El setembre de 2007 la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya va publicar un extens suplement especial amb material inèdit on es denunciava com determinada premsa conservadora de Madrid portava anys manipulant la informació sobre els atemptats de l'11-M.
Si necessiteu assistència durant aquest període, podeu contactar amb la nostra seu central trucant al telèfon 93 317 19 20 o enviant un correu electrònic a contacte@periodistes.cat.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
La tinenta d’alcaldia de Polítiques Feministes de l’Ajuntament de Lleida, Carme Valls, acompanyada de la presidenta del Col·legi de Periodistes - Demarcació de Lleida, Laura Alcalde, ha presidit l’acte de Lliurament de la 17ena edició dels Premis Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere.
Fa justament un any que la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya posava en marxa el Punt Lila, amb la voluntat d’atendre a les periodistes col·legiades víctimes de violència masclista en l'àmbit laboral.
En aquests 100 anys, des de l’arribada de la ràdio a Catalunya, les dones han treballat per assolir espais, presència, credibilitat i prestigi en aquest mitjà de comunicació. Després de les dècades d’invisibilitat que va suposar el franquisme, l’arribada de la democràcia va permetre que a les ones sovintegessin, cada cop més, veus femenines. Però actualment encara, malgrat el segle transcorregut, no s’ha obtingut la igualtat professional amb els homes, que continuen ocupant despatxos i franges matinals i presentant programes amb més pressupost i equip.
