• Contra la desinformació

    22 juliol, 2016
    El portal ucraïnès Stopfake.org detecta les notícies falses emeses pels mitjans russos sobre el conflicte amb aquest país. És una iniciativa promoguda per periodistes independents de l’Escola de Kyiv-Mohyla de Kiev. Avui ja compten amb una vintena de persones i verifiquen a diferents països.
    L'equip de Stopfake no ha deixat de créixer en els darrers dos anys. (Foto: StopFake)
    L'equip de Stopfake no ha deixat de créixer en els darrers dos anys. (Foto: StopFake)

    ANNA GALDON

    Les imatges que il·lustraven un documental del mitjà Ukraina.ru sobre l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia eren en realitat fotografies de la massacre de Beslan de 2004, quan el setge terrorista es va cobrar la vida de més de 300 russos. Durant l’accident del Boeing 777 de Malasian Airlines, el principal canal rus va mostrar imatges que, suposadament, culpaven els ucraïnesos de la catàstrofe i que poc tenien a veure amb aquell trist episodi.

    I no es tracta de casos aïllats. Només aquest 2016, s’han publicat notícies que asseguren que el govern ucraïnès continuarà comprant gas a Rússia, que se li ha denegat l’afiliació a la UE o que Timoshenko planejava un cop d’estat a Kiev. Tots aquests, titulars falsos. Fotografies errònies. Informacions no contrastades, malintencionades, que no es corresponen amb la realitat, que degotegen cada dia des de l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia i que van fer que, ja al març de 2014, un grup d’alumnes de l’Escola de Kyiv-Mohyla de Kiev i del programa per a periodistes i editors del Digital Future of Journalism diguessin prou.

    “Va ser la resposta a la gran quantitat de propaganda que venia de Rússia”, assegura Yevhen Fedchenko, director de l’Escola de Periodisme i cofundador d’ Stopfake.org, un portal que detecta informacions falses, malintencionadament propagandístiques, i en publica les versions contrastades. Segons el periodista, tant ell com els seus companys van adonar-se ràpidament que la propaganda russa feia que la gent de fora “no pogués entendre què estava passant dins del nostre país. En reunir-nos per fer alguna cosa, de seguida va sorgir la idea de crear un bloc que comprovés les històries i les fonts dels mitjans que formaven part de la maquinària propagandística. Volíem desmuntar aquelles informacions.”

    I ho han aconseguit. El portal, que va començar com un petit bloc de voluntaris amb l’objectiu de comprovar i refutar les falsedats sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna, s’ha convertit en només dos anys en una referència del factchecking, fenomen anglosaxó que s’utilitza per descriure la tasca que consisteix en la verificació de les dades abans de publicar les informacions, ja sigui als mitjans de comunicació o a les xarxes socials.

    Aquesta feina de comprovació i anàlisi, però, no para de créixer. Així, de moment, aquell petit projecte nascut dos anys enrere als passadissos d’una universitat, fruit d’una pluja d’idees de cinc periodistes inconformistes, s’ha convertit en una iniciativa audiovisual que compta amb un equip de vint persones, ja que a més de periodistes tenen traductors, tècnics i informàtics. “És un equip petit, per a les aspiracions que tenim”, assegura Yevhen Fedchenko, director del projecte, des de Kiev. De moment, el web de StopFake ja es pot llegir en vuit idiomes (rus, anglès, castellà, romanès, búlgar italià, francès i holandès). També analitzen els mètodes i influències de la propaganda russa, a més de verificar les informacions en altres països del món, com Turquia, Síria, països de la UE –com Espanya– o de l’antiga Unió Soviètica.

    Cara i creu de les xarxes

    El cas ucraïnès va més enllà de la comprovació simple i entra de ple a combatre la clàssica manipulació propagandística. “Estem en una guerra híbrida, i la propaganda és essencial”, sentencia Alina Mosendz, encarregada de la secció en castellà del projecte, qui afegeix: “Quan hi ha eurodiputats i presidents que fan servir informacions falses, agafades de les xarxes o de mitjans esbiaixats ideològicament parlant, hi ha d’haver algú per desmuntar-les”, puntualitza. Precisament aquest entorn, el de les xarxes, és el més propens a difondre (i, en molts casos, viralitzar) informacions errònies. Però Twitter els serveix també cada cop més per comprovar i contrastar informacions. “Triplica la feina –asseguren des de Stopfake.org– encara que hi ha comptes molt professionalitzats i útils”.

    El mecanisme que utilitzen per comprovar és simple: en la majoria de casos, els periodistes, residents tots ells a Ucraïna, han pogut assistir a les rodes de premsa que després seran mal interpretades. Segons Mosendz, aquestes són les comprovacions “fàcils”, ja que es compta amb la font principal. Es redacta un escrit apuntant quins mitjans han canviat les paraules, i es publica. El més difícil és comprovar tot allò a què no es té accés en primera persona.

    Finançament polèmic

    Els periodistes de Stopfake.org no són els primers a combatre la manipulació mediàtica, però si els primers a fer-ho a Ucraïna. Per aquest motiu, el projecte va néixer a través del voluntariat i es va fer gran gràcies, primer, als lectors, tot i que l’empenta definitiva va ser gràcies a una campanya a les plataformes de micromecenatge. Més tard, ja vindria el finançament institucional, cosa que no ha estat exempta de polèmica. “Rebem diners d’ambaixades i fundacions privades –explica Fedchenko–, tot i així, ni un euro del govern ucraïnès. No volem estar involucrats en cap mena de propaganda governamental”, assegura.

    Tanmateix, les crítiques no s’han fet esperar. Les més dures destaquen el finançament de governs occidentals i del tipus de fundacions que han aportat capital a la iniciativa. La més polèmica és la Fundació Soros, habitual en la promoció de mitjans a l’Europa de l’Est i propietat de George Soros, el destacat home de negocis i filantrop nord-americà d’origen hongarès. Tot i tenir entre els benefactors un dels homes més rics del món, segons la revista Forbes, Yevhen Fedchenko no es cansa d’assegurar que cap dels donants ho fa amb una agenda pròpia vinculada als diners aportats. “No ens diuen què hem de comprovar i què no. I això es pot veure fàcilment al web. Ho comprovem i qüestionem absolutament tot”, sentencia el periodista.


    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari