• Visites fàcils

    5 gener, 2016
    Els continguts sensacionalistes de tipus sexista generen molt de trànsit als mitjans digitals. Els responsables admeten que aquestes notícies que donen una imatge frívola de les dones augmenten l'audiència i argumenten el perquè de la seva elecció.

    MARTA ROQUETA

    “Som el primer diari que va retirar anuncis de contactes. No publicarem la foto d’uns pits gegants per aconseguir més visites”. Pepa Masó, directora adjunta d’ El Punt-Avui, és contundent en preguntar-li quina és la línia editorial del diari davant la publicació de continguts web que podrien ser titllats de sexistes. Tant Enric Sierra, subdirector de La Vanguardia.com, com Saül Gordillo, cap de Continguts digitals d’ El Periódico, afirmen que les versions digitals dels seus diaris segueixen la línia editorial del paper.

    També María Sahuquillo, periodista especialitzada en temes socials d’ El País, remet al llibre d’estil. Davant de continguts ofensius, explica que no hi ha pautes específiques i que predomina “el sentit comú”. D’altra banda, Sílvia Barroso, subdirectora de l’ Ara i responsable del web, és d’aquest mateix parer: “Som una redacció integrada amb una línia editorial conjunta, sobretot en criteris ètics. Les prohibicions taxatives són inservibles, avaluem cada cas”. I posa com a exemple l’actriu Keyra Knightley, que es va fotografiar en topless per reivindicar les dones amb poc pit. En el seu moment van publicar la notícia perquè van considerar que feia front a actituds masclistes.

    Així doncs, els responsables de les versions digitals dels mitjans de comunicació coincideixen a l’hora d’assegurar que el que es publica en línia segueix la postura editorial del mitjà en qüestió. Tot i això, els continguts sensacionalistes vinculats al sexisme – un debat recurrent als mitjans de masses – s’ha incrementat arran de l’aparició de mitjans digitals degut a factors com l’augment d’espai per publicar, el model de negoci i la interacció amb els lectors i els protagonistes de les notícies. En aquest sentit, Joana Gallego, professora titular de Periodisme de la UAB, que ha realitzat i dirigit estudis sobre sexisme a la premsa, destaca que la relegació tradicional de la dona a l’àmbit privat i la visibilitat dels homes a l’esfera pública ha influït en la seva representació. “Es jutgen els homes per les accions i les dones pel que són”, afirma.

    Pits amb audiència

    La portada de l’edició digital de l’ Ara de l’11 de juny de 2015 publicava una notícia sobre Kelly Rohrbach, la nova parella de Leonardo DiCaprio. Il·lustrada amb la imatge de la jove en biquini sobre unes roques, informava que a l’actor se l’havia vist amb una “rossa explosiva” i aclaria que es tractava de Rohrbach, una model de vint-i-cinc anys “i amb una carrera prometedora, sobretot si rep l’impuls d’una relació amb DiCaprio”. Barroso comenta que es tractava d’una notícia de gent “clàssica” que informa de la nova relació d’un famós.

    En altres casos, però, l’interès de la notícia no té tant de rerefons polític ni social, sinó que tot plegat és molt més frívol. Aquest, per exemple, és el cas dels webs dels diaris esportius, un producte amb un públic eminentment masculí en què és habitual trobar-hi informacions amb imatges de noies amb corbes voluptuoses, models que acompanyen els esportistes, etc. Totes aquestes informacions sovint no tenen a veure amb l’esport si no és col·lateralment. Però els continguts sensacionalistes de tipus sexista fa temps que han arribat a les versions en línia dels grans mitjans generalistes.

    Imatges amb intenció

    El 12 de juny, la portada de La Vanguardia destacava, dins la secció de Moda, la notícia que portava per títol “Les 10 imatges més sexis de Bar Rafaeli a Instagram”. Sierra explica que, davant la quantitat i diversitat d’imatges difoses pels famosos a les xarxes socials, es publiquen les que es consideren noves o noticiables. “Són els protagonistes els que estan canviant la manera de publicar imatges, cal fer-ne una reflexió”, apunta Gordillo. “No dic que el mitjà estigui legitimat per fer servir qualsevol imatge, tot i així, les fotografies tenen una intenció per part de qui les fa”.

    “Hi ha un argument molt antic que diu que si les dones no es vestissin o actuessin d’una manera determinada, no serien notícia”, avisa Gallego. Aquesta experta en temes de gènere afegeix que, tot i que és evident que la societat valora el glamur i l’atractiu, tant en dones com en homes, “si el diari té unes directrius del que és informació, no importa el que publiquin els famosos”. Al llarg dels cinc anys de vida de l’ Ara, Sílvia Barroso no recorda cap queixa per continguts sexistes. D’altra banda, Enric Sierra explica que van rectificar una imatge arran d’una queixa d’un lector per una fotografia d’una notícia sobre prostitució: “Ens va fer notar que les prostitutes es podien identificar, així que vam canviar la imatge per la d’un local a les fosques”.

    “Davant de tantes notícies, els mitjans de comunicació han d’escollir què explicar i com fer-ho. El web dóna més espai i noves eines”, reflexiona María Sahuquillo. Més que pensar en un model de lector, apunta, s’hauria de valorar més el contingut. “Si és objectiu, correcte, humà i ben realitzat, cada lector ja en farà la tria”, conclou.


    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari