• Josep Maria Casasús, 50 anys de professió

    Montse Ferrer
    -
    30 juliol, 2019

    El veterà periodista compleix cinquanta anys dedicats al periodisme i quaranta a l’educació dels futurs professionals. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Montse Ferrer repassa la trajectòria professional de Casasús i algunes de les seves reflexions sobre l'ofici. 

    Josep Maria Casasús al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) | Foto: Montse Ferrer

    Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 1944), que el 31 de juliol compleix setanta-cinc anys, en porta cinquanta dedicats al periodisme i quaranta a l’educació dels futurs professionals, estimant una feina que només reconeix si és ètica i a la que sempre ha recolzat com a col·legiat. La trobada amb aquest veterà de l’ofici té lloc al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, anteriorment seu de Ca l’Aranyó, una fàbrica de manufactura de cotó del carrer Roc Boronat de Barcelona.

    Casasús ha estat professor de milers d’alumnes en la seva llarga trajectòria docent a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, primer, i a la UPF, després, des de la seva fundació el 1993, on va definir els estudis de Periodisme. Per aquest catedràtic de Periodisme per la UAB, que sempre va combinar la docència amb l’exercici de la professió, majoritàriament vinculada a La Vanguardia, i al Grup Godó en general, el millor model de formació de la professió és el nord-americà, que exigeix una especialització per obtenir el títol.

    El naixement de la UPF es va emmirallar, tal com recorda Casasús, en aquest model, que es va concretar a partir de “l’ordre ministerial específica pels estudis de Periodisme de Javier Solana, quan era ministre d’Educació, que va regular que Periodisme seria un segon cicle de dos anys de durada i al què s’hi podria accedir des d’un primer cicle completat de tres anys de qualsevol carrera o diplomatura”. Posteriorment, arran del Pla Bolonya, el model va canviar passant a ser un Grau de quatre anys més un de màster.

    Pots llegir l’article sencer a Report.cat

    1 Comentari

    1. Margaret padros galbany
      La seva tieta conchita de badalona era amiga del meus pares I els meus pares em deien que era un bon periodista i els seus libres eren molt bons Suposo que t en recordéis del meus pares Francisco Padros sola I Teresa Galbany pineda Un saludo. Cordial Records a tots

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.