Allunyats de la realitat

ADRIÁN CABALLERO

L’any passat, una enquesta de Report.cat, el setmanari digital del Col·legi de Periodistes, xifrava en un 65,4% els periodistes que exercien completament o parcialment en gabinets de comunicació. A aquesta dada, cal afegir el darrer informe anual de l’Associació de Premsa de Madrid (APM), que assenyalava que un 46% dels periodistes espanyols en actiu treballava en la comunicació corporativa (agències de comunicació, gabinets o institucions). Ara bé, fins a quin punt els plans d’estudi de les facultats de Periodisme catalanes reflecteixen aquesta realitat? Una anàlisi del conjunt de les assignatures dels plans d’estudi dels diferents graus (set universitats tenen graus de Periodisme i la UOC en té un en Comunicació) apareixen xifres que conviden a la reflexió.

Així, les assignatures que preparen per al periodisme en mitjans de comunicació (com Escriptura en Premsa, o Informatius en Ràdio i Televisió) suposen un 76% del total. En canvi, les que tracten sobre comunicació corporativa (Introducció a la Comunicació en organitzacions o Gabinets de Comunicació, per exemple) tan sols signifiquen un 15%. El 9% restant són les assignatures relacionades amb els idiomes (català, castellà i anglès). Queda clar, doncs, que el pes del conjunt de les assignatures sobre comunicació corporativa és encara secundari dins els plans d’estudi. En alguns casos, a més, aquestes assignatures només són optatives.

Així, per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la que té més alumnes i on es pot obtenir una menció en Comunicació corporativa, no hi ha cap assignatura obligatòria sobre periodisme en gabinets. Una situació semblant es dóna a la Universitat de Lleida (UDL), on el curs vinent serà el primer en què les assignatures de comunicació corporativa, actualment optatives, passaran a ser obligatòries. En altres casos, com el de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’assignatura de Gabinets de Comunicació, si bé enguany ja és obligatòria, és l’única del pla d’estudis i no es cursa fins al tercer any.

Visions diferents

Carles Singla, degà de la facultat de Comunicació de la UPF, creu que un pla d’estudis enfocat al periodisme de mitjans respon a les expectatives dels joves que inicien els estudis. “Quan accedeixen a la universitat amb divuit anys desconeixen el perfil del cap de premsa o especialista en comunicació corporativa”, assegura. A la Universitat de Vic (uvic), el grau de Periodisme es gestiona des de la Facultat d’Empresa i Comunicació. “Des del primer moment vam veure clara la realitat al sector”, afirma Xavier Ginesta, vicedegà de la facultat. Ginesta afegeix que, des de fa tres anys, a banda de la titulació de Periodisme, la UVic també ofereix un grau de Màrqueting i Comunicació Corporativa i fan desenes de xerrades i tutories personalitzades en què es mostra als futurs alumnes quina és la demanda del mercat laboral.

Un discurs semblant al de Ginesta és el que manté Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). “Quan un estudiant ve a una sessió informativa li expliquem que és a la comunicació corporativa, on hi ha les sortides laborals”, afirma. A la Universitat Abat Oliba (UAO) cursen una assignatura obligatòria de Comunicació corporativa. Joan Andreu Rocha, vicedegà de Periodisme, explica com en la majoria dels casos, “els alumnes varien l’interès professional al final de la carrera respecte del primer curs”, i s’incrementen els que veuen la comunicació corporativa com una sortida laboral preferent. A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el director dels Estudis de Comunicació, Jordi Sánchez-Navarro, assegura que entenen que “la comunicació corporativa és una sortida professional d’interès creixent”. Igual que la UOC, tot i que durant el grau no destaquen les assignatures sobre comunicació corporativa, algunes facultats, com la UPF, la UAB, l’Abat Oliba i la de Girona tenen una oferta de màsters que permeten formar-se en aquesta especialització.

Un tema tabú

Alguns degans, com Carles Singla, consideren que Periodisme potser no és la carrera oportuna per a aquells que volen dedicar-se a la comunicació corporativa i recomana que facin el grau de Publicitat i Relacions Públiques. Una apreciació semblant és la de Jorge Nieto, coordinador del grau de Periodisme de la UDL, que opina que els graus de Publicitat i Relacions Públiques preparen millor per a la comunicació corporativa. “Les fronteres són febles”, reconeix Nieto.

En aquest sentit, Maria José Recoder, degana de la facultat de Comunicació de la UAB, recorda que “no fa tant en moltes facultats es considerava que un professional d’un gabinet de comunicació no era periodista”. Recoder –que coneix bé aquest terreny, ja que és professora d’una assignatura optativa sobre comunicació corporativa que en els darrers tres anys ha vist incrementar els alumnes matriculats, fins als més de 80 actuals– reconeix que aquest ha estat sempre un tema “tabú” a les facultats. De la mateixa opinió és Assumpció Huertas, vicedegana responsable dels estudis de Periodisme a la Universitat Rovira Virgili (URV), per a qui la feina del comunicador i les relacions públiques van lligades. “Els que escullen la comunicació corporativa volen estar al capdavant del departament de comunicació d’una gran empresa, no en una agència publicitària”, argumenta Ginesta.

Com ser freelance?

Una altra conclusió tant de l’enquesta del Report.cat com del darrer informe de l’APM és que cada cop són més els periodistes que, forçats per un mercat que externalitza més tasques, treballen com a freelance. Només un 10% ho tenia planejat quan estudiava Periodisme. Les facultats s’enfronten, doncs, al fet de preparar els alumnes per treballar pel seu compte. “Es comença a parlar del tema”, explica Carles Singla, mentre que des de la UAB ajuden els autònoms que volen emprendre –sigui quina sigui la carrera professional– des d’una iniciativa anomenada TIClaude que ajuda emprenedors sorgits de la universitat.

També, des de Lleida, a la UDL opten per la informació. “Els comentem com està la situació”, explica Jorge Nieto. “ No podem posar una assignatura per saber ser autònom”, apunta Maria José Recoder des de la UAB, mentre que Joan Andreu Rocha, des de l’Abat Oliba opina igual, però creu que cal, això sí, fer èmfasi durant tot el grau sobre la realitat del mercat laboral. “Ser freelance no és un problema, el problema és que no t’expliquin què significa”, opina Xavier Ginesta. La mateixa visió tenen a la Rovira Virgili (URV) on els alumnes s’enfronten, ja al segon curs, a una assignatura d’Emprenedoria. Des de la UOC, Jordi Sánchez-Navarro explica que “el grau en Comunicació inclou formació específica sobre la iniciativa emprenedora”. També ho fan al grau de periodisme de la UIC. Finalment, a Blanquerna van un pas més enllà i han optat per transformar el treball obligatori de final de grau en un simulacre d’emprenedoria. “Està enfocat a fer un projecte viable de comunicació”, explica el degà. “D’aquí han sorgit projectes que ja s’estan aplicant a la vida real”, presumeix Josep Maria Carbonell.