Susanna Cases Ferré, fins ara cap d’informatiu de Canal Terres de l’Ebre, i durant els últims anys editora i presentador de l’informatiu L’Ebre Notícies ha arribat a un acord amb l’empresa audiovisual (Ebre Digital SL), per convertir-se des d’aquest mes de gener en la nova directora d’aquest canal de TDT (Televisió Digital Terrestre).
La primera Nit de la Comunicació a l’Ebre organitzada per la nostra Demarcació va ser tot un èxit. Una seixantena de persones, 47 professionals de la comunicació més els familiars i amics que els van acompanyar, van viure amb emoció aquesta festa que vol convertir-se en un punt de trobada anual. Objectius: reconèixer i posar en valor una professió i uns professionals que tot i passar per moments difícils, de personal, materials i econòmics, sempre intenten fer el millor possible la seva tasca de servei públic, cosa que sovint no sel's reconeix.
Els podcasts, Instagram Stories o els vídeos per les xarxes són eines de comunicació potents que val la pena conèixer a fons. També us proposem cursos sobre iniciació al SEO, pla de comunicació, protecció de dades per als periodistes o igualtat de gènere, entre d’altres.
La Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Repsol us convoquen a una sessió de formació sobre les instal·lacions marines de Repsol al Port de Tarragona, que tindrà lloc dimecres 5 de febrer de 2020.
En la críptica complexitat del nostre cervell rau, en bona part, l’explicació de per què quioscs i hemeroteques estan plens de portades amb males notícies. Som éssers programats per a la supervivència, i l’atenció més immediata a perills i amenaces ens salva. Però, entre la por i l’esperança, els arguments d’experts en neurobiologia, psicologia i sociologia conviden a qüestionar-nos si ens mans de mitjans i periodistes hi ha el timó per virar cap a una altra lectura del món, dels fets, que no ens ofegui en un discurs únic d’alerta contínua. En honor a la veritat, cal dir que també escriuen les bones notícies, i pel bé de la nostra salut mental.
Tots els periodistes tenen al llarg de la trajectòria professional una sèrie de temes que, per una raó o altra, han quedat a mig camí. Són treballs que es queden en l’aire perpètuament o que, senzillament, són impossibles de realitzar per una qüestió de pressupost, manca de fonts o de temps, entre altres raons. Son històries, en definitiva, que no surten mai del cap dels creadors, però que l’acompanyen sempre més com un tema inacabat, irrealitzable, impossible de tirar endavant. Aquest reportatge –el millor del darrer trimestre de 2019 del Report.cat–, se centra en alguns d’aquests projectes frustrats.
Els atemptats terroristes del 2017 i el Procés han brindat la possibilitat a informadors catalans de treballar com a fixers. Producció, contextualització i traducció, són algunes de les funcions que periodistes del territori realitzen per a mitjans estrangers que cobreixen successos, principalment conflictes, amb ressò internacional. La supressió de moltes corresponsalies i l’aposta per cobertures curtes amb enviats especials, no sempre familiaritzats amb la llengua i cultura locals, en fan necessària la contractació. Fixers i periodistes aporten una mica de llum sobre aquest perfil professional clau i poc reconegut.
La verificació de dades no només s'hauria d'aplicar als mitjans de comunicació, sinó a totes les entitats que fan negoci amb la informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Núria Segura ha parlat amb l'activista Simona Levi sobre fake news i narratives tecnòfobes.
La intel·ligència artificial, la realitat augmentada i altres disrupcions tecnològiques arriben al periodisme, però no ho fan ni a la velocitat que es preveia ni amb la universalització que es predicava. Si l’edició de 2018 del GEN Summit va estar plena de sessions en què es vaticinaven tota una sèrie de canvis que la tecnologia provocaria en els mitjans, enguany el centre d’atenció ha estat el periodisme en si mateix i els experts apunten al fet que aquestes innovacions arribaran a les redaccions com el vídeo i el podcast. És a dir, quan es pensin històries en què emprar aquestes eines.
