A l'última

DAVID BIGORRA

Vivim immersos en una revolució tecnològica permanent i sense precedents. Les funcionalitats i enfocaments que aporta cada nou software, aplicació o giny obliguen el món periodístic a replantejar les formes de producció i distribució dels continguts. Periodisme immersiu, càmeres de 360 graus o so en 3D són ingredients que, ja avui, es fan servir en diverses redaccions de tot el món. I que segueixen obligant els mitjans tradicionals a fer un treball de reciclatge continu. Analitzem algunes de les novetats tecnològiques més recents que, en els pròxims anys, podrien ser importants dins del sector.

Càmeres de 360 graus

El passat mes de novembre, el New York Times va enviar als subscriptors un milió de Google Cardboards, unes ulleres de cartró on s’acobla el mòbil, perquè poguessin gaudir dels continguts en realitat virtual que estava desenvolupant el diari nord-americà i que es poden veure a través de l’aplicació per a mòbil nyt vr. La novetat va ser un èxit i va suposar una de les primeres grans apostes pel periodisme immersiu.

La gravació en 360 graus es pot fer de diverses maneres i seguint diferents tècniques. “Una de les fórmules més esteses és amb un rig de GoPro’s, on s’encaixen diferents càmeres per poder gravar panoràmicament”, explica Xavi Conesa, Client Services Director de Visyon 360, una empresa que es dedica a la producció de continguts immersius amb les últimes tecnologies. “També s’utilitza la ladybug, un sistema de càmeres integrat que permet fer streaming en 360 graus o altres solucions més econòmiques, que serien les càmeres de baix cost que estan traient diferents marques, com la Ricoh Theta o la nova de Samsung o, per a grans produccions, les Red One, muntades també amb un rig per obtenir una visió de 360 graus”, afegeix.

És, per tant, una tendència emergent amb la qual s’està experimentant i els resultats i la rebuda del públic estan sent positius. “Aquest tipus de tecnologia pot aportar una manera de traslladar el missatge molt més punyent”, opina Lluís Marquina, presentador de Generació Digital a TV3. “No és el mateix que t’ensenyin imatges d’un país en conflicte a l’estil tradicional que no pas que et mostrin in situ el que passa amb imatges envoltants”, argumenta. The Displaced, que narra el drama dels refugiats, és el títol del primer gran reportatge en 360 graus que va presentar el New York Times després d’haver experimentat amb altres peces de format més curt. Actualment, molts mitjans es troben també en fase de proves amb aquesta manera d’explicar les històries. “El 360 es pot fer amb ulleres o sense. Amb un iPad mous la imatge amb el dit, en una tv pots fer-ho utilitzant un kinect, ara bé, si et poses les ulleres és quan és immersiu de veritat”, descriu Paulí Subirà, realitzador de programes d’alta complexitat a TV3.

So en 3D

Lligat a la realitat virtual també es treballa en la consolidació del so en 3D. “A la ràdio, de moment, encara ni es planteja, ja que hi ha altres lluites que són més importants com pot ser la qualitat del so, perquè encara és molt baixa”, comenta Albert Murillo, presentador de Generació Digital a Catalunya Ràdio. El problema amb la implantació del so en 3D és, sobretot, a l’hora de traslladar-lo a l’audiència. “Per experimentar-lo o tens una bona instal·lació d’àudio amb molts altaveus a casa o bé portes uns auriculars. I això, tant una cosa com l’altra, en limiten la difusió”, manifesta Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia.

“El so en 3D té sentit si el contingut aprofita el 3D; si simplement és perquè sí, no acaba de funcionar”, afegeix, també, Amadeu Gassó, director d'Explotació i Enginyeria de la CCMA. La BBC a Anglaterra ha experimentat els darrers anys amb la implantació del so en 3D en algunes de les produccions radiofòniques. Ho va fer en un concert i en una història explicada per ràdio, però quan ho va intentar amb programes informatius l’audiència en va criticar força els resultats.

Tecnologia 5G

Per a una bona distribució i recepció dels continguts, la velocitat de dades dels dispositius és fonamental. I la tecnologia 5G, que serà 12 vegades més ràpida que el 4G i que permetrà connectar-se entre persones i, també, amb els aparells (la Internet de les coses), serà determinant per millorar la qualitat en tots els aspectes. El seu ús massiu està previst per a l’any 2020.

“Si tenim més velocitat a les xarxes i millor tecnologia en els dispositius tindrem més capacitat de consumir coses amb molta més qualitat”, reflexiona Eva Domínguez, doctora en Comunicació que ha investigat el periodisme immersiu. “Hi ha moltes opcions per mirar continguts amb mobilitat, si bé tots sabem que la infraestructura encara no és adient de manera homogènia per poder mirar un contingut al tren o al metro en trajectes llargs sense que s’aturi en algun moment”, explica Marquina, qui també creu que serà important que hi hagi tarifes assequibles.

Xarxa Li-Fi

Amb tot, si de velocitat de dades es tracta, el Li-Fi (amb ‘Li’ de light, que significa llum) pot ser en el futur una alternativa o complement a l’actual Wi-Fi. Es tracta d’un sistema de comunicació sense fil mitjançant la llum en lloc de les ones de ràdio com els actuals Wi-Fi o Bluetooth i és unes cent vegades més ràpid que els sistemes actuals.

“Qualsevol tecnologia que incrementi la connectivitat, en principi, és bona perquè, per una banda, et facilita emetre i, per altra banda, com més connectivitat hi hagi al món més audiència potencial tens”, assegura Cuesta, que tot i les prestacions del Li-Fi encara veu aquesta tecnologia molt incipient i no creu que reemplaci el Wi-Fi: “La difusió real dependrà de si hi ha un model de negoci darrere, i de moment no el veig”. I és que, ara com ara, els costos d’implantació són molt elevats. A més, estem parlant d’una tecnologia concebuda per a espais curts, ja que la llum no pot travessar parets ni arribar a grans distàncies. El Li-Fi permet enviar dades mitjançant leds i rebre’ls a través d’un sensor situat, per exemple, a la càmera d’un telèfon mòbil o a l’ordinador o tauleta.

En qualsevol cas, les novetats tecnològiques són constants. I qui més adaptabilitat està mostrant a Catalunya, a l’hora d’innovar quant a continguts i en la manera de produir-los, són els mitjans de comunicació joves, els nadius digitals que han viscut ja immersos en aquest procés de canvis constants des del seu inici. És en aquest marc en el qual els periodistes han de saber mostrar la màxima adaptabilitat per seguir el camí que marca l’audiència… I no perdre’n el rastre.