Com informar sobre els incendis forestals: guia de recursos per a periodistes

Cada estiu, els incendis forestals ocupen portades i obren informatius. Però els focs que cremen avui no són els de fa vint anys: des del 2021, Catalunya ha registrat més d'una vintena d'incendis d'alta intensitat, quan entre el 2000 i el 2021 només se n'havia comptabilitzat un de magnitud comparable. Informar-ne bé exigeix conèixer les fonts, dominar la terminologia i fugir dels tòpics. Aquesta guia reuneix els recursos essencials.

Guies per a periodistes

El projecte europeu eFIRECOM, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), va elaborar una guia específica per a periodistes amb l'objectiu de millorar la cobertura mediàtica dels incendis i fomentar la cultura del risc entre la ciutadania. Es pot descarregar gratuïtament al web del projecte (efirecom.ctfc.cat).

El mateix projecte va publicar 'El foc i els incendis forestals al Mediterrani', un document divulgatiu amb base tècnica i científica que desmunta cinc mites habituals: de la idea que sense factor humà no hi hauria incendis a la creença que la solució passa només per més mitjans d'extinció.

Per entendre el marc conceptual amb què treballen els equips d'extinció, la referència és la guia 'La prevenció dels grans incendis forestals adaptada a l'incendi tipus', dels Bombers de la Generalitat, que classifica els focs segons el patró de propagació. És el vocabulari que se sentirà a totes les rodes de premsa.

En clau comunicativa, també són útils les conclusions del taller 'Communicating the important role of Sustainable Forest Management to prevent wildfires', celebrat a Barcelona el 2023 i organitzat per Forest Europe, l'European Forest Institute, la Pau Costa Foundation i el CTFC. El document, disponible en línia en anglès, sintetitza els reptes de comunicar la prevenció: com explicar la gestió forestal sostenible, com abordar percepcions socials conflictives —per exemple, el rebuig a la tala d'arbres— i per què cal desplaçar el focus informatiu de l'extinció cap a la prevenció.

Fonts oficials durant l'emergència

• Protecció Civil de Catalunya. El pla INFOCAT és el marc de gestió de les emergències per incendi forestal, i el seu gabinet d'informació centralitza la comunicació amb la població i els mitjans. Els avisos es difonen pel canal @emergenciescat i per les alertes ES-Alert al mòbil.
• Bombers de la Generalitat. A banda dels canals informatius habituals, mantenen un portal públic de consultes d'incendis forestals amb els perímetres dels focs de més de 5 hectàrees de les últimes dècades i informes d'anàlisi dels més rellevants. Una mina per a peces de context i de dades.
• Agents Rurals i el Pla Alfa. És el semàfor diari del risc d'incendi per municipis. L'activació del nivell 3 comporta la suspensió d'activitats agrícoles, l'aturada de l'obra civil a menys de 500 metres del bosc i la prohibició de fumar en zones forestals, entre altres restriccions. Seguir-lo permet anticipar la notícia abans que hi hagi foc.
• Meteocat. Publica el mapa de perill d'incendi forestal i els avisos de situació meteorològica de perill per calor i vent, els dos grans acceleradors del risc.

Dades per verificar i contextualitzar

Per a la verificació i el periodisme de dades, tres fonts són imprescindibles. EFFIS, el sistema europeu d'informació sobre incendis forestals del programa Copernicus, ofereix mapes de focus actius i estadístiques comparables entre països. NASA FIRMS permet localitzar focus detectats per satèl·lit en temps gairebé real, útil per verificar ubicacions i dimensions. I l'Estadística General d'Incendis Forestals del ministeri competent en matèria forestal recull la sèrie històrica de l'Estat.

Veus expertes

Marc Castellnou, cap del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, és la veu de referència internacional sobre els incendis de sisena generació: focs que interactuen amb l'atmosfera, generen les seves pròpies tempestes i superen la capacitat d'extinció.

La Pau Costa Foundation, nascuda arran de la tragèdia d'Horta de Sant Joan del 2009, actua com a plataforma de coneixement sobre incendis forestals i van impulsar el documental 'El gran silenci' i la declaració sobre la gestió dels grans incendis forestals a Espanya. Completen el mapa d'expertesa el CTFC de Solsona, el CREAF de la UAB i l'ecòleg del foc Juli G. Pausas (CSIC), autor del llibre divulgatiu 'Incendios forestales'.

La terminologia importa

Els conceptes tenen definicions operatives precises i confondre'ls resta credibilitat:

• Un incendi actiu es propaga i té capacitat de seguir creixent.
• Un incendi controlat ja no avança lliurement, però manté punts calents que el poden reactivar. No es pot donar per apagat.
• Un incendi extingit no propaga ni té capacitat de reiniciar-se.

L'error més freqüent als titulars és donar per extingit un foc només controlat. També cal distingir entre confinament, la mesura que s'aplica quan hi ha risc imminent per a la vida de les persones, i evacuació, que es decreta quan el confinament no és segur.

Cobrir el foc amb seguretat

Informar des del terreny també comporta riscos per al periodista, i cap notícia no val una vida. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) manté una guia de seguretat física per cobrir incendis forestals amb recomanacions sobre equipament de protecció, roba, posicionament respecte del vent i com actuar si el foc atrapa el periodista a peu o dins d'un vehicle.

L'impacte no és només físic. La guia 'Covering Wildfires', elaborada pel Dart Center i mantinguda ara pel Global Center for Journalism & Trauma, aborda la cobertura amb perspectiva de trauma: com entrevistar persones que ho han perdut tot, per què cal tornar a les comunitats afectades quan les flames ja no són notícia i com gestionar el desgast emocional propi. En la mateixa línia, Covering Climate Now ofereix una guia pràctica per connectar la cobertura dels incendis amb la crisi climàtica sense caure en el catastrofisme ni en l'omissió.

Un debat viu al Col·legi

La cobertura dels incendis forestals va centrar precisament l'última edició de les Birres Climàtiques, la trobada entre periodistes i comunitat científica impulsada pel Grup de Treball de Periodisme Ambiental en col·laboració amb Esfera Climàtica, celebrada el 2 de juliol a la seu de Barcelona. Núria Prat (Fundació Pau Costa), Maria Cifre (UOC) i José Luis Ordóñez García (CREAF) hi van debatre sobre la gestió dels grans focs i els reptes d'adaptació davant d'un escenari de canvi climàtic accelerat.

En la mateixa línia, Report.cat, el setmanari d'anàlisi impulsat pel Col·legi, ha publicat recentment 'I si és molt pitjor del que expliquem?', una anàlisi de Marta Tiana que qüestiona per què la cobertura mediàtica de la crisi climàtica retrocedeix mentre els fenòmens extrems es multipliquen, i que recull estratègies de periodistes i especialistes per revertir-ho: de la mirada climàtica transversal a les redaccions a la cobertura local que connecta la crisi amb la vida quotidiana.

Per aprofundir: lectures al Centre de Documentació

El Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi disposa de fons per contextualitzar la crisi climàtica que hi ha darrere dels grans focs, com ara 'Els conspiradors del canvi climàtic' i 'L'emergència climàtica a Catalunya', de Santiago Vilanova. Com a lectures de referència sobre el fenomen, destaquen 'La verdad quema', la crònica de Dolors Espinet sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan; 'Incendios forestales', de Juli G. Pausas, i 'Fire Weather', de John Vaillant, la crònica del gran incendi de Fort McMurray guardonada amb el Baillie Gifford Prize i finalista del Pulitzer de no-ficció.

Aquesta guia és un document viu: s'anirà actualitzant amb noves incorporacions i podeu fer-nos arribar propostes de recursos a comunicacio@periodistes.cat.