Carlos M. Ruiz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna analitza a "La digitalització de l'altre" (Pagès Editors) el que hi ha darrere d'aquest fenomen. Reproduïm extractes del llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.
Quan Twitter va engegar, el 2006, la xarxa de l'ocellet preguntava als usuaris què estaven fent i es veia com un servei de microblog. Però quatre anys després, el 2010, va preguntar què està succeint. I mitjans de comunicació i periodistes s'hi van abocar
El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema de comunicació i permet una relació horitzontal, multidireccional, simultània i sense filtres. Malgrat les àmplies possibilitats, però, la bidireccionalitat és encara una utopia.
Amb l'aparició del web semàntic, elaborar informacions digitals amb codi HTML5 assegura la perdurabilitat de la feina periodística i millora el posicionament a Google. Però, qui ha de tenir aquest coneixement, el periodista o l'informàtic?
El periodista Albert Sáez reflexiona al seu últim llibre sobre la professió periodística arran de l'aparició de les xarxes socials. L'obra, El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici, va guanyar el premi Joan Fuster d'assaig
L'entorn en línia actual ofereix nous nínxols laborals als periodistes. No sempre arriben a constituir un negoci lucratiu, però sovint es converteixen en un revulsiu per a la carrera dels seus autors
Al llibre "El futuro digital", dos dels màxims responsables de Google reflexionen i analitzen la transformació de la professió en els propers anys. Reproduïm extractes de l'obra d' Eric Schmidt i Jared Cohen.
Fa més de quaranta anys que fa periodisme. A El País, on des de 1982
ha ocupat diferents llocs de responsabilitat, ha assumit la direcció de la
nova versió digital en català, que neix en un context polític complex
en el qual els mitjans de comunicació juguen un rol
força determinant.
