• Blockchain: la "uber" del periodisme

    Àlex Barnet
    -
    25 juliol, 2017

    El blockchain o cadena de blocs proposa un ecosistema digital per publicar i comercialitzar continguts sense mitjans ni intermediaris financers

    El blockchain aposta per compartir informació de manera massiva
    El blockchain aposta per compartir informació de manera massiva

    Si coneixeu el terme blockchain (cadena de blocs) i us interessa el món digital, us recomano que el marqueu com a prioritari, perquè en sentireu a parlar. Alguns gurus el veuen com un canvi comparable a l'aparició de l'ordinador personal o al desenvolupament i popularització d'Internet. El MIT, Esade i altres centres li dediquen jornades generals de tecnologia i negocis, es fan trobades específiques sobre els mitjans com el recent "Encuentro Internacional sobre Blockchain y Periodismo" i és, sens dubte, un dels temes de moda a la Xarxa.

    Molts experts veuen en el blockchain un nou model per al món digital que afectarà tota mena de serveis, incloses la banca, les assegurances i la venda de continguts. I, en el cas concret dels mitjans, creuen que la seva proposta de desintermediació pot provocar una "uberització" del periodisme, amb el que això pot tenir de bo i dolent, ja que el terme fa referència a Uber, l'empresa que ha reinventat el servei de taxi prescindint de taxistes professionals, vehicles amb llicència i companyies del ram.

    Informar en entorns hostils

    Resumint-ho, perquè el tema és molt tècnic i complicat, podem dir que blockchain és una tecnologia, emparentada amb les criptografies i les eines P2P que hi ha darrere de monedes electròniques com el bitcoin. Permet la creació d'un immens sistema de bases de dades distribuït entre milions d'ordinadors i que funciona sense una autoritat central. Pel que fa a les aplicacions periodístiques, és un sistema integralment digital per guardar, autentificar, publicar, distribuir i comercialitzar continguts, sense intermediaris i prescindint del paper central dels mitjans.

    La informació introduïda dins d'un sistema blockchain no es pot censurar ni eliminar ni modificar, perquè està compartida amper milions d'ordinadors particulars que verifiquen la identitat i la traçabilitat de cada bloc. En el cas del periodisme, els blocs serien una notícia o un article. La traçabilitat vol dir que el sistema permet un seguiment exhaustiu dels usos dels blocs. La utilització de la moneda electrònica permet una relació econòmica directa entre els periodistes i el públic. I gràcies a la criptografia, el sistema ofereix l'anonimat a totes les parts.

    El blockchain pot contribuir a garantir la llibertat de premsa en entorns hostils. I pot servir per fer pagaments i finançaments ràpids, senzills i sense intermediaris, obrint la porta a sistemes de micromecenatge i similars. De fet, és el model que ja fan servir algunes plataformes de notícies integralment digitals. Com la nord-americana Steemit, creada el 2016, que funciona com una xarxa social que combina la creació de contingut, la interacció dels usuaris i l'ús de moneda digital. Un altre exemple és Publicism, creada a Holanda, que fa possible que els periodistes publiquin, sense risc, informacions que podrien ser perseguides o censurades. 

    La proposta del blockchain és important tot i que, lògicament, necessitarà temps per desplegar-se i està per veure'n l'abast real. D'entrada, sembla que pot difuminar el paper dels mitjans de comunicació i fer que els periodistes treballin en noves palataformes alternatives. Recordem que el blockchain permet realitzar transaccions financeres entre dues parts de manera segura, fiable i irreversible, sense necessitat dels mitjans per publicar o dels intermediaris financers per validar els pagaments. Això vol dir, per exemple, que PayPal, Visa i MasterCard no podrien haver bloquejat, com van fer, les aportacions econòmiques dels usuaris a l'organització WikiLeaks.

    Ara bé, els grans mitjans no tenen gran interès en desintermediar i atomitzar la informació perquè el seu paper és embolcallar els continguts i posar-los en context sota una marca, també poden trobar aspectes interessants en el blockchain. Per exemple, portar un negoci cap a una gestió integralment digital per rebaixar costos i crear un nou model publicitari i de màrqueting.

    També els pot interesar redistribuir els professionals en funció de l'èxit dels articles. I és que els anomenats contractes intel·ligents -basats en programes informàtics que mouen diners digitals i que són un aspecte clau de la proposta blockchain- poder fer que els articles tinguin una retribució vinculada, per exemple, a la quantitat de lectors.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari