L’arxiu de Ràdio Barcelona és una de les col·leccions i peces del patrimoni sonor que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. L’integren un ampli conjunt de programes –Carrusel deportivo, El diván o La vida es radio, entre altres– i enregistraments que constitueixen un recorregut exhaustiu per parlaments, entrevistes i moments històrics emesos a través de la primera emissora de ràdio a Espanya, l’EAJ-1 (més tard, Ràdio Barcelona), des del 1924 fins al 1994.
I és que aquell any, Ràdio Barcelona, amb motiu del seu setantè aniversari, va cedir en dipòsit a la Generalitat de Catalunya la seva discoteca completa i l’arxiu sonor de programes i enregistraments perquè formessin part de la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya, que els custodia i, progressivament, els digitalitza.
La donació constava de dues seccions diferents: l’Archimag i la Discoteca. I encara hi havia un tercer grup de documents: la col·lecció completa de guions radiofònics des del 1925 fins al 1951. L’Archimag de la Biblioteca de Catalunya comprèn 10.000 bobines sonores que es tradueixen en 6.000 hores de ràdio amb contingut variat de programes, com ara radioteatre, talls de veu i programes emesos per la ràdio degana fins al 1950. Per la seva banda, la Discoteca compta amb uns 12.000 discs de 78 rpm i 80.000 vinils.
A més, el 1994, l’emissora va editar un triple cd amb documents de l’arxiu sonor titulat 70 anys, antologia sentimental de Ràdio Barcelona. Amb anterioritat, el 1974, Ràdio Barcelona, amb motiu del cinquantè aniversari, va recopilar en dos LP una selecció de talls de veu, esdeveniments i programes emesos fins llavors.
Per exemple, entre els quaranta-sis Tresors de la Biblioteca de Catalunya hi ha el fragment d’una entrevista de Joaquín Soler Serrano a Salvador Dalí emesa el 26 de maig del 1959 per a l’espai El Programa. En aquesta entrevista, a la qual es pot accedir fàcilment a través del web de la Biblioteca de Catalunya, el geni empordanès avançava la seva intenció de pintar un quadre sobre el descobriment d’Amèrica de Colom, entre altres reflexions sobre la ciència i el misticisme. El programa, patrocinat per Lavadoras Bru, s’emetia cada dimarts a dos quarts d’onze de la nit per Ràdio Barcelona i també van passar-hi personalitats del món de la cançó com Charles Trenet, Josephine Baker, Lola Flores i Maria Callas.
Però no tot el que s’hi conserva són arxius sonors. La col·lecció de guions amb la programació diària des del 1925 fins al 1958 constitueix un llegat insubstituïble. Aquesta rica i extensa col·lecció de guions –llargues i precises escaletes de programació diària, escrites a màquina amb anotacions al marge amb llapis– constitueix una documentació que reconstrueix no només tres dècades de la vida de Ràdio Barcelona, sinó també la història recent de manera bategant, captivadora. Des del 1996 està dipositada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, tant en versió digitalitzada –des del 1925 fins al 1951– com en paper, en aquest cas, fins al 1958.
D’altra banda, el passat 13 de febrer es presentava l’Arxiu Sonor de la UAB, el primer arxiu sonor de la ràdio a Catalunya. Impulsat per l’Institut de la Comunicació i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General d’aquesta universitat, té Cinto Niqui, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, al capdavant del projecte.
Amb menys d’un any de vida, ja compta amb noranta-set anys documentats –a partir del 1924– amb 800 ràdios diferents, fragments de 2.300 programes i 6.700 registres. Quaranta-tres comarques catalanes i 280 localitats hi estan representades a través d’emissores locals i més d’un centenar d’escolars. I hi tenen 2.600 persones que han presentat programes.
