Resum de la Setmana dels Rahola

24 febrer, 2016

La Setmana dels Rahola ha tancat la seva quarta edició, la més ambiciosa, deixant molt bones sensacions. Aquí teniu un resum.

El periodista Joaquim Maria Puyal va donar, el 12 de febrer, el tret de sortida a la IV Setmana dels Rahola amb la conferència “La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada”, que va impartir a la Sala de Graus de la Universitat de Girona.

Davant d’un auditori expectant i ple a vessar, Puyal va construir un discurs clar i entenedor –esquitxat amb nombrosos exemples- sobre la importància del missatge i de com transmetre’l. “La voluntat de ser entesos és imprescindible”, va apuntar, i va defensar que les facultats s’equivoquen quan “separen el gènere informatiu de l’entreteniment”, donat que, segons ell, per informar cal que el receptor no s’avorreixi. Igualment, va afirmar que els ciutadans “haurien de queixar-se” quan reben informacions de poca qualitat, i va reivindicar la importància de la reflexió en la comunicació: “Com a periodista, m’he de fer preguntes”. Al llarg de quasi dues hores, Joaquim M. Puyal va oferir una lliçó magistral sobre el periodisme, que va finalitzar amb un consell per a tots els professionals de la comunicació i per als que aspiren a ser-ho: “Sigues una bona persona. És molt important poder anar a dormir sentint-te tranquil amb tu mateix i amb com has fet les coses”.

Conversa amb Mònica Usart
La meteoròloga Mònica Usart, dona del temps de RAC1, RAC105 i l'Arucitys de 8tv, va participar dimarts 16 de febrer en una conversa pública amb el periodista Jordi Grau (director adjunt d' El Punt Avui), on va explicar com es fan i com es comuniquen les previsions del temps. L'acte, titulat “Mai plou al gust de tothom. Una conversa sobre meteorologia i mitjans”, va tenir lloc a l'auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola de Girona i hi van assistir un centenar de persones.

Usart es va posar immediatament el públic a la butxaca amb la seva simpatia i capacitat comunicativa. La bona sintonia entre ella i Jordi Grau va ser percebuda també pels assistents, que sovint no podien contenir les rialles davant els comentaris de l'un o l'espontaneïtat de l'altra.

La meteoròloga va parlar àmpliament sobre el canvi climàtic i va dir que cada vegada provocarà oscil·lacions de temperatura més brusques i sobtades. Va mostrar la seva preocupació sobre aquest fenomen, que cal "aturar o frenar" d'alguna manera. La gran varietat climatològica de Catalunya i la dificultat que això comporta a l'hora de fer prediccions també va ocupar bona part del temps de la conversa, així com l'evolució de l'estil dels homes i dones del temps al llarg dels anys i la manera com cal adaptar la informació del temps segons el mitjà on es fa: "és molt diferent dir el temps a Rac1 o a l'Arucitys", va detallar la meteoròloga.

Usart va explicar també que rere moltes creences populars sobre el temps -com ara que quan els ocells volen baix o les canonades fan pudor ha de ploure- hi ha una explicació científica, i va acabar la conversa responent les preguntes d’un públic participatiu que li va consultar des de com evitar l’electricitat estàtica fins a temes com el calendari de pagès o les dites sobre el temps.

Conversa amb Sergi Pàmies
L'escriptor Sergi Pàmies va omplir dimecres 17 de febrer l'Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola de Girona. Pàmies, que va protagonitzar una conversa oberta amb el periodista i cap de redacció del Diari de Girona Alfons Petit, va respondre, fent gala del to irònic que el caracteritza, les nombroses preguntes formulades pel públic i va acabar encomanant el seu entusiasme a tota la sala.

Pàmies va començat definint-se com a escriptor i va qualificar l'ofici d'escriure de " divertit, lliure, independent i temerari", i va afirmar que la literatura es un "deliri ordenat". Tot seguit es va referir a l'evolució de la censura i va explicar que " la censura que més ha crescut és la econòmica. Els mitjans de comunicació estan en mans del anunciants. Els que escrivim sabem que hi ha ulls de poll que no pots trepitjar. Són les regles del joc". Preguntat per la llibertat d'expressió i l'atemptat contra el setmanari francès Charlie Hebdo, Pàmies va argumentar que les persones que van perpetrar l'atac "no són iguals que nosaltres" i que aquells fets "no tenen res a veure amb la llibertat d'expressió: és guerra directament".

També va parlar de la ironia, un recurs que utilitza molt a l'hora d'escriure però que "no té res a veure amb com escric, sinó amb com sóc. Si no fos escriptor, seria irònic igualment". En aquest sentit, va seguir, "la ironia permet dir moltes coses, però indirectament", i va explicar que ell, quan vol "enfonsar" algú, li dedica un article molt elogiós. I precisament utilitzant la ironia, Pàmies va comentar que la visita a Girona li ha inspirat dos possibles articles: un sobre la manca de senyalització per trobar la biblioteca Carles Rahola i un altre sobre els controls a la frontera francesa. De fet, va admetre que la inspiració de vegades li arriba escoltant (o sentint per accident) converses alienes.

La conversa -convertida en un divertit tête à tête entre Pàmies i Petit- va provocar molt sovint les riallades dels assistents, i les preguntes plantejades pels lectors hi van tenir molt a veure. Una de les qüestions feia referència a quin era el pitjor malson d'un escriptor: si quedar-se sense lectors o quedar-se sense històries per explicar. "Les dues coses són terrorífiques, però ha de ser pitjor quedar-se sense res a dir", va considerar. Una altra pregunta que se li va plantejar va ser si té previst fer algun llibre de poemes, i va dir que per ara no, tot i que va matisar que "alguns dels meus contes són poemes encoberts".

Preguntat sobre les noves tecnologies, va remarcar que la dependència de moltes persones -i, en especial, dels joves- al mòbil és preocupant, donat que "ara és impossible estar sol: sempre tens els teus grups de whatsapp". L'escriptor va reivindicar la solitud com una eina essencial "per construir-se una opinió pròpia", i va lamentar que "ara, sembla que el criteri sigui una app: qualsevol dia la comercialitzaran perquè sàpigues què has de pensar de cada tema".

Taula rodona sobre la “llei mordassa”
El dijous 18 de febrer l'aula gran de la biblioteca Carles Rahola de Girona va acollir la taula rodona "Muts i a la gàbia? Els efectes de la “llei mordassa" als mitjans de comunicació” en què es va debatre sobre la polèmica Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Hi van participar Quim Brugué, catedràtic de ciència política i de l'administració a la UAB, membre de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, professor de la UdG i president de l’Associació Espanyola de Ciència Política; Josep Carles Rius, periodista, exprofessor de la UAB i exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Carles Monguilod, advocat especialitzat en dret penal i autor del llibre “Vint-i-cinc anys i un dia. Reflexions d'un advocat penalista”, i Marina López, que feia de moderadora i que és periodista a l’Agència Catalana de Notícies, on cobreix informació judicial.

Els participants a la taula rodona van coincidir en la força autocensuradora de la Llei mordassa i la van qualificar d'"innecesària i del Partit Popular" tot i que cadascun va aportar la seva visió personal sobre aquesta nova norma jurídica. Les opinions dels ponents van servir per crear un debat molt interessant i enriquidor que va posar llum a les parts menys conegudes de la nova llei.
Quim Brugué s'hi va mostrar molt crític i va advertir que aquesta llei s'emmarca en un context de regressió de les llibertats i drets que no només s'està patint a l'Estat espanyol sinó també al conjunt de països europeus. A més, Brugué va proposar que davant el dilema entre dos principis el de llibertat i el de seguretat, s'ha d'introduir també altres valors com la igualtat i l'equitat.

Josep Carles Rius va afirmar que és una llei fruit de la por del Partit Popular que, tot i governar amb majoria, ha volgut controlar les tensions socials existents. Rius va explicar que amb aquesta llei podrien ser multades, per exemple, la presa ciutadana d'imatges com les que s'han fet servir al cas Ester Quintana o al cas de Juan Andrés Benítez, l'empresari que va ser detingut al Raval per Mossos i que va morir posteriorment.

Carles Monguilod es va mostrar més optimista davant la nova norma jurídica i ha dit que no cal ser alarmistes. L'advocat penalista va explicar que la llei mordassa regula temes que les lleis ja regulaven i va incidir en el fet que la jurisprudència acostuma a primar la llibertat d'expressió per sobre de les lleis més restrictives. També va remarcar que les lleis sempre són interpretades per persones i que molt sovint la sentència no depèn tant de la llei en sí mateixa sinó de qui la interpreta. Monguilod va posar d'exemple el cas dels titellaires de Madrid i va afirmar que si haguessin estat jutjats per un altre jutge, molt probablement no haguessin anat a la presó.

