El Col·legi de Periodistes de Catalunya expressa el seu condol per la mort del periodista col·legiat Lluís Permanyer Lladós, que ens ha deixat avui, 23 d’octubre, als 86 anys. El periodisme i la ciutat de Barcelona perden una veu única i inconfusible, un referent que va saber combinar rigor, sensibilitat i amor per la seva ciutat.
Nascut a Barcelona l’any 1939, Permanyer va ser un dels cronistes més reconeguts i estimats de la capital catalana. La seva obra periodística, extensa i polièdrica, inclou més de vuitanta llibres i centenars d’articles que han contribuït a retratar la història, la cultura i l’evolució urbana de Barcelona al llarg de les darreres dècades.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i titulat per l’Escola Oficial de Periodisme, va començar a treballar a La Vanguardia l’any 1966, on va dedicar bona part de la seva trajectòria a explicar els moviments artístics i l’ànima de la ciutat. La seva mirada curiosa, irònica i humanista va fer d’ell una veu imprescindible per entendre el caràcter i les transformacions de Barcelona.
Al llarg de la seva carrera, va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el premi Luca de Tena (1969), el Ciutat de Barcelona (1987) i el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya (2008). Tot i rebre propostes destacades, com la de Josep Tarradellas per ser el primer cap de premsa de la Generalitat restaurada, Permanyer va preferir continuar exercint com a redactor, fidel al seu compromís amb l’ofici i la seva independència.
Autor de diversos documentals va ser un col·laborador fidel al Col·legi de Periodistes, on era fàcil trobar-se'l a la seu de Rambla de Catalunya llegint cada dia els diaris en paper. Precisament l'any passat, va ser un dels protagonistes del pòdcast “PERIODISTES. Converses sobre l’ofici”, que avui recuperem. Lluís Permanyer deixa una empremta gegant en el periodisme català, i al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari