• Intrusos

    7 setembre, 2015
    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?

    CARME ESCALES

    La Laura es biòloga sanitària i treballa en un laboratori d’anàlisis clíniques. El David és enginyer informàtic i té una empresa on es fan aplicacions per a mòbils. Són parella, i la tarda de diumenge les dediquen a farcir el seu bloc de viatges amb la informació que han anat anotant durant les sortides. “Ens han ofert tenir enllaços i entrades patrocinades, però no ho hem arribat a fer mai. Tot i això, el bloc ens proporciona beneficis indirectes: blogtrips; excursions; tiquets de transport i ajudes diverses per part d’oficines de turisme, a canvi de publicar sobre els destins. No creiem que la nostra feina sigui periodisme, ja que no tenim els estudis que té un periodista. Per a nosaltres és un hobby, per tant, no ens sentim intrusos en el món periodístic”, assegura aquesta parella.

    Aquesta va ser una de les parelles convidades al viatge que Turisme de Lloret de Mar va organitzar l’any passat per a blocaires. El ram turístic i els gabinets de comunicació ja compten amb ells. “Abans érem bastant més reticents a l’hora de convidar blocaires a les nostres presentacions i viatges, si bé ara una part del pressupost de comunicació es destina a ells perquè també són prescriptors del nostre producte”, admet Amelia López, propietària del gabinet de comunicació Origina, que té entre els seus clients el Parc de Futuroscope (Poitiers) o Aldeas Infantiles.

    “No considero que el que faig sigui periodisme”, explica la Sandra Moscoso, aspirant a filòloga, treballadora a l’administració pública en temes no vinculats al turisme i creadora del bloc www.fotografiandoyviajando.com. Afegeix: “Sí que m’arriben ofertes d’empreses que volen que escrigui sobre el seu establiment, tot i que no acostumo a acceptar-ho” . “El problema -assegura Joan Morales, director de la revista de turisme Descobrir- és que la capacitat prescriptora dels mitjans hauria de ser millor, hauríem de fer valer la professionalitat. “Aquest és el nou paradigma: el turista envers l’informador -afegeix-. Posa en evidència el fet que els mitjans tradicionals hem estat poc atents a les tendències del turisme. Ara Tripadvisor és un dels màxims prescriptors i a nosaltres ens costa molt virar cap allà on els usuaris ens necessiten”, conclou.

    Límits difusos
    “El debat, en realitat, és si tot el que fem els mitjans tradicionals té sentit que ho continuem fent”, alerta Albert Sáez, director adjunt d’ El Periódico de Catalunya, professor de la Universitat Ramon Llull, i autor d’ El periodisme després de Twitter. “I plantejar-nos, també, que si el lector no nota la diferència entre el que fa el periodista o el que fa un blocaire –que no sigui periodista–, alguna cosa no estem fent bé des de la professió”, diu Sáez. “ El bon periodisme no es valora i s’ha degradat des de dalt. La professió no té cap credibilitat”, expressa, contundentment, Pepe Rodríguez, doctor en Psicologia i Coordinador d’Estudis Periodisme a la UAB.

    “Estudiar Periodisme també comporta aprofundir en el coneixement de les estructures socials, polítiques i econòmiques, per poder-les entendre i explicar, i formar l’esperit crític per distingir entre informació, opinió i publicitat i saber contrastar les fonts. El problema de l’intrusisme és no aclarir la línia entre fets i opinions”, afirma Carles Singla, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

    “La ‘mirada professionalitzada’ del periodista –explica Montserrat Santamaria, professora associada del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat– implica (o, si més no, ho hauria de fer) un criteri per destriar el gra de la palla (o “soroll informatiu”), una voluntat d’imparcialitat i rigor en el tractament de la informació, etc. Tenim una responsabilitat social, tant en la tria dels fets noticiables com en la seva interpretació i crec que els nous agents o actors que han entrat en joc no són cap amenaça quan es treballa èticament, poden ser col·laboradors puntuals i conviure-hi”, diu.

    Fotointrusisme
    “En el món de la fotografia, materials més a l’abast, talent, ganes de perfeccionar-se i facilitat per formar-se han donat els ingredients perquè el professional de tota la vida convisqui o sigui desplaçat per aficionats reconvertits en fotògrafs. La tecnologia ha democratitzat la creació de continguts audiovisuals”, assegura el fotògraf Joan Vendrell, cofundador tant de www.naturpixel.com com de www.travelinshots.com.

    “L’intrusisme ens preocupa. Des de Lleida, es va engegar una campanya per demanar a les empreses que contractin professionals de la comunicació. Els periodistes garantim una manera ètica i professional de fer periodisme de fons i l’intrusisme incrementa la precarietat laboral, restant llocs de treball amb contractes que, sense títol universitari, poden ser encara més ‘escombraria’”, assegura Jordi Navarro, president del grup de treball de Gabinets de Comunicació del Col·legi de Periodistes.

    “Per al periodista que no treballa en bones condicions, tanta informació dels mateixos polítics o esportistes a les xarxes és una temptació. S’està construint una falsa esfera pública. Tothom és informador, la tecnologia ho facilita i part de l’esforç del periodista es dedica a abastir-se de continguts no contrastats. Presses i precarietat barregen dades que interessen a qui els emeten. Per a mi, aquest és el gran problema”, conclou la catedràtica Charo Lacalle, coordinadora del màster en Comunicació i Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari