• Text del Manifest: "No tot el que és legal és just: NO ALS BLOCS ELECTORALS. Una anomalia a Europa"

    4 juliol, 2013
    Ha arribat l’hora de distingir entre legalitat i justícia: els blocs electorals cronometrats i pautats són una imposició antidemocràtica i vulneren el dret dels ciutadans a la llibertat d’informació.

    L’any 1985 alguns partits polítics van aconseguir que la Junta Electoral Central, amb una estranya interpretació, equiparés els espais gratuïts de propaganda política a la informació electoral dels serveis informatius de les cadenes públiques de ràdio i televisió. Des d’aleshores, Espanya i Catalunya arrosseguen aquesta anomalia, única a Europa, que impedeix a la professió periodística realitzar en llibertat i amb criteris professionals el seu treball. Un treball que se sotmet a una vigilància d'excepció durant els 15 dies de la campanya, mentre que durant la resta de l’any la informació política que realitzen els mateixos professionals es fa amb criteris periodístics i rep els qualificatius -per part dels organismes de control- de plural, independent i rigorosa. El Col·legi de Periodistes, que des del 2003 ha donat suport a les protestes dels professionals contra la imposició d'aquests blocs, ha tornat a portar al Tribunal

    Suprem la suspensió de la llibertat d’informació que suposa la imposició d’un temps i un ordre d’aparició dels partits polítics durant les campanyes electorals, no en funció de la importància del que fan, sinó de la representació obtinguda en les eleccions anteriors. Això és una clara vulneració de les llibertats fonamentals. L’últim i més greu intent, ha estat el de la majoria de

    membres del Consell d’Administració de RTVE, que es van atorgar l’accés al sistema informàtic dels serveis informatius, en temps real, al treball dels periodistes. La imposició dels blocs electorals no és només un problema entre periodistes i polítics. És un conflicte que afecta la columna vertebral del sistema democràtic i el dret a la informació. El Col·legi demana a les direccions dels mitjans públics que no acatin la imposició dels blocs, i dóna suport i empara a les mobilitzacions i protestes dels professionals per a denunciar i oposar-se, un cop més, a aquesta mesura injusta i antidemocràtica. El Col·legi fa una crida als professionals a avançar en les protestes que s’han fet fins ara i als ciutadans a donar suport a un dels pilars bàsics del sistema democràtic: la llibertat d’informació. Sense llibertat d’informació no hi ha democràcia

    Els periodistes, contra una nova imposició dels blocs electorals. Coincidint amb l’inici d’una nova campanya electoral, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha celebrat un acte contra els

    blocs electorals de forma simultània a totes les demarcacions. Per al degà Josep Maria Martí, “els periodistes no podem quedar-nos amb els braços creuats davant d’aquesta situació”. “No volem ser còmplices del que està passant”, ha advertit. A Barcelona, l’acte ha comptat amb la presència de destacats periodistes de mitjans públics a la taula i amb una fila 0 amb representats d’entitats, sindicats i col·legis professionals. El degà Josep Maria Martí ha obert l’acte recordant que els blocs són “una anomalia que només passa a Espanya”. El degà ha deixat clara la postura del Col·legi de donar suport a les protestes dels diferents mitjans públics. Els periodistes Jordi Duran i Raquel Sans, de COM Ràdio i TV3, han llegit el manifest “No tot el que és legal és just: no als blocs electorals” on es recorda que aquesta “imposició antidemocràtica” va començar el 1985 i que, des de llavors, els mitjans públics han de cronometrar la informació política durant les campanyes electorals. Al manifest es destaca

    que el dels blocs “és un conflicte que afecta la columna vertebral del sistema democràtic i el dret a la informació”. Després de la lectura del manifest, han pres la paraula Raquel Sans, Aurora Anton (Televisió de l’Hospitalet), Olga València (BTV), i Manel Fuentes (Catalunya Ràdio) per a explicar situacions que exemplifiquen l’absurditat de la imposició dels blocs. Finalment, el filòsof Josep Ramoneda, com a representant de la societat civil, ha pres la paraula per assegurar que “és sorprenent que a aquestes alçades s’hagi d’estar insistint i lluitant per coses tan evidents”. Ramoneda ha apuntat que el problema de fons és “la manera d’entendre la política en una societat democràtica, on els partits es creuen que són els propietaris dels mitjans públics”. “Si convertim la informació en propaganda estem falsejant l’essència de la democràcia”, ha conclòs.

    Girona

    A la seu de la Demarcació de Girona, l'actriu Cristina Cervià ha llegit el manifest del Col·legi de Periodistes de Catalunya "No tot el que és legal és just". El vicepresident de la Junta de Demarcació, Jordi Grau, ha explicant les raons per les quals el Col·legi ha elaborat aquest manifest: “els blocs electorals són una imposició que coarta la feina dels periodistes i el dret a la informació dels ciutadans”. En acabar la lectura del Manifest, s'ha obert un torn de paraula entre les persones de la taula -on a més de Jordi Grau i Cristina Cervià hi havia Rosa Gil, de la Junta de Demarcació, i Guillem Terribas, llibreter i activista cultural- i els periodistes de mitjans públics i privats que han vingut a donar suport, a títol personal, al manifest. Els periodistes han posat diversos exemples dels problemes que els comporta haver de realitzar la informació seguint les pautes dels blocs electorals cronometrats, i com això empobreix la informació política que reben els ciutadans. Terribas i Cervià, per la seva banda, han formulat diverses preguntes sobre com s'ha arribat a aquesta situació i han donat ple suport al dret a la informació i les actuacions que en aquest sentit ha dut a terme el Col·legi de Periodistes.

    Lleida

    La seu de la Demarcació de Lleida ha acollit aquest matí l’acte contra els blocs electorals, on Jesús Riverola, director de Ràdio Nacional d’Espanya a Lleida i vicepresident de la Demarcació, ha llegit el Manifest, on es qualifica els blocs com “una imposició antidemocràtica i que vulneren el dret dels ciutadans a la llibertat d’informació”. L’acte ha comptat amb el suport de periodistes de mitjans públics i també privats de Lleida, que s’han sumat al manifest i han

    encetat un debat sobre el tema. Altres representants de la societat civil, com el president de l’Associació de Col·legis Professionals de Lleida, també han volgut estar-hi presents per mostrar el seu suport a la iniciativa del Col·legi de Periodistes.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari