• Com celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa un diari turc

    3 maig, 2018

    Can Dündar és un dels periodistes més prestigiosos de Turquia i qui des de l'any 2016 viu exiliat a Berlín. Avui, dijous 3 de maig, difonem l'editorial del periodista turc amb motiu del Dia de la Llibertat de Premsa. 

    El periodista turc va ser objecte d’un intent d'assassinat davant del Palau de Justícia d'Istanbul, durant un recés del judici que se seguia contra ell. Aquell mateix dia va ser condemnat a cinc anys i deu mesos de presó per "filtrar informació secreta de l'Estat". Després de la sentència, Dündar va optar per sortir del país i des de llavors viu exiliat a Berlín.

    Turquia és considerada la presó més gran de periodistes del món amb més de 150 professionals actualment engarjolats. Des del Col·legi de Periodistes el passat mes de juny vam voler conèixer aquest context tan hostil a través de l'experiència del periodista turc amb un esmorzar off the record. Avui publiquem aquesta editorial, traduïda pel PEN Català, amb motiu del Dia de la Llibertat de Premsa i quan alguns dels seus companys del diari Cumhuriye han estat condemnats a penes de presó. 

    Editorial: 

    El costum del president turc Erdoğan de confiscar els cigarrets i arrencar dels seus propietaris la promesa de deixar-ho va afectar, com és ben sabut, el Ministre d’Afers Exteriors de Bulgària el 2016, i va inspirar el columnista del Cumhuriyet Kadri Gürsel, que va escriure l’article Erdoğan vol esdevenir un nou pare per als turcs. La setmana passada, Gürsel va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó pels seus comentaris, que incloïen la frase “Turquia tan sols necessita un jove rebel com Muhammad Buazizi, que va encendre l’espurna que va enderrocar el dictador tunisià”.

    “Pau a casa, pau al món” diu la famosa màxima d’Atatürk. El 2016 el columnista del Cumhuriyet Aydın Engin va fer al·lusió al fundador de la República de Turquia amb el seu article Pau al món, però a casa què?, publicat dos dies abans de l’intent de cop d’estat. Va resultar que els colpistes es feien dir “El Consell per la Pau a Casa”. La setmana passada, Engin va ser condemnat a set anys i sis mesos de presó per un “missatge subliminal”.

    El dibuixant del Cumhuriyet Musa Kart va reservar unes vacances a Bodrum després de veure un anunci al diari. L’empresa turística va començar a ser investigada per lligams amb els seguidors de Fethullah Gülen, acusat pel govern de ser l’organitzador de l’intent de cop, i Kart va ser degudament arrestat en la mateixa investigació. En la seva defensa va declarar: “I així em vaig trobar, esperava passar tres dies en una habitació amb vistes al mar a Bodrum, i en canvi em van donar nou mesos en una habitació amb vistes a una paret de ciment a Silivri” [localitat propera a Istanbul on es troba una de les principals presons del país]. La setmana passada va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

    Güray Öz, defensor del lector del Cumhuriyet, va ser arrestat per haver trucat per telèfon a algú amb lligams amb Gülen. Durant el judici, Öz va admetre haver parlat un cop amb la persona en qüestió per encarregar un sopar d’aniversari: va resultar que l’interlocutor regentava un restaurant de menjars preparats. En la seva declaració de defensa, Óz va preguntar com podia pensar-se que ell sabia que comanava pizzes a un individu sota investigació. La setmana passada va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

    Şenol Buran, el noi que servia el te al Cumhuriyet, va fer tard a la feina un dia a causa de tancaments de carreteres ordenats amb el propòsit d’obrir el pas al President. El cap de seguretat del diari va informar de la seva exclamació de frustració, que li va fer dir que no li seriviria una tassa a Erdoğan si es deixés caure per allà. Buran va ser arrestat el matí següent per “insultar el President”.

    Akın Atalay és el President del Comitè Executiu del Cumhuriyet. El fiscal, acusant el Cumhuriyet de sol·licitar ajudes europees, li va preguntar: “Com preteneu mantenir la independència si us beneficieu d’aquests ajuts?” Atalay va assenyalar que “el vuitanta per cent dels jutges i fiscals de Turquia es van formar gràcies a aquests ajuts europeus. Ha qüestionat això la seva independència?” La setmana passada va ser sentenciat a set anys i tres mesos i mig de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

    Murat Sabuncu, director del Cumhuriyet, va reaccionar a un acte polític posterior a l’intent del cop, del qual va ser exclòs l’HDP [partir turc d’esquerres i defensor de les minories]. El seu titular, “Democràcia deficient”, va ser declarat “sediciós” pel fiscal. La setmana passada va ser condemnat a set anys i sis mesos per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

    I jo, antic director del Cumhuriyet, vaig ser jutjat sota els càrrecs de “desplaçar el logo del diari i alterar la seva línia editorial” per “publicar una notícia lligada a Gülen a la portada amb una fotografia” i “publicar el mateix titular que un diari gülenista el mateix dia”. Com que visc a l’estranger, encara s’ha de dictar sentència. Els meus advocats van assenyalar en va que ni la línia editorial, ni per descomptat quina notícia s’ha de publicar a quina pàgina i sota quin titular, són qüestions que correspongui decidir a la fiscalia.

    La setmana passada, un diluvi de càstig va caure sobre els treballadors del Cumhuriyet, aquest darrer bastió de la llibertat de premsa a Turquia, des del director als redactors…

    Turquia “celebra” el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa com la presó de periodistes més gran del món.

    Malgrat l'alliberament condicional dels condemnats, pendent d'apel·lació, tots tenen prohibit viatjar a l'estranger.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari