• L’hora del periodisme mòbil

    18 juny, 2014
    El mojo (mobile journalism) és una de les noves sortides que ofereix el periodisme digital. Consisteix a fer totes les tasques diàries d’un periodista, com escriure, editar o gravar, íntegrament a través del telèfon intel·ligent o de la tauleta.

    LAURA SAULA

    El novembre de 2012, Neal Augenstein, periodista radiofònic de l’àrea de Washington d c., va donar el seu iPhone 4S al prestigiós Newseum, el museu més important sobre periodisme dels Estats Units i probablement del món. Però, qui és Neal Augenstein i per què el seu iPhone va ser tan ben rebut pels directors del Newseum?

    Augenstein és considerat el primer periodista a convertir-se en mojo: mobile journalist. La peculiaritat d’aquest tipus de periodista és que fa íntegrament tota la feina (escriure, editar, gravar, locutar, publicar, etc.) a través d’un telèfon intel·ligent o d’una tauleta sense haver d’estar-se a la redacció. D’aquesta manera, amb la incorporació de l’iPhone 4 d’Augenstein al Newseum, es va oficialitzar una nova era periodística que tan sols acaba de començar.

    Tot i que, com és habitual, als Estats Units sempre van un pas per endavant. Espanya és actualment líder europeu en penetració de telèfons mòbils intel·ligents i un dels països amb el parc de mòbils més modern i avançat. Amb aquestes dades, el futur del mobile journalism al nostre país és esperançador, sobretot perquè s’ha constatat que la lectura de notícies és la segona activitat preferida dels usuaris, només superada pel correu electrònic, tal com l’any passat destacava l’estudi La Societat de la Informació a Espanya.

    Jordi Flamarich, periodista i professor del curs Usos i aplicacions periodístiques dels smartphones, que imparteix al Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi de Periodistes, explica com el periodista mòbil té tres reptes bàsics a assolir a través del telèfon intel·ligent: aprendre a relacionar-se i interactuar amb l’audiència; treballar noves formes de narrativa, adaptades a les característiques interactives i multimèdies dels mòbils i aportar continguts adaptats als diferents contextos de consum de la informació. Als països anglosaxons, de fet, ja hi ha nombrosos workshops i assignatures a les facultats de Periodisme dedicades al fenomen del mojo.

    Qualitat assegurada

    Però, es pot fer realment periodisme de qualitat a través del mòbil? Hi ha nombrosos exemples a nivell internacional en què es pot constatar que, a través d’un smartphone, es poden fer treballs d’alt nivell. Per exemple, el fotògraf de National Geographic Jim Richardson va realitzar amb un iPhone 5s unes espectaculars fotografies dels Highlands escocesos al reportatge “Capturing the aura of the Scottish Highlands”. Un altre exemple digne de menció és la galeria de fotos que va fer Dan Chung, periodista del Guardian durant els Jocs Olímpics de Londres, o la col·lecció d’imatges de la periodista d’ El Periódico, Mayka Navarro, fetes amb el seu iPhone en un viatge amb la Legió espanyola a l’Afganistan.

    Per la seva banda, la BBC ja fa temps que emet cobertures en directe des d’un iPhone. “És evident que no és còmode, per exemple, editar vídeos des d’un mòbil, però et pot salvar de moltes situacions en cas de cobertures a l’exterior o notícies d’última hora”, apunta Flamarich. Tot això sense tenir en compte que un smartphone permet treballar en sincronització amb el lloc de treball a través del núvol, així com compartir el calendari i els documents de la redacció des de qualsevol lloc.

    Les millors eines

    Tot i no voler fer apologia de l’iPhone, Jordi Flamarich reconeix que, en l’actualitat, “és, juntament amb l’iPad, el millor dispositiu per fer periodisme mòbil”. L’explicació és senzilla: mentre que les aplicacions mòbils d’Android estan pensades per funcionar en una àmplia varietat de dispositius, les aplicacions per a iPhone i iPad estan especialment dissenyades per les seves característiques úniques. “Si vols fer periodisme amb un telèfon ho has de fer amb un de gamma alta, de la mateixa manera que un fotoperiodista no anirà amb una càmera domèstica, sinó amb una professional. És qüestió d’inversió en qualitat”, afirma.

    D’altra banda, mentre les “6 p” del periodisme mòbil són el Propòsit, la Planificació, la Producció, la Publicació, les Plataformes i la Geoposició, hi ha una sèrie d’elements clau que tot mojo hauria de tenir com a accessoris principals: un trípode, un micròfon i bateries de llarga duració. De fet, ja hi ha webs (com mojokit.info) on es poden adquirir aquests accessoris, creats especialment per a telèfons intel·ligents i tauletes. Però, realment el més important a l’hora de fer periodisme amb el mòbil és tenir descarregades les aplicacions correctes, que van des de càmeres amb més bona resolució que les que venen de sèrie amb l’ smartphone, passant per editors de vídeo, foto o veu, fins a processadors de text o convertidors d’imatges en PDF entre una amplia varietat.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari