L'any 1975, el periodista Josep Maria Huertas va patir les conseqüències de la repressió franquista. El dissabte 7 de juny publicava al diari Tele/eXpres un reportatge titulat «Vida erótica subterránea», en el qual feia un repàs històric de la vida sexual dels barcelonins entre els anys 20 i els 60. Al text explicava: «Un buen número de “meublés” (casas de citas) están regentados por viudas de militares, al parecer por la dificultad que para obtener permiso para abrir algunos hubo después de la guerra». Aquest va ser el paràgraf que el va sentenciar i per la qual l'exèrcit li va fer un consell de guerra.
El 22 de juliol va ser detingut per injúries a l'exèrcit i el van empresonar a la Model de Barcelona, després vindria el consell de guerra sumaríssim. Finalment, un tribunal militar el va condemnar a dos anys de presó. La resposta dels companys i companyes periodistes va ser clara i contundent. L'endemà es va convocar la primera vaga de premsa des del final de la Guerra Civil. Per tal d'organitzar-se, la seu de l'Associació de la Premsa de Barcelona - l'actual seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya - es va convertir en el punt de trobada per coordinar les accions. Cinc dels vuit diaris barcelonins van decidir no publicar l'endemà: El Correo Catalán, Mundo Diario, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Tele/eXpres. L'excepció van ser els dos diaris del règim, La Prensa i Solidaridad Nacional, i La Vanguardia.
Ja a la presó, la situació de Huertas es va complicar al ser acusat de donar suport a un etarra, anomenat Wilson, que era considerat el cervell de l'atemptat contra el general Carrero Blanco. El vincle entre ells dos es va establir en trobar-se a l'agenda de l'etarra les dades de contacte de Huertas. La seva dona, Araceli Aiguaviva, va intentar aclarir la relació entre tots dos homes a través d'una carta publicada als diaris. El periodista no va haver de complir íntegrament la pena i va sortir en llibertat sota fiança el 12 d’abril de 1976, després de vuit mesos i vint dies a la Model. Franco havia mort uns mesos abans, el 20 de novembre de 1975.
Huertas, un mestre del periodisme
Va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1939, fill d’un periodista franquista que anys més tard va abandonar la família. A principis de la dècada dels seixanta va estudiar periodisme i va col·laborar amb les revistes Signo i El Correo Catalán. El 1966, juntament amb altres companys d'ofici, va impulsar la fundació del Grup Democràtic de Periodistes, l’entitat clandestina que va treballar per a la defensa de la lliberta de premsa, un col·lectiu que va establir-se com al precursor tant de l’Associació de la Premsa de Barcelona (1973) com de l’actual Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985).
Durant els anys de la Transició, Huertas va continuar escrivint pel Periódico de Catalunya, La Vanguardia i l’Avui. La seva obra es calcula en aproximadament 6.000 articles publicats i una cinquantena de llibres on destacava el moviment obrer, la vida quotidiana dels barris de Barcelona i el compromís amb el conjunt de la societat. Huertas va obtenir guardons com el Premi Nacional de Periodisme (1990), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (1998) o l’Ofici de Periodista (2005), els últims anys de la seva vida els va dedicar al deganat del Col·legi de Periodistes on va ser Degà l’any 2006 i 2007, any en què va morir.
El 2015, el Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes l’exposició virtual Cap de turc, bandera de llibertat: Josep Maria Huertas. Amb motiu dels 50 anys del seu empresonament, us convidem a visitar l’exposició virtual, on podreu consultar documents clau com els informes oficials del consell de guerra, la sentència, les cartes que va escriure des de la presó i molts altres materials històrics. Un conjunt de documents que ajuden a entendre aquell moment històric i el simbolisme que va adquirir el cas Huertas per a tot un ofici i una generació que lluitava per la llibertat.
Va morir el 4 de març del 2007, als 67 anys. Des del Col·legi de Periodistes, es va voler retre-li un homenatge especial i es va editar un número monogràfic de la revista Capçalera, titulat "Adéu a un mestre", dedicat íntegrament a la seva figura, al seu llegat i a la petjada profunda que va deixar en diverses generacions de periodistes.
El fons documental del periodisme de la Transició
L'abril del 2024 es va publicar la Memòria Oral del Periodisme Català, en col·laboració amb l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, un fons documental gràfic de la Transició amb deu entrevistes a periodistes que expliquen l'ofici entre els anys 1966 i 1986. En elles també es narren els fets del cas Huertas. Els tràilers de les entrevistes estan disponibles en obert al canal de YouTube del Col·legi de Periodistes, mentre que les versions completes i inèdites poden ser consultades sota sol·licitud al Centre de Documentació Montserrat Roig, enviant un correu a documentacio@periodistes.cat amb la llicència Creative Commons (CC-BY-NC-SA).
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari