• La memòria de la professió

    Eudald Coll
    -
    17 novembre, 2017

    La digitalització de Capçalera permet a tothom la consulta oberta i gratuïta de qualsevol dels números publicats en el decurs de les tres darreres dècades. 

    Des del passat mes de juny, ja es pot consultar la revista Capçalera gràcies a la digitalització i a la incorporació de la revista a RACO, un repositori col·lectiu de consulta oberta. A partir d’ara, qualsevol persona pot buscar una informació apareguda a la revista en els vint-i-vuit anys d’existència que acumula.

    Això implica que, des de fa pocs mesos, es pot accedir a 2.768 peces periodístiques i a més de 18.000 imatges o pàgines escanejades, unes xifres que aniran augmentant a mesura que es vagin digitalitzant les següents edicions de la revista. I tot això ha estat possible gràcies al patrocini de la Càtedra Internacional Universitat Rovira i Virgili-Repsol d’Excel·lència en Comunicació.

    Impuls electrònic

    RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un projecte del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest repositori cooperatiu es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

    Carme Teixeiro, responsable del Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes, recorda que el projecte de digitalització de Capçalera ja va ser aprovat per la Junta de Govern, el 2012, dintre del procés de digitalització del fons històric i editorial del Col·legi. “Anteriorment, a Capçalera, s’havia digitalitzat Annals del Periodisme Català  i l’Hoja del Lunes”, explica Teixeiro.

    Més enllà dels acadèmics

    El passat 5 de juliol, el Col·legi de Periodistes va acollir l’acte “El periodisme vist a través de la digitalització de Capçalera”, en què es presentava oficialment la posada en línia de la revista i la incorporació a RACO. A més de parlar d’això, també es va reflexionar sobre l’evolució de l’ofici en els darrers 28 anys, període durant el qual han sortit fins a 175 números de la publicació.

    A la presentació de l’acte, Núria de José, secretària de la Junta del Col·legi, va assegurar que “és evident que l’accés des d’arreu del món a les publicacions especialitzades en periodisme són per als qui fan recerca una eina fonamental i ho són a l’hora de comprendre la història del nostre ofici, però també la història del nostre país”.

    D’altra banda, Miquel Puig, director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, va afirmar que RACO va molt més enllà, estricament, del món acadèmic. “Estem molt contents que una eina que va ser dissenyada per al món universitari sigui utilitzada per altres entitats”, va afirmar.

    Mirall de la professió

    Després dels parlaments inicials, Francesc Canosa, membre de la Junta del Col·legi, del Consell editorial de Capçalera, que va exercir de moderador de l’acte, va iniciar el debat amb els diferents responsables que ha tingut la revista –només hi va faltar l’exdirectora Goretti Palau, que va excusar l’absència– referint-se a Capçalera, com una “autèntica màquina del temps si pensem que hem passat del mur de Berlín a Donald Trump o de la casset al núvol”. “És una revista que supera el propi Col·legi i que va adreçada a la professió”, va afegir.

    En aquest sentit, Eugeni Madueño, impulsor de la revista, va assegurar que “des del començament, vam tenir clar que miraríem que no fos una revista corporativa, sinó un altaveu que recollís els problemes reals de la professió”. Madueño també va referir-se a com en les quasi tres dècades de la revista, la professió ha anat empitjorant i ja no es donen moltes de les condicions laborals de llavors.

    Finalment, Jaume Fabre –director entre 1989 i 2000–va parlar de com ha canviat la temàtica de la revista: “La diferència entre la Capçalera del segle XX i la del segle XXI és que, en el nostre temps, no hi havia els interrogants tremends, sinó que descrivíem una situació periodística normal”. Jordi Rovira, l’actual director, va admetre que ara “hi ha un ventall molt més gran de temàtiques, senzillament perquè la professió és molt més complexa, més diferent, té moltes més sortides professionals i la revista només pot anar bé si és el mirall de la professió”.

     

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari