El CIC analitza el tractament de la comunitat LGBTI+ als mitjans
El Consell d'Informació de Catalunya ha resolt una queixa sobre l'ús del terme "dones biològiques" en la cobertura mediàtica de la decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI), que prohibeix la participació de dones trans i intersexuals en les categories femenines dels Jocs Olímpics.
La reclamació, traslladada per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, alertava que l'expressió "dones o homes biològics" podia ser “trànsfoba, no científica i no legal”, i que alguns mitjans com 3cat o l'Ara l’havien incorporat “sense cometes i assumint el discurs” de la presidenta del COI, Kirsty Coventry.
La queixa posa en debat el llenguatge que els mitjans utilitzen per informar sobre identitat de gènere i diversitat, i fins a quin punt la reproducció literal de certa terminologia pot generar confusió, estigmatització o una lectura esbiaixada dels fets. La reclamació exposava també que l'ús d'aquest terme per part de la presidenta del COI ja havia generat polèmica i que per tant el tractament que en feien els mitjans havia de ser especialment curós.
En aquest cas, la persona denunciant considerava que l'ús del terme "dones biològiques" vulnerava la Llei 13/2025 dels drets de les persones LGBTI i que constituïa un tractament no respectuós amb les persones trans i intersexuals. Com a alternativa proposava parlar de dones cisgènere (o cis) i dones trans.
Pel que fa als mitjans assenyalats a la reclamació, tant 3Cat com el diari Ara van defensar que l’ús del terme “dones biològiques” provenia literalment del comunicat del COI.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va admetre que, tot i reproduir expressions literals de la presidenta del COI, “hauria estat procedent explicitar de manera inequívoca l’atribució” i va corregir la peça incorporant cometes i fórmules de citació per evitar confusions.
El diari Ara, en canvi, va remarcar que ja havia utilitzat cometes en tot moment i que, quan no citava el COI, feia servir els termes dones trans i dones cisgènere.
Des de la seva ponència, el CIC subratlla que no és competència seva valorar qüestions legals, ni tampoc debats biològics, científics o conceptuals sobre sexe i gènere. Per altra banda, recorda que la Llei 13/2025, invocada a la queixa, defineix els conceptes de persona trans i cisgènere i obliga els poders públics a no discriminar, però no prohibeix cap terme concret ni regula el vocabulari que han d’emprar els mitjans.
El Consell recorda també que el Codi Deontològic dels Periodistes tampoc inclou cap referència al terme “dona biològica”, i que l’Annex J del mateix codi, sobre el tractament de la diversitat, estableix que cal evitar generalitzacions i etiquetatges, usar un llenguatge inclusiu i contextualitzar les informacions per no generar estigmatització.
Per això, l’anàlisi deontològica se centra en si l’ús del terme pot ser discriminatori en el context concret, tenint en compte que provenia literalment del comunicat oficial del COI. El CIC conclou que els mitjans van informar d’una decisió institucional real amb declaracions usades per la font oficial i que, per tant, no contenen expressions injurioses ni el tractament discriminatori de les persones trans.
També destaca que no existeix cap document oficial ni recomanació del CAC que prohibeixi el terme, i que la CCMA va actuar correctament rectificant l’atribució per evitar ambigüitats, mentre que l’Ara ja havia optat per l’ús de cometes des de l’inici. En aquest marc, el Consell considera que no hi ha cap vulneració del Codi Deontològic.
Així i tot, el CIC recomana que és de vital importància donar visibilitat als col·lectius vulnerables amb un tractament acurat, evitar les informacions negatives o sensacionalistes, i impulsar la pluralitat de fonts.