Programa especial de Televisió de Girona
La programació va continuar el mateix dijous 18 al claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, on al llarg del matí es va gravar el programa Especial La Setmana dels Rahola de Televisió de Girona, que va permetre als estudiants veure de prop com funciona aquest mitjà. El programa va comptar amb entrevistes al president de la Diputació de Girona, Pere Vila; a la vicepresidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Laura Fanals, i a l’alcalde de Girona, Albert Ballesta, i també amb una tertúlia amb guanyadors d’anteriors edicions dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Televisió de Girona va emetre aquest programa el dissabte 20 de febrer a les 7 de la tarda i també el diumenge 21 a les 11 de la nit.

Taula rodona sobre la relació entre els periodistes i els esportistes d’elit
La Setmana dels Rahola va tancar la seva quarta edició amb la taula rodona "De la zona mixta als followers. La relació entre els periodistes i els esportistes d'elit", en què es va parlar sobre el contacte cada cop més distant entre els protagonistes i els periodistes, i sobre l’activitat a les xarxes socials i el seu ressò. L’acte, que es fa fer a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, va comptar amb la participació de Laura Brugués, periodista de TV3 que segueix el dia a dia del Barça; Marc Mundet, periodista de RAC1 expert en bàsquet; Ivan San Antonio, redactor especialista en informació sobre el Barça al diari Sport, i Xevi Masachs, periodista de L’ Esportiu, que va moderar el debat.

Amb la Sala de Graus plena a vessar, els periodistes van parlar àmpliament sobre l’abisme que s’ha obert darrerament entre els mitjans de comunicació i els esportistes d’elit –es van centrar sobretot en el primer equip del Barça de futbol- i, en aquest sentit, San Antonio va recordar que “els mitjans van començar a ser vistos per un problema al Barça amb l’arribada de Guardiola”. Assumint que podria ser criticat per les seves paraules, “perquè per a molta gent, Guardiola és Déu”, el periodista de l’Sport va afirmar també que “em dol molt com Guardiola ens ha utilitzat per al seu benefici personal”.

Marc Mundet va considerar que el FC Barcelona “no té necessitat de comunicar”, perquè ja acapara la majoria de la informació que s’ofereix a Catalunya, i va recordar que, en el bàsquet o en altres clubs de futbol, “la situació és totalment diferent”.
Els tres protagonistes van coincidir a assenyalar que blindar els jugadors perquè els periodistes no hi tinguin accés és un problema i també “un error”. Segons Ivan San Antonio, “controlar la informació no és restringir-la”, i van destacar que el fet de no poder contrastar la informació pot provar que les informacions que es donen no siguin del tot correctes. Laura Brugués va recordar l’abisme que hi ha entre el Girona FC o el Barça B, on no hi ha problemes per tenir contacte amb els jugadors, i el primer equip del Barça.

Sobre si les piulades dels jugadors s’han convertit en un substitutiu de les declaracions, Brugués va explicar que, “de vegades, d’un tuit en pot sortir una notícia”, tot i que San Antonio creia que “això no hauria de ser així”. I com que sovint dels tuits en surten temes poc periodístics o sensacionalistes, Mundet va voler recordar que, a l’hora d’exercir el periodisme, cal sempre “honestedat, credibilitat i rigor”, perquè “si fas bé la teva feina, al final et guanyes la confiança no només de l’audiència, sinó també de la font”.
Finalment, els tres van coincidir a lamentar el poder de decisió que tenen els jugadors en el Barça. “Al cap i a la fi, Messi no deixa de ser un empleat del Barça, i mana més que el president”, va dir San Antonio. Laura Brugués va ressaltar que “els jugadors no volen fer declaracions i el club els ho permet”. Sobre l’actual entrenador del Barça, la periodista va considerar que a les seves rodes de premsa “sempre tens la sensació que et respondrà d’una manera o una altra segons el mitjà per al qual treballis”.

Exposició a la Biblioteca Carles Rahola
A més de totes aquestes activitats, del 12 al 26 de febrer la Biblioteca Carles Rahola de Girona, va acollir l’exposició “Catorze mirades a dotze mesos”; una selecció de les 135 imatges que es van presentar a la sisena edició dels Premis. L’exposició estava integrada per una trentena de fotografies que recordaven alguns dels fets que van ser notícia al llarg de l’any 2014 i temes que potser van passar més desapercebuts, però que també van tenir transcendència gràfica.

La Setmana dels Rahola, que va néixer amb la voluntat de potenciar els Premis Carles Rahola de Comunicació Local i obrir-los més a la participació de la societat, ha estat organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la biblioteca pública Carles Rahola de la ciutat.

Les fotografies de la galeria són de Martí Artalejo.