Guerra a la veritat

Es coneixen com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation) o DECPP (Demandes Estratègiques contra la Participació Pública) les accions judicials abusives que s’incoen amb l’objectiu d’evitar la participació activa de la ciutadania en aquells temes d’interès públic.

Encara que alguns poders dels estats i diversos partits polítics de tots els continents les han utilitzat, s’han convertit en la pràctica preferent d’actors empresarials sense escrúpols per frenar els que es preocupen per les seves males pràctiques de producció i comercialització quan aquestes atempten contra els drets de la ciutadania. Les SLAPP poden prendre la forma de denúncia penal o de demanda civil per intimidar i silenciar els crítics mitjançant aquest ús abusiu del sistema legal.

El volum de les indemnitzacions o penes que se solen sol·licitar té prou capacitat per intimidar els que denuncien o investiguen la seva mala praxi i, alhora, per drenar els recursos de comunitats o organitzacions de defensors ambientals i periodistes preocupats per la vigència dels drets humans. L’impacte de les SLAPP té també com a efecte secundari el de paralitzar i dissuadir d’aquesta lluita altres membres de la comunitat perquè s’inhibeixin de denunciar abusos d’aquest tipus.

El primer informe 

Al juny del 2021, el Centre d’Informació sobre Empreses i Drets Humans (CIEDH), amb seus a Anglaterra, Gal·les, els Estats Units i Alemanya, va difondre el seu primer informe sobre aquestes accions judicials dutes a terme per actors empresarials d’arreu del món. 

Aquest informe acumula 355 casos incoats des del 2015 en diversos països, però assenyalava que probablement aquesta xifra és només “la punta de l’iceberg si reconeixem els reptes que comporta identificar els casos de SLAPP i vincular-los amb les empreses involucrades”.

Segons reconeixia el mateix informe, aquests casos han estat impulsats per empreses de diferents sectors, però, principalment, per les que es dediquen a l’explotació minera, l’agroindústria i la producció fustera, i ocupen un espai important les de la indústria de l’oli de palma.

De les demandes presentades per danys, únicament hi ha dades públiques disponibles de vuitanta-dos casos, però només aquests ja superen la quantitat de 1.500 milions de dòlars. Els casos de SLAPP comprovats en aquest estudi es fan viables gràcies a acords dels demandants amb els gabinets de juristes o advocats especialitzats en aquesta mena de denúncies, que accedeixen a representar aquestes empreses que busquen protegir les seves males actuacions. “Identifiquem un total de dinou bufets d’advocats involucrats en aquests casos que tenen el segell de 
les SLAPP”, assenyalen en l’informe esmentat.

Lleis contra l’abús

Les SLAPP s’utilitzen en totes les regions del món, encara que, segons l’informe en qüestió, el màxim nombre de denúncies d’aquest tipus s’ha registrat a l’Amèrica Llatina (39%) i Àsia (25%). Malgrat tot, com diem, cap regió n’està exempta. Gairebé dos terços (63%) dels casos abordats en aquesta recerca van incloure càrrecs penals, principalment per difamació, i altres relacionats amb delictes contra l’honor.

Les empreses també van presentar càrrecs específics en les respectives jurisdiccions, com ara crims cibernètics, boicot, extorsió i conspiració. La nostra recerca també identifica alguns perpetradors reincidents, en molts casos categoritzats com a SLAPP en l’informe: Thammakaset (Tailàndia), Inversiones Los Pinares (Hondures), MMG Las Bambas (Perú) i Lydian Armenia (Armènia).

Fins ara pocs governs han pres mesures per aturar aquestes pràctiques abusives per mitjà de l’aprovació de lleis anti-SLAPP. Només les han adoptat els Estats Units, el Canadà, Austràlia, les Filipines, Indonèsia i Tailàndia. Aquestes normes són una eina vital per protegir els defensors dels efectes de les SLAPPi haurien de ser aprovades per tots els governs com a part del seu deure de protegir els drets humans.

D’altra banda, els interessos comercials de les empreses, legítims i raonables, i els seus desitjos per fer créixer els seus negocis no les eximeixen de les seves responsabilitats socials ni els atorguen drets especials per vulnerar els dels altres.

Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans (UNGP, per les seves sigles en anglès) afirmen que les empreses (inclosos els gabinets jurídics) i també els seus inversors tenen la responsabilitat d’evitar que s’infringeixin els drets humans i d’identificar, prevenir i mitigar els riscos per als defensors d’aquests drets.

Milers d’atacs

Tot actor empresarial o administratiu té la responsabilitat crítica d’aturar l’ús de les SLAPP destinades a silenciar i intimidar la ciutadania. A més, l’increment de la diligència deguda en la legislació dels països on operen les empreses perpetradores i els bufets d’advocats farà que tant les empreses abusives com els seus inversors es trobin amb frens legals cada vegada més importants.

Des del 2015, el Centre d’Informació sobre Empreses i Drets Humans (Centre de Recursos) va identificar més de 3.100 atacs al món contra líders comunitaris, treballadors, sindicalistes, grups de la societat civil i altres defensors que havien manifestat preocupacions per casos de pràctiques empresarials irresponsables.

Més del 40% d’aquests atacs es van fer en forma d’assetjament judicial mitjançant l’ús de diferents tàctiques legals, com ara denúncies penals i demandes civils, detencions arbitràries amb la complicitat de les forces de seguretat i la justícia, citacions per comparèixer i càrrecs fabricats per part dels governs i els actors empresarials.

Molts defensors pateixen judicis injustos i els detenen en condicions inhumanes i degradants. Aquestes accions judicials abusives són una tàctica utilitzada pels actors empresarials dins l’ampli context de l’assetjament judicial.

Les SLAPP es disfressen de demandes ordinàries, però en essència constitueixen un abús del sistema legal. Provoquen efectes adversos significatius en aquells que treballen en l’interès públic, perquè intenten afeblir-ne l’activisme i esgotar-ne els recursos, però també tenen conseqüències personals i col·lectives, ja que minen el treball de les organitzacions de drets humans. Sovint dirigeixen les seves accions contra defensors que han criticat algun actor empresarial o que han publicat un informe, participat en esdeveniments o entrevistes, promogut campanyes, organitzat manifestacions o expressat queixes a les xarxes socials.

Efecte paralitzant

Les SLAPP poden tenir un “efecte paralitzant” en l’exercici de la llibertat d’expressió, ja que les persones que volen denunciar aquestes pràctiques tenen por de fer-ho davant la possibilitat de ser demandades o denunciades. A més, aquestes demandes exerceixen pressió sobre els recursos públics i fan que els sistemes judicials malgastin temps en processos legals superflus. 

D’altra banda, quan els sistemes judicials no prenen mesures per contenir la pràctica de les SLAPP, els que les utilitzen poden produir narratives nocives que indueixen a creure que aquests litigis estan legitimats pel sistema legal.

Les empreses tenen en el seu punt de mira una gran varietat de veus dissidents i no dubten a utilitzar tots els recursos al seu abast per suprimir-ne les crítiques. Les seves demandes apunten a actes de participació pública relacionats, encara que no exclusivament, amb els drets humans, la justícia social i la protecció del medi ambient, incloent-hi temes d’interès públic o campanyes per a la protecció de la terra i els territoris davant projectes a gran escala de sectors com el de la mineria o l’explotació fustera, o fins i tot cap a periodistes que cobreixen la informació dels efectes nocius de determinades activitats empresarials.

Les SLAPP poden adoptar formes molt diverses segons la jurisdicció i el context legal. La recerca del Centre d’Informació inclou litigis interposats o iniciats des del 2015 per actors privats contra defensors o grups que exerceixen el seu dret a participar, comentar o criticar qüestions d’interès públic. “En la nostra recerca cobrim els casos [de SLAPP] entaulats contra persones i organitzacions; i expliquem com identificar-les i com defensar-se’n apel·lant a les experiències de qui les ha patit o encara les pateix”, assenyalen.

El 14 d’octubre del 2024 va tenir lloc a Brussel·les una trobada dels diferents consells d’informació europeus. Sota el títol Self-regulation and Regulation in the Media Sector, la reunió va acollir organismes reguladors, representants de mitjans, 
periodistes i professors universitaris, que van exposar els resultats de les seves recerques. Entre aquestes últimes, el professor Simone Benazzo, especialitzat en periodisme i mitjans, va presentar-hi l’estudi SLAPP, una nova manera de dominar els mitjans i un nou paper per als organismes reguladors a Europa, fet conjuntament amb un grup d’investigadors de la Universitat Lliure de Brussel·les. 

L’estudi demostra que les SLAPP són una fórmula cada vegada més utilitzada pel poder per evitar que es publiqui allò que no interessa que es conegui i per atemorir els periodistes. Els cinc països on s’han detectat més accions d’aquest tipus són Polònia (128), Malta (88), França (76), Croàcia (54) i Eslovènia (42).

Per conèixer millor l’abast d’aquest assetjament a la llibertat d’expressió i a la recerca, els investigadors van distribuir una enquesta entre els diferents consells d’informació europeus. Els resultats de l’enquesta evidencien que, tot i que la 
majoria dels consells coneixen el problema de les SLAPP, només a Anglaterra és 
una figura reconeguda. Segons les respostes obtingudes, a Europa el 34,2% dels demandats són periodistes; el 23%, mitjans de comunicació; el 9,8%, activistes ciutadans, i el 9,5%, editors. Un fet singular és que a Croàcia i Sèrbia els consells d’informació mateixos i els seus membres han estat víctimes de les SLAPP pel contingut de les seves resolucions.