El tancament de Nóvaia Gazeta, un nou cop a la llibertat de premsa a Rússia

El diari rus Nóvaia Gazeta, una de les publicacions independents més reconegudes del país, ha posat fi a la seva activitat a Rússia aquest dilluns, 9 de novembre, després de més de trenta anys d'història. El tancament arriba després d'un llarg procés de pressions polítiques, judicials i econòmiques que han acabat fent inviable la continuïtat de la redacció a Moscou.

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya lamentem aquesta decisió, que representa una nova pèrdua per al pluralisme informatiu i la llibertat d'expressió a Rússia. La desaparició d'un mitjà independent no afecta només els professionals que hi treballen. També priva la ciutadania d'una font d'informació que durant dècades ha investigat la corrupció, els abusos de poder i les vulneracions dels drets humans.

Més de trenta anys de periodisme independent

Fundat l'abril de 1993, en plena transformació política i social de Rússia després de la desaparició de la Unió Soviètica, Nóvaia Gazeta va néixer amb la voluntat de practicar un periodisme independent del poder polític i econòmic. Entre els seus impulsors hi havia el periodista Dmitri Muràtov, que anys més tard es convertiria en un dels principals símbols de la defensa de la llibertat de premsa al país.

El projecte va comptar amb el suport de Mikhaïl Gorbatxov, últim dirigent de la Unió Soviètica, que hi va aportar part dels diners del Premi Nobel de la Pau que havia rebut el 1990.

Al llarg de la seva trajectòria, el diari es va distingir per les investigacions sobre la corrupció, els abusos de poder, les vulneracions dels drets humans i les guerres de Txetxènia. Les seves informacions van qüestionar reiteradament les versions oficials de les autoritats russes, sovint amb conseqüències greus per als professionals de la redacció.

El reconeixement internacional va arribar també el 2021, quan Dmitri Muràtov va rebre el Premi Nobel de la Pau, compartit amb la periodista filipina Maria Ressa, per la seva defensa de la llibertat d'expressió i del periodisme independent.

Anna Politkóvskaia, una vinculació especial amb el Col·legi

Una de les periodistes més conegudes de Nóvaia Gazeta va ser Anna Politkóvskaia, assassinada a Moscou el 7 d'octubre de 2006. Les seves cròniques sobre la guerra de Txetxènia i les denúncies de violacions dels drets humans la van convertir en una veu especialment incòmoda per al poder rus.

La seva vinculació amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya es remunta a l'any 2004, quan va ser distingida amb el primer Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme cultural i polític, compartit amb Maruja Torres. El guardó reconeixia especialment les seves investigacions sobre la guerra de Txetxènia i les vulneracions dels drets humans.

Dos anys després, Politkóvskaia era assassinada a l'ascensor de l'edifici on vivia, a Moscou. El seu crim es va convertir en un dels casos més coneguts de la violència exercida contra el periodisme independent a Rússia.

Aquest mateix octubre, coincidint amb el vintè aniversari del seu assassinat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el PEN Català van recordar la seva figura amb un acte d'homenatge a Barcelona, que va incloure la projecció del documental Carta a l'Anna i un col·loqui amb els periodistes Marc Marginedas i Marta Ter.

La trajectòria de Politkóvskaia i el seu vincle amb el Col·legi donen avui un significat especial al tancament de Nóvaia Gazeta, el diari des del qual va exercir un periodisme que no va renunciar a investigar el poder malgrat les amenaces i les represàlies.

Politkóvskaia no va ser l'única víctima vinculada a la publicació. Diversos periodistes i col·laboradors del diari van morir assassinats al llarg dels anys. Aquesta història de violència explica fins a quin punt informar amb independència podia comportar riscos personals extrems.

Un tancament després d'anys de pressions

La situació de Nóvaia Gazeta es va agreujar especialment després de la invasió russa d'Ucraïna, el febrer de 2022. Les noves restriccions imposades a la informació sobre la guerra van portar el diari a suspendre la seva edició impresa. Posteriorment, les autoritats russes li van retirar la llicència de publicació.

Malgrat les dificultats, una part de l'equip va continuar treballant a Rússia, mentre que altres professionals van marxar a l'exili i van crear Nóvaia Gazeta Europa, amb seu a Letònia, que manté la seva activitat informativa.

Les pressions sobre la redacció de Moscou s'han intensificat els darrers mesos. La designació del mitjà com a «agent estranger», la pèrdua de la seu, les restriccions financeres i les actuacions contra alguns dels seus professionals han acabat precipitant el tancament.

En anunciar la decisió, el 30 d'octubre, la redacció va responsabilitzar directament les autoritats i els serveis de seguretat russos d'haver-la obligat a cessar l'activitat. El tancament posa fi a una trajectòria periodística que havia aconseguit sobreviure durant dècades en un entorn cada vegada més hostil.

Sense periodisme independent, la ciutadania perd el dret a saber

El Col·legi de Periodistes de Catalunya expressa la seva solidaritat amb els professionals de Nóvaia Gazeta i amb tots els periodistes russos que continuen exercint l'ofici, tant dins del país com des de l'exili, en circumstàncies especialment difícils.

La llibertat de premsa no es pot reduir a l'existència formal de mitjans de comunicació. Requereix que els periodistes puguin investigar, contrastar informacions, qüestionar les decisions dels governs i publicar sense por de represàlies.

El Col·legi comparteix, en aquest sentit, la preocupació expressada per les organitzacions internacionals de periodistes davant les pressions continuades contra la publicació i les restriccions creixents a l'exercici lliure del periodisme a Rússia.

El tancament de Nóvaia Gazeta és també un recordatori del valor del periodisme que incomoda el poder. Durant més de trenta anys, els seus professionals han explicat realitats que sovint es volien ocultar, han investigat abusos i han donat veu a persones que difícilment haurien trobat espai en els mitjans oficials.