Conflictes íntims

LAURA SAULA
A les facultats de Periodisme, hi ha una assignatura pendent que sempre ha estat oblidada: com els professionals gestionen les situacions traumàtiques que han de presenciar a l’hora de cobrir les notícies. Una de les bases del periodisme és que, on hi ha conflicte, hi ha notícia. Sabent això, un es pot preguntar com és possible que no es formin els periodistes a saber gestionar les situacions traumàtiques que poden viure en el dia a dia laboral, ja sigui aprenent a tractar i entrevistar les possibles víctimes protagonistes de la notícia, així com saber gestionar les pròpies emocions perquè puguin fer la feina sense patir seqüeles internes. I amb això no només ens referim als reporters que es desplacen a zones de conflicte, com ara Síria, o els que cobreixen l’arribada dels refugiats, sinó també als que diàriament tracten conflictes com els abusos sexuals, la violència de gènere, les malalties, l’assetjament o el negoci de les armes, per citar-ne alguns exemples.

Amb aquesta filosofia, el 1991, va néixer a la Universitat de Michigan el Dart Center for Journalism & Trauma , una organització que ofereix un espai d’entrenament, suport i reflexió als periodistes d’arreu del món perquè aprenguin a treballar de manera correcta i efectiva la informació de caràcter violent i, a la vegada, estar preparats psicològicament per a poder-la assimilar. Al principi, col·laboraven amb una associació de víctimes de Michigan i el psiquiatra Frank Ochberg, pioner en el tractament de l’estrès posttraumàtic, va establir-hi un programa d’assistència als estudiants de Periodisme.

El 1999, es van traslladar a la Universitat de Washington. Dos anys més tard, arran de l’11-S, l’entitat es va establir a Nova York amb un programa de suport i educació dirigit als periodistes d’aquesta ciutat. A part de l’11-S, també han donat resposta a situacions de gran violència com l’atemptat d’Oklahoma, la Guerra de l’Iraq, l’huracà Katrina o el tsunami d’Indonèsia. A inici de segle, es van començar a expandir a nivell internacional (Europa i Austràlia) i, el 2009, es van traslladar a la facultat de Periodisme de la Universitat de Columbia, on encara s’estan.

Comunicar una tragèdia
Què passa si entrevistem, per exemple, la víctima d’un atemptat? El britànic Gavin Rees, director del Dart Center a Europa, amb seu a Londres, i autor de la recerca The trauma factor: reporting on violence and tragedy, creu que, abans de fer aquest tipus d’entrevista, el professional hauria de tenir amplis coneixements sobre l’estrès posttraumàtic.“Si altres professions que també treballen amb situacions traumàtiques, com bombers o policies, reben formació sobre com treballar en aquest tipus d’ambient, per què no passa el mateix amb els periodistes?”, es pregunta Rees.

D’altra banda, els codis no escrits del periodisme parlen sobre que s’ha de ser sensible amb les víctimes que s’entrevisten. “Però ningú ens ha explicat mai com fer-ho”, afegeix Rees. Com entrevistar sense fer mal l’altre? “S’ha de partir de la base que una víctima es troba en un estat de màxima vulnerabilitat i sent que en qualsevol moment pot ser atacada”, explica el director del Dart Center a Europa. Per això, recomana que, abans d’iniciar l’entrevista, el periodista li pregunti si hi ha certes preguntes o temes que no vulgui tractar, o fins i tot si vol fer l’entrevista en un lloc en concret o amb algun amic o familiar a prop. Un cop iniciada l’entrevista, un dels errors més comuns del reporter, segons Rees, “és l’obsessió per les preguntes”. “ S’ha d’aprendre a escoltar i crear una atmosfera segura i agradable on l’entrevistat pugui explicar tot el que es necessiti saber sense interrupcions”, afirma.

Problemes propers
Des de 1999, el Dart Center organitza anualment a la facultat de Periodisme de la Universitat de Columbia el seminari Ochberg Fellowship. Un dels participants d’aquesta edició va ser Beauregard Tromp, reporter multimèdia de Johannesburg, que ha cobert nombrosos conflictes en països com Burundi, Sudan, la República Democràtica del Congo o Egipte. Per a ell, una de les principals preocupacions a l’hora de difondre la informació és “aconseguir que les persones no ho vegin com a problemes que els queden massa lluny”. “Sovint –afegeix– hi ha la imatge que l’Àfrica sempre està en guerra, però la realitat és molt diferent. Aquest fet provoca que a la resta del món s’acabi minimitzant el conflicte i perdent l’interès”. Per això fa temps que opta per potenciar més les històries personals de la gent local que no pas “qui ha matat qui i amb quines armes”.

Una situació semblant li ha passat a Melissa del Bosque, reportera del Texas Observer i guanyadora, juntament amb el seu equip, del 2015 Dart Award pel reportatge “ Beyond the border”, una llarga investigació sobre el conflicte de la frontera entre Mèxic i els Estats Units. “Mentre la resta del món veia un conflicte militar, nosaltres observàvem els efectes en la població, com les massacres, el conflictes d’armes, el desplaçaments de famílies o les desaparicions”, explica.

Efectes psicològics
Quan se li pregunta a Gavin Rees fins a quin punt estan preparats els periodistes de conflictes, ell capgira la pregunta: “El que ens hauríem de preguntar és fins a quin punt estan els caps de redacció preparats per enviar als seus reporters en zones de conflicte?”. “Cal que les empreses informatives es prenguin el fet traumàtic més seriosament”, afirma. “La primera línia de suport –afegeix– hauria de ser la mateixa redacció, si bé molts professionals creuen que els dubtes o temors podrien tenir conseqüències en la seva carrera i ser considerats no aptes per la feina. El que no saben és que aïllar-se i no explicar com se senten davant de l’elaboració d’un determinat tipus d’informació pot ser molt més perillós a llarg termini que compartir-lo”.

Melissa del Bosque és un exemple “Durant molt de temps m’emportava tots aquests conflictes a la meva vida privada”, explica. Finalment, ha començat el procés d’intentar desconnectar al final de la jornada centrant-se amb elements més positius i trobant companys de professió amb experiències similars a qui poder explicar-los els conflictes i dubtes interns, abans d’haver de traslladar-los a casa. “Parlar, parlar i parlar”, aconsella Beauregard Tromp. Per a ell aquest és l’únic secret que li serveix a l’hora de lidiar amb tota la llarga llista d’assassinats públics i conflictes armats que ha presenciat en directe.

Cada dia més mitjans de comunicació de renom, com la BBC o la nord-americana ABC, facultats de Periodisme i associacions de periodistes d’arreu del món es comencen a sumar als programes d’entrenament i reflexió del Dart Center. Tot i que al nostre país encara no han arribat, Gavin Rees afirma que sí que tenen interès a fer-hi col·laboracions i ampliar fronteres. “Estem oberts a idees”, afirma.