El Col·legi de Periodistes homenatja els col·legiats de fa més de 30 anys en un acte marcat pels canvis en la professió
La cerimònia es va celebrar a la seu del Col·legi a Barcelona i va comptar amb una seixantena de professionals del periodisme i la comunicació.
El tancament del Nou Diari el 1994, l'arribada dels mitjans a internet el 1995 o la constitució del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) el 96. Aquests són alguns dels moments que es recordaven ahir a l'acte d'homenatge als i les professionals que fa més de 30 anys que formen part del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Una cerimònia marcada per la reivindicació i la nostàlgia encara que en ambient de celebració, que va tenir lloc a la seu del Col·legi a Barcelona. Els convidats que hi van assistir van poder retrobar-se amb antics companys i companyes de carrera i de feina de les promocions 1994, 1995 i 1996, per recordar anècdotes i analitzar com ha canviat la professió en aquests 30 anys.
El degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, va agrair als col·legiats el seu compromís i la fidelitat amb la institució i va posar l'accent sobre la importància de mantenir aquesta comunitat: "30 anys són una trajectòria viscuda en paral·lel amb el Col·legi i amb la història del periodisme català". També va intervenir la periodista Núria de José, col·legiada des del 1996, qui va recordar la vivència personal del moment en què va decidir col·legiar-se, en acabar la carrera: "Tot i tenir el títol, vaig haver d'esperar un any i mig a tenir un sou que m'ho permetés". Així feia referència al gran elefant a l'habitació: la precarietat laboral. Morros va fer el paral·lelisme amb el tercer Congrés de Periodistes Catalans, que es va celebrar el 1996: "Es parlava de periodisme digital, ètica i precarietat; els mateixos temes d'avui".
De José va posar també l'accent en la professionalització dels mitjans locals, un pas clau per reconèixer la feina essencial que fan: "La professió sovint no valora la rigorosa i necessària tasca informativa dels mitjans locals, i se'n reconeix només la funció d'escola". La presència de la dona a la professió i en càrrecs de responsabilitat també va ser un tema que es va posar sobre la taula. "En aquests 30 anys en som moltes més, però encara queda molt per fer", afirmava Núria de José, i reivindicava les dificultats de créixer professionalment en un sector tradicionalment dominat per homes: "Hem exercit en un moment en el qual importàvem poc i ens hem acostumat a tirar endavant passant desapercebudes i amb la culpa de no ser prou bones enlloc".
La cerimònia va estar marcada pels canvis tecnològics que ha experimentat la professió els darrers anys: del tabac a les redaccions i les màquines d'escriure elèctriques al nou paradigma de les xarxes socials i l'arribada accelerada de la intel·ligència artificial. El periodista Ismael Nafría, col·legiat de la promoció del 1995, recordava els inicis del periodisme digital: "Vam començar a treballar sense internet, ara sembla impossible". Però tot i els canvis en la forma de treballar i d'adreçar-se al públic, Nafría reivindicava la base de l'ofici per una societat més justa i democràtica: "Tenim eines diferents, però l'essència del periodisme és la mateixa".
Després dels parlaments, els col·legiats i col·legiades van poder gaudir d'un refrigeri a la terrassa del Col·legi, conversar amb antics companys de professió i fer-se fotos davant el cartell dels 30 anys pel record.
Durant l'acte el degà va comunicar la mort de Josep Maria Cadena, un dels periodistes més reconeguts i apreciats de Catalunya i impulsor del Col·legi, a qui els assistents van retre homenatge amb un aplaudiment solemne.
Finalment, Morros va voler reivindicar el paper del Col·legi de Periodistes i tots els qui hi donen suport diàriament, especialment en un context de pressió creixent sobre la professió: "Mantenir-se col·legiat durant 30 anys és un acte de convicció", i afegia que "el col·legi existeix per defensar el periodisme lliure".
