“Periodisme contra el discurs d’odi”

A la seu del Col·legi de Periodistes, el passat 22 de setembre, Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya, van introduir aquesta primera sessió que comptava amb una taula rodona formada per Anna Bosch, Fàtima Llambrich, Sergi Pàmies i Helena López Vallejo, moderada per  Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes. La participació de portaveus de la societat civil, de les universitats i els directors dels principals mitjans de comunicació van enriquir la jornada centrada en “Com fer front al discurs de l’odi”.

La periodista de TV3, Fátima Llambrich va explicar que quan un redactor ha de fer una notícia, d’una banda, té les “regles mare” (Codi Deontològic, llibres d’estil…) i de l’altra, les rutines periodístiques del dia a dia. Llambrich va defensar que cal prendre consciència de no deixar-se dur per aquestes rutines perquè “construïm una realitat a partir de trossos i mai no els tenim tots. Ens fixem en aquells que són diferents i creem una nova realitat que acostuma a ser simplificada” i es va preguntar si sempre som conscients que les coses que acabem explicant és allò que és inusual.

Helena López Vallejo va insistir en la necessitat de fixar-nos bé en allò que fem; per exemple, en les fotografies que triem o en si posem etiquetes perquè fem un ús poc acurat del llenguatge. També va explicar el mal que poden fer els comentaris dels lectors a les notícies que es publiquen en mitjans digitals i que s’allunyen del text que ha fet el redactor.

Per a Anna Bosch, “l’odi i la por són els principals motors de les persones” i, per tant, de la societat i, el que és el mateix, de la política, i va convidar els assistents a estar molt alerta a com s’activa el discurs de la por i, per extensió, de l’odi. La desinformació i la crisi econòmica, que inclou la precarietat dels periodistes, són dos grans potenciadors d’aquest discurs. Bosch va advertir que estem en un moment en què pesen més “les emocions que el cap” i, davant d’això, els periodistes hem de fer periodisme i no d’altaveus.

Sergi Pàmies considera que el codi deontològic s’aplica, però només de manera parcial. Va fer èmfasi en el fet que sovint associem el discurs de l’odi només a l’extrema dreta, però que també n’hi ha d’extrema esquerra. En la mateixa línia de Bosch, va defensar que la recepta és que els periodistes fem la feina el millor que puguem i que no dediquem el temps a fomentar el que ell denomina “odi recreatiu”, és a dir, aquell que es fomenta no des d’espais informatius sinó d’entreteniment.

L’enllaç entre la professió i la societat civil

En aquesta sessió d’anàlisi del discurs de l’odi hi van exposar el seu parer quatre entitats de la societat civil. Des de SOS Racisme, Larissa Saud, va aportar tres mesures per millorar el tractament informatiu que fan els mitjans: més formació als periodistes, més voluntat per part dels càrrecs directius i adaptar els llibres d’estil i el llenguatge que empren els periodistes.

Tant Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l'Homofòbia, com Natàlia Castaño, de l’Associació Emília, també van demanar als periodistes un ús acurat del llenguatge. Rodríguez va dir que “no som col·lectius vulnerables, estem en situació de vulnerabilitat” i Castaño, en un to vehement i emocionant alhora, va advertir que hi ha molt de desconeixement sobre la salut mental.

Una idea transversal durant tota la sessió va ser la necessitat de fer un periodisme actiu contra el discurs de l’odi. “Lluitar contra la mentida” va dir Joan Carles Rius. “Hem de ser independents però no neutrals” va sentenciar Eugeni Rodríguez.

Directius de mitjans de comunicació a la fila zero

Jordi Juan, director de La Vanguardia, va lloar la capacitat autocrítica que tenim els periodistes sobre la nostra feina. També va demanar no generalitzar sobre la manera de treballar dels mitjans perquè n’hi ha que, malgrat que pugui haver-hi errades, fan un esforç molt gran per fer una informació rigorosa i deontològicament impecable. Va assegurar que hi ha temes amb què van “amb el fre de mà posat” per fer-ho bé.

El director de El País, Miquel Noguer, va assegurar que les empreses estan veient que val la pena invertir en periodistes i, en concret, en periodistes que aportin valor.

Mònica Lablanca, directora de Cugat Mèdia, va remarcar la importància de la col·laboració entre la societat civil i la professió per fer millor la feina.

“Què volem, lectors o seguidors?” ens va convidar a preguntar-nos Leandro Lamor, director de l’Agència EFE. Per a ell, des de la professió, l’objectiu és donar i si després rebem, referint-se a les interaccions de l’audiència, perfecte.

Sergi Vicente, director de Betevé, va animar els periodistes a passar a l’acció en la lluita contra el discurs de l’odi i Josep Vinyeta, director de Badalona Comunicació, va afegir que ho hem de fer amb seriositat i responsabilitat.

La universitat, una peça clau

El degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, Josep Lluís Micó, va demanar als assistents què creien que la Universitat podia millorar perquè el periodisme pogués fer millor la seva funció i la resposta va ser unívoca: més formació a la Universitat sobre com combatre el discurs de l’odi.

Des de la Universitat Internacional de Catalunya, Rebeca Pardo va afegir que cal introduir l’alfabetització mediàtica a les escoles per combatre la desinformació, un element essencial en el discurs de l’odi.

Una responsabilitat en majúscules per al periodisme

“Som el primer poder, utilitzem-lo”. Així de contundent es va mostrar Juan Ramón Ramírez Heredia, president de la Unió Romaní, reivindicant la seva trajectòria professional en el món del periodisme. “Lluitar contra l’odi està a les nostres mans, està en mans dels periodistes” va sentenciar.

Jornades de reflexió per una doble commemoració

El Codi Deontològic dels periodistes catalans i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) estan d’aniversari. Aquest any compleixen 30 i 25 anys, respectivament. Per commemorar-ho, la Fundació CIC i el Col·legi de Periodistes han organitzat sis sessions, a diversos llocs de Catalunya, per tal que la professió i la societat civil puguin reflexionar sobre els reptes ètics del periodisme, perquè, en paraules del president del CIC, Josep Carles Rius, la principal funció de l’entitat que presideix és fer de pont entre periodistes, mitjans de comunicació i ciutadania.

Una tasca que per, al degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, és essencial. Per això va demanar, de manera contundent, que les administracions garanteixin els recursos necessaris perquè el CIC pugui fer la feina.

La pròxima sessió del cicle de Conferències serà el dia 10 d'octubre, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i secentrarà en "La independència professional i el combat contra la mentida". 

Podeu consultar aquí el programa de totes les sessions.

Recupera el video de la primera sessió en el canal de Youtube del Col·legi de Periodistes