El CIC reclama responsabilitat ètica a l'hora d'informar sobre els presumptes autors d'un delicte
A partir del cas de Manresa, el Consell de la Informació de Catalunya recorda la importància de difondre amb dades contrastades i el deure ètic d'informar amb rigor els fets.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha fet públic un comunicat per recordar la importància de difondre només dades contrastades i el deure ètic dels i les periodistes d’acostar-se a la realitat dels fets amb honestedat, independència, responsabilitat i esperit crític.
A partir de les imprecisions publicades per alguns mitjans sobre l'origen dels menors presumptes autors de l'assassinat d'un ciutadà a Manresa el passat 1 d'agost, el CIC reclama el màxim rigor a tots els mitjans de comunicació, especialment en informacions sensibles.
Diversos mitjans van difondre inicialment que els dos menors presumptes autors de l’apunyalament eren d’origen magribí, una informació que era falsa. En realitat tots dos havien nascut a Catalunya, un d'ells amb ascendència estrangera. Un fet que va reobrir el debat sobre si s'ha d'informar de la nacionalitat dels autors de presumptes delictes o de les víctimes i si fer-ho contravé l'ètica periodística.
En aquest sentit, el CIC s'empara de l'Annex F del nou Codi Deontològic dels Periodistes: “Quan el tractament que donen els mitjans de comunicació a les informacions pot entrar dins d’un context discriminatori a fi de cridar l’atenció del lector, el que es provoca és que els ciutadans tinguin una actitud negativa respecte al fet migratori i als immigrants”. Per tant, demana que "s'eviti que una informació criminalitzi algú pel seu origen ètnic, nacionalitat o condició social".
Ara bé, el Consell de la Informació també remarca que "el codi no tanca la porta a informar de la nacionalitat dels autors d’un delicte si la dada és rellevant en el context de la informació". I, en última instància, ho deixa al criteri editorial del mitjà amb una única reserva: “En tot cas, si el mitjà considera que la nacionalitat dels protagonistes és noticiable, i sempre per tal de no fomentar en el receptor impulsos discriminatoris, el CIC recomana que aquesta dada s’esmenti sempre, siguin d’on siguin els autors dels fets descrits”.
El CIC recorda que el periodisme té el deure d’oferir informació contrastada i veraç, especialment en casos que poden alimentar discursos discriminatoris, i per tant demana evitar en tot cas les generalitzacions i l'etiquetatge de les persones. En el cas que es consideri rellevant informar de l’origen, l’extracció social o les característiques de presumptes delinqüents, el Consell reclama que es faci "amb prou rigor per no caure en l’estigmatització, la xenofòbia o l’assenyalament de la diferència". I, sobretot, que la informació estigui suficientment contrastada.
L’organisme també alerta que la difusió de dades no verificades contribueix a reforçar narratives xenòfobes que proliferen en plataformes de pseudoperiodisme vinculades a l’extrema dreta, on la criminalització del diferent s’utilitza com a recurs per generar indignació i polarització. I posa èmfasi en què no hi ha democràcia sense periodisme ni periodisme sense democràcia.