Aquest arxiu sonor té com a objecte preservar el màxim nombre d’enregistraments d’emissores catalanes, i també d’espanyoles, que han transmès en els dials de Catalunya. La voluntat és doble. Primer, fer una crida a les persones que guardin en casset enregistraments, sobretot a partir dels anys setanta, d’emissores de qualsevol mena i que puguin fer una aportació en aquest espai col·laboratiu per així catalogar-los i guardar-los. I segon, acomplir una tasca d’arqueologia sonora, navegant per Internet, a través d’arxius públics, per recuperar-ne els fragments. Cal destacar que en aquest arxiu es conserven únicament fragments de pocs minuts, no s’arxiven programes sencers.
Amb tot, el focus de l’Arxiu Sonor de la UAB està especialment orientat a les tres últimes dècades del segle xx, un període en què Catalunya va viure molta activitat a la ràdio. No en va és quan van néixer les emissores municipals. Les primeres, l’any 1979, van ser la d’Arenys i la de Rubí. En ple esclat de l’FM, a Catalunya hi havia molts tipus d’emissores. Els seus impulsors puntualitzen que l’Arxiu Sonor de la UAB posa en el mateix nivell tota la ràdio, tant la pública i la privada com la creada des de col·lectius com escoles, institucions i emissores municipals. I en aquest sentit destaquen les primeres ràdios lliures, com Ràdio Maduixa, el 1976, i Ona Lliure, el 1979, que juntament amb altres com La Campana de Gràcia, La Contra Radio, El Avispero de Santa Coloma de Gramenet o Ràdio Kaos a Terrassa són exemples del dinamisme de les ràdios lliures a casa nostra. Un moviment dels setanta i vuitanta que buscava trencar amb l’hegemonia de les grans emissores públiques i privades, entenent el mitjà radiofònic com a eina expressiva sense ànim de lucre i aprofitant la senzillesa tècnica de l’FM i la situació d’alegalitat per fer-ne un canal d’expressió. Avui dia, aquestes emissores encara no estan regulades i configuren el que es coneix com el col·lectiu d’emissores anomenades del “tercer sector”.
Des de Ràdio Associació de Catalunya també s’ha portat a terme una intensiva recerca per recuperar la història de la radiodifusió a casa nostra. “L’any 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes, desapareixen tots els arxius, discs, micros i documents. No vol dir que es destruïssin, però no els hem trobat. Des de l’any 2014, per necessitat vital, ens calia recuperar la història”, explica Margarida Moles, cap de comunicació de Ràdio Associació de Catalunya.
“Vam començar la recerca buscant tot el que s’havia publicat als diaris de Barcelona des dels anys vint i hem reconstruït la història a través de l’hemeroteca fent el buidatge de La Veu de Catalunya, La Publicitat i Mirador, entre altres”, explica Moles. Aquests diaris tenien seccions i espais específics on es parlava de la ràdio. També les revistes pròpies que es publicaven des de Ràdio Associació de Catalunya han permès refer la història d’EAJ15-Ràdio Associació, recuperar els pioners de la ràdio i l’era d’expansió de la radiodifusió en català a partir del 1933.
Així doncs, gràcies a un munt de publicacions consultades, s’ha pogut completar la història de la radiodifusió a Catalunya entre el 1929 i el 1970. Moles repassa algunes d’aquestes publicacions, com el butlletí de l’Asociación Nacional de Radiodifusión, el diari L’Instant, la revista de Ràdio Associació de Catalunya i la Gran Revista de Ràdio Olot, una de les publicacions més completes de l’època en aquest sentit.
Una riquesa documental que posa en relleu com l’arribada de la ràdio a Catalunya va generar una gran expectativa, així com el dinamisme i la visió d’alguns pioners com Eduard Rifà, empresari i un dels fundadors, el 1924, de l’Asociación Nacional de Radio-difusión, que nou anys més tard passaria a anomenar-se Ràdio Associació de Catalunya. Amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la ràdio a Catalunya, aquesta entitat emetrà un pòdcast i la publicació del llibre de Josefina Rifà Rierola, filla d’Eduard Rifà. Una efemèride que, a més, es completarà amb l’emissió del documental La ràdio silenciada, que està dirigit per la periodista Mònica Terribas i que s’emetrà a TV3 el primer trimestre d’aquest any.
Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Capçalera número 195.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari