• Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Alberto Gómez

    La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.

    Laura Saula

    Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?

    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?
    El periodisme viu enmig d'una revolució digital i un dels llocs on més s'està experimentant és a la redacció del Washington Post. Cory Haik, editora de les informacions en línia d'aquest prestigiós mitjà, va assistir al juny al Congrés Mundial d'Editors (GEN Summit) i en parla per a Capçalera
    Els wearables (dispositius incorporats al que duem posat) estan picant a la porta del periodisme. Parlem de les Google glasses, els rellotges intel·ligents, la realitat virtual, els dorns... Els mitjans han de decidir si s'obren a aquestes innovacions o fan veure que això no va amb ells
    Els mitjans de comunicació portuguesos mostren l'admiració que desperta Espanya ja que, entre altres coses, creuen compartir-hi molts problemes, com la crisi i els casos de corrupció.
    Àlex Barnet proposa un recull de webs per aprendre sobre el periodisme punk, d'ullada i sobre tecnologia.
    La transició política i la informàtica han marcat els dos grans punts d'inflexió en les feines dels arxius dels mitjans de comunicació. En el primer, el documentalista pren relleu com a font d'informació periodística. En el segon, esdevé un gestor de dades i filtres.
    Carlos M. Ruiz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna analitza a "La digitalització de l'altre" (Pagès Editors) el que hi ha darrere d'aquest fenomen. Reproduïm extractes del llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.
    Quan Twitter va engegar, el 2006, la xarxa de l'ocellet preguntava als usuaris què estaven fent i es veia com un servei de microblog. Però quatre anys després, el 2010, va preguntar què està succeint. I mitjans de comunicació i periodistes s'hi van abocar
    Pioners i acadèmics reflexionen sobre els encerts i els errors dels vint anys de periodisme català a la Xarxa.
    El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema de comunicació i permet una relació horitzontal, multidireccional, simultània i sense filtres. Malgrat les àmplies possibilitats, però, la bidireccionalitat és encara una utopia.
    Des de fa tres anys, la muntanya més emblemàtica de Catalunya compta amb ràdio i televisió pròpies. A més de les publicacions, com Serra d'Or, la comunitat benedictina emet per tot el món a través de l'streaming i compta cada cop amb més adeptes.
    Amb l'aparició del web semàntic, elaborar informacions digitals amb codi HTML5 assegura la perdurabilitat de la feina periodística i millora el posicionament a Google. Però, qui ha de tenir aquest coneixement, el periodista o l'informàtic?