Notícies

El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya–  va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.

El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.

Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.

El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.