• Laura Saula

    Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.

    Elisabet Carvajal

    “La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
    social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.

    Anna Pruna

    Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.

    Josep Maria Picola Meix

    La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.

    Carme Escales

    Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.

    Jordi Pacheco

    Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.

    Montecarlo -storyteller i soci fundador de Química Visual, companyia dedicada a la creació de projectes transmèdia- ofereix un recull de les principals eines, treballs i referents entorn aquest fenomen.
    Robert Boynton, professor de Periodisme de Revistes a la Universitat de Nova York, va presentar el passat mes de juny al Col·legi de Periodistes la versió en castellà de The New New Journalism (Paperback, 2005). Reproduïm un extracte del pròleg a l'edició espanyola.
    El documental web aprofita les múltiples solucions narratives de l'entorn digital. Busca atreure l'atenció de l'audiència mitjançant una presentació dels fets interactiva. Eva Domínguez, experta en narratives digitals, analitza l'estat i evolució d'aquest sector.
    Un periodista transmèdia és un storyteller capaç de crear relats a través de diversos mitjans per arribar a diferents públics. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, desgrana aquesta nova figura.
    El periodisme transmèdia informa amb tots els mitjans en la nova ecologia de la comunicació. El transmedia storytelling es pot veure a les agències de publicitat, les productores de televisió i les redaccions dels diaris. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ho explica.
    Es compleixen quaranta anys de la detenció i empresonament de Huertas Claveria, que va ser un símbol per a una professió assedegada de llibertat. El Col·legi prepara una exposició virtual sobre qui seria, anys més tard, degà de la institució.
    Des del 2013, quan Egipte va viure el cop d'estat que va derrocar el govern dels Germans Musulmans, els periodistes s'enfronten a empresonaments, censura i diferents tipus d'amenaces i pressions. Ricard González Samaranch explica en aquest article la seva experiència personal.
    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.
    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.