Infodèmia: més enllà de la sanitat
A partir de l'11 de març els mitjans de comunicació van començar a donar cobertura sobre la COVID-19, gairebé unànime i monotemàtica. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Marta Campabadal ens explica com ens afecta la desinformació sobre la pandèmia.
A mesura que les xifres de morts i infectats per la COVID-19 van millorant (en alguns països), hi ha un altre problema que només fa que empitjorar i és el de la infodèmia, un fenomen que ens afecta a tots, des de ciutadans fins a periodistes, que pren moltes formes diferents i que seguirà durant molt temps entre nosaltres.
El passat 11 de març, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que el brot de la COVID-19 era ja una pandèmia. Amb aquesta declaració, els mitjans de comunicació van començar a donar cobertura, gairebé unànime i monotemàtica, a tot el que tenia relació amb la malaltia, provocant el que la mateixa OMS anomena una infodèmia, terme format per la unió dels dos vocables (‘informació’ i ‘epidèmia’) i que, bàsicament, es refereix a una sobreabundància informativa, sigui rigorosa o falsa, sobre un tema concret. Primer va ser sobre el virus en si, com s’havia format, com es transmetia i què calia fer per no agafar-lo o si ja estaves infectats. Després van ser les cures, algunes gairebé miraculoses i actualment és la desescalada, la recuperació econòmica i l’esperada vacuna.
