periodisme digital

  • Ismael Nafría

    El 2017, Ismael Nafría, periodista, escriptor, professor i conferenciant, relatava a La reinvención de “The NewYorkTimes” com el diari més icònic de tots s’havia transformat en el mitjà amb més subscriptors digitals del món. Ara Nafría publica “Clarín”, actualizado. El relato de la transformación digital del diario “Clarín” (Galaxia Gutenberg, 2023), on explica que, en menys de sis anys, aquest diari argentí s’ha convertit en el mitjà en espanyol amb més abonats del planeta. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre on s’analitza el fenomen de les notes decisives, que és com en aquest rotatiu anomenen els continguts que permeten augmentar el nombre de subscriptors.

    Francesc Ponsa

    En els darrers anys, els pòdcasts s’han convertit en tot un fenomen amb nombroses derivades. Una d’aquestes és ser una plataforma que permet realitzar una investigació periodística. I és que són de fàcil accés i producció, es poden compartir ràpidament i aconsegueixen arribar a audiències joves. Molts mitjans de comunicació tradicionals estan produint pòdcasts d’investigació amb un gran resultat d’audiències i de descàrregues. La clau de l’èxit d’aquesta fórmula són el temps i la dedicació, la implicació del periodista amb la història i també emprar una veu pròpia que enganxi els oients.

    Laura Saula

    Semblava que eren una cosa del passat, però han renascut, i de quina manera. Les newsletters s’han convertit en una eina de gran utilitat per als mitjans de comunicació. En aquest reportatge –premiat com el millor dels publicats al Report.cat el darrer trimestre de l’any passat– s’analitza el ressorgiment dels butlletins d’informació en els darrers anys, fins al punt que s’han convertit en una de les vies d’ingressos per aconseguir lectors en els negocis digitals.

    Imatge d'una redacció periodística.
    Adrián Caballero

    És realista un model de negoci per a la premsa digital basat en els ingressos per subscripcions? Als Estats Units i altres països volen deslliurar-se de l'excessiva dependència de la publicitat. A casa nostra, aquesta aposta es mira amb escepticisme

    Imatge d'una redacció periodística.
    Imatge d'una redacció periodística.
    Josep Lluís Micó

    Ha canviat allò substancial del periodisme davant l'allau de novetats que ha comportat el paradigma digital? Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, reflexiona al respecte en aquest article.

    El text continua sent un format clau per a les notícies (Foto Vicente Pruna)

    Les estadístiques mostren com, malgrat la irrupció de noves narratives digitals, el text continua sent essencial per explicar què passa i per què passa. Els usuaris prefereixen un article a una infografia.

    Imatge de la redacció d'El Periódico de Catalunya

    El paradigma digital provoca canvis en les redaccions i les allunya de la divisió per seccions. Aquestes transformacions ja han arribat a El País i aviat ho faran a El Mundo o El Periódico.

    Les recomanacions d'articles fetes per algoritmes ja són una realitat.

    Les recomanacions dels robots passen per davant de l'edició periodística realitzada per humans. Cada cop més usuaris de mitjans digitals admeten que fan cas de les recomanacions d'articles que els fan els algoritmes automàtics i els agregadors.

    Els mitjans comencen a introduir restriccions als comentaris. (Foto: Dani Codina)
    En els darrers mesos, diferents mitjans anglosaxons han optat per elimitar o limitar els comentaris dels lectors. L'enorme violència verbal que es dóna en alguns fòrums està provocant aquests canvis. The Guardian, tot un referent en participació, ja ha començat a restringir comentaris.
    Diferents models de la Ricoh Theta, una càmera de baix cost que permet gravar en 360 graus.
    Els darrers avenços tecnològics permeten millores en la professió, impensables anys enrere, que afectaran les formes de consum de continguts. La velocitat de les dades millorarà la transmissió dels mitjans.

    Pàgines