Notícies

La ultradreta dirigida per Giorgia Meloni aconsegueix la victòria per primera vegada en unes eleccions a Itàlia. Meloni s'ha guanyat el públic amb un discurs populista, racista, xenòfob i homòfob. Però, si la vencedora no hagués conquistat els mitjans de comunicació, hauria obtingut els mateixos resultats?

Veure, escriure i publicar. Aquest era el lema del primer periodista d'investigació espanyol, i això és el que va fer amb la vaga minera de Riotinto o amb la cara desconeguda del Rif. Francesc Ponsa ens apropa una mica més a la imatge de Luis Orteyza.

Un prolífic professional que va destacar per la seva gran curiositat i varietat de temes que tractava a la seva obra, que es compon d’uns vint-i-cinc mil articles, una quinzena de novel·les i una vintena de llibres. Laura Saula ens apropa una mica més a la història de Néstor Luján, el periodista sibarita.

A l'allau de notícies habitual, s'afegeixen les notícies falses o fake news, informacions dubtoses que posen en risc la llibertat democràtica en difamar mentides. Aquest tipus de notícia el podem trobar tant a diaris com a les xarxes socials. La immediatesa per publicar contingut nou, la relació amb idees polítiques o la manca de verificació, són algunes de les causes que provoquen aquest tipus de notícies.

El periodisme evoluciona en funció de cada moment històric. Després de llargs anys de premsa escrita, de ràdio i de televisió, apareix la revolució d'Internet i, amb ella, les xarxes socials. El periodisme va trigar poc a dir la seva en aquest espai i els mitjans de comunicació van fer el seu lloc a Facebook, Twitter, YouTube i Instagram.

Molts projectes periodístics digitals es gestionen a la xarxa amb un dels gestors de continguts més coneguts i escollits per professionals de tots els sectors: WordPress. Aquest sistema de gestió permet instal·lar plugins amb funcions concretes que ajuden a millorar la web. L'autor de l'article, Adrian Caballero, destaca cinc plugins que no poden faltar en un WordPress d'un projecte periodístic.