Entre els punts més destacats trobem la prohibició de l'ús de programes d'espionatge contra periodistes, l'obligació de publicar informació sobre els propietaris de mitjans i la notificació prèvia de les xarxes socials abans de censurar un contingut.
Experimentar sequedat en la boca després d'un dia de treball o d'activitats que requereixen un ús prolongat de la veu és una sensació més comuna del que sovint pensem.
Miquel Riera (Torroella de Montgrí, 1960) presenta l’exposició “Costa Esbravada” a la seu del Col·legi de Periodistes, a Barcelona. El periodista col·legiat repassa i dona la seva visió particular sobre les barbaritats constructives perpetrades des dels anys 50 fins l’actualitat al litoral gironí, des de Portbou fins a Blanes. L’exposició es podrà veure del 18 de març al 28 d’abril.
En el context actual de sobrecàrrega informativa, la creixent influència de la intel·ligència artificial i la proliferació de la desinformació, l'educació mediàtica emergeix com un pilar essencial per equipar a la societat amb una mirada crítica. Ja hi ha dos qüestionaris disponibles!
Un total de 31 treballs periodístics concorren a la primera edició del Premi de Periodisme Salut i Drets Socials, convocada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent.
Aquest dimarts, 19 de març, l'Associació Obertament presenta unes recomanacions per a la creació de contingut ètic i responsable sobre salut mental. L'acte tindrà lloc a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya a les 11.00 h.
El setembre de 2007 la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya va publicar un extens suplement especial amb material inèdit on es denunciava com determinada premsa conservadora de Madrid portava anys manipulant la informació sobre els atemptats de l'11-M. També detallava com la defensa d'aquella versió alternativa a l'oficial va comportar tensió i purgues en algunes redaccions. Consulta i descarrega't el dossier.
Si necessiteu assistència durant aquest període, podeu contactar amb la nostra seu central trucant al telèfon 93 317 19 20 o enviant un correu electrònic a contacte@periodistes.cat.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
