La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ofereix indexada i digitalitzada l’obra de Josep Bayerri.

Aquesta plataforma digital de la secció local del web de la biblioteca de Tortosa està formada per quatre grans col·leccions: la d’ Imatges, amb fotografies de Tortosa i la seva gent que procedeixen del fons de la biblioteca o de donatius; la de Premsa, que abasta la premsa digitalitzada de Tortosa des de l’any 1882 fins al 1939; la col·lecció Programes de festes majors de la Cinta, des de 1906 fins a 1997; i Monogràfics. I és precisament dins d’aquesta última col·lecció que podem trobar de fa uns dies la biografia i l’obra del periodista Josep Bayerri, junt amb Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig i el donatiu del fons personal de Federico Mayor Zaragoza sobre el polític, periodista i escriptor , Marcel·lí Domingo.

Josep Bayerri Raga va començar a treballar el 1963 com a corresponsal de La vanguardia i l’ ABC de Madrid i amb col·laboracions en la recent nascuda ràdio Tortosa. Durant els ’60 va col·laborar amb La Voz del Bajo Ebro, i el 1974 va començar també amb La Hoja del Lunes, Diario Femenino i Destino. El 1978 es va fer editor i director d’ Ebre Informes, del qual és continuació l’actual setmanari L’Ebre.

El 1985 Josep Bayerri se’n va anar a viure a Barcelona per exercir la seva professió de professor, fins que el 1992 es retroba de nou amb el periodisme, aquest cop però com a columnista d’opinió a Nou Diari, de Tarragona i Reus, El Punt de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i, finalment, a l’actual L’Ebre.

Segons el mateix Bayerri calcula, ha escrit com a columnista en 22 anys 607 articles.

Ara, la seva obra ha estat indexada al portal Ilercavònia de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, des de les seves col·laboracions el 1992 a Nou Diari de Tarragona i Reus, amb accés directe al format pdf, a partir del 2004, dels seus escrits al diari El Punt. (www.biblioteca.tortosa.cat/josepbayerri/).

El nom d’ Ilercavònia ve de la tribu ibèrica dels ilercavons que, entre els segles VI i I aC van poblar el curs final de l’Ebre fins a la plana de Castelló, essent Tortosa la seva població més important.