• Fenomen Webdoc

    27 octubre, 2015
    El documental web aprofita les múltiples solucions narratives de l'entorn digital. Busca atreure l'atenció de l'audiència mitjançant una presentació dels fets interactiva. Eva Domínguez, experta en narratives digitals, analitza l'estat i evolució d'aquest sector.

    EVA DOMÍNGUEZ
    “Els webdocs són noves formes d’art informacionals”. Així defineix el productor Peter Wintonick al llibre Webdocs, a survival guide for online filmmakers, els documentals web, coneguts com documentals interactius o documentals multimèdia, un subgènere del documental que aprofita els recursos narratius de l’entorn digital.

    L’experimentació formal és probablement l’únic denominador comú sota l’etiqueta de webdoc perquè les solucions narratives són d’allò més variades. Així, navegació vertical o scroll, gamificació, experiències en primera persona, recorreguts en 360º o personalització són algunes estratègies utilitzades. És terreny híbrid on professionals d’àmbits diversos exploraren les possibilitats del llenguatge web per atreure l’audiència al relat de fets.

    Es creen per a pantalles digitals, on la interacció és un element indispensable en la narrativa. Alguns treballs en què la navegació vertical és un element indissociable són Snow Fall, un extens treball del The New York Times sobre una allau a la serralada de les Cascades, als Estats Units o Hollow, Killing Lincoln i Killing Kennedy .

    Diferents opcions
    Tanmateix, no tot ha de ser desplaçament vertical. A Last Hijack Interactive , creat per Submarine Channel, la pantalla es divideix en dues parts, les mateixes que les versions de la mateixa història, la del capità d’un vaixell segrestat i la del segrestador. A través d’una línia temporal es pot anar triant què escoltar. Els webdocs més referenciats destaquen per la seva llibertat formal. Aquest és el cas, per exemple, de la sèrie Highrise. Premiada internacionalment, explora com es viu a l’habitatge més comú a les ciutats d’arreu del món, als blocs de pisos.

    En aquest terreny d’experimentació formal, alguns conviuen amb tecnologia en tres dimensions mentre d’altres u tilitzen disciplines més tradicionals, com el còmic. L’esmentat Last Hijack Interactive, per exemple, fa servir il·lustracions per recrear les diferents escenes del segrest. La relació entre el còmic i el periodisme ve de lluny. Joe Sacco va demostrar amb obres com Notes al peu de Gaza (Footnotes in Gaza) com fer grans reportatges a cop de dibuix. El mitjà espanyol Acuerdo va contactar amb ell per crear Sbrenica, sobre la massacre de 9.000 bosnians a mans sèrbies.

    Tot jugant

    Als webdocs cada cop s’hi juga més. No és una frivolitat, sinó una estratègia d’immersió. Las voces de la memòria fa participar interactivament al assaigs i exercicis d’un cor integrat per malalts d’Alzheimer. D’altra banda, jugar a comprar-se una casa en el moment del boom immobiliari és el que planteja Montelab , una producció de RTVE. Senzilla però eficaç, serveix per entendre el context socioeconòmic del moment.

    La influència de l’entorn interactiu digital per excel·lència, el videojoc, és als webdocs. El docugame Fort McMoney, dirigit per David Dufresne, s’endinsa en Fort McMurray, situat a la reserva de sorres bituminoses més gran del món. El jugador pot conèixer què opinen els seus habitants i decidir sobre el futur de la ciutat en un tauler de joc virtual. Una altra influència del videojoc i de tecnologies com la realitat virtual és la immersió en l’espai: l’usuari pot recórrer els escenaris. Es pot fer amb tècniques com el vídeo en 360º o la recreació en 3D.

    Personalització
    El web permet personalitzar els continguts. Cada acció deixa un rastre digital. Però com i què implica per a la nostra privacitat? D o not track respon a aquestes preguntes creant el relat a partir de les dades de cada usuari. És, per tant, un documental diferent per a cadascú.

    Bona part d’aquests projectes són part d’estratègies multiplataforma. El projecte Las sinsombrero, per exemple, el formen un webdoc, un documental de televisió, un projecte educatiu, una wiki, una campanya a Facebook, una exposició i un llibre. Tot amb l’objectiu de reivindicar el llegat de les artistes de la Generació del 27.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari