Notícies

La informació científica i els periodistes especialitzats mai no han ocupat un lloc prioritari als mitjans de comunicació. Ara, la crisi amenaça amb reduir encara més el paper dels periodistes científics fins a convertir-los en una mena d’espècie en perill d’extinció.

Els periodistes científics informen de temes que poden tenir un impacte sobre la ciutadania però han de lluitar contra la pseudociència, les pressions de les empreses, han de discernir el noticiable dins una gran immensitat de fonts i fer llegible el complex llenguatge científic, entre altres coses.

Quaranta-dos anys després que Jaume Perich donés el tret de sortida a l’edat d’or de l’humor gràfic amb Autopista, l’obra del dibuixant ja desaparegut serveix d’excusa perquè una desena de professionals reunits per CAPÇALERA reflexionin sobre un sector que no se’n salva de la crisi.

Grans multinacionals llancen els seus propis mitjans digitals, en què presenten informació neutra i de qualitat produïda per periodistes de prestigi, un fenomen que els permet apropar-se al consumidor i establir-hi un vincle, si bé ofereix dubtes en termes d’independència.

Quan l’art d’explicar històries es fusiona amb les noves tecnologies apareixen fenòmens tan seductors com el Digital Documentary Storytelling, documentals pensats per ser visualitzats al web, on l’espectador pot interactuar amb les múltiples versions dels fets d’una mateixa història.

Ha treballat a ràdio i premsa escrita, però s’ha fet popular amb Telemonegal, l’únic programa de tot l’Estat dedicat estrictament a la crítica televisiva. Després de deu anys, Ferran Monegal ha tancat un cicle, encara que adverteix que potser aviat el tornarem a veure a la petita pantalla.