Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.
Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?
El 12 de juliol va morir a Barcelona a setanta-dos anys el fotoperiodista Lluís Díez Solano. Tenia una fecunda trajectòria professional desenvolupada entre París, on va residir entre els anys 70 i 80; i Barcelona, on va coincidir en la creació, l’organització sindical dels periodistes catalans. Fins fa pocs mesos, va formar part de la direcció i també havia estat a l’executiva de la Federació de Sindicats de Periodistes. La passió per la fotografia el va fer participar en nombroses exposicions. El 2006, va rebre el premi Professionel del Visa Pour l’Image de Perpinyà.
Concha García Campoy va morir el 10 de juliol a causa d’una leucèmia als cinquanta-quatre anys. Nascuda a Terrassa el 1958 i filla de pares andalusos, va passar gran part de la infància a Eivissa, on va començar la seva carrera. Es va iniciar en els serveis informatius de la Cope. El 1983, va entrar a TVE i dos anys més tard debutava com a presentadora del Telediario. Va presentar l’informatiu durant dos anys al mateix temps que dirigia Las mañanas de radio 1 a RNE. El 1987 s’incorpora a la SER per presentar
El fotoperiodista Joaquim Robert Ruiz va morir l’1 de juliol a setanta-sis anys, víctima d’un càncer. Nascut a Blanes el 1936 i gran afeccionat a la fotografia, va immortalitzar la vida social, cultural i política de Blanes i la Costa Brava. Amb Josep Maria Padern, va fundar l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes en la dècada dels seixanta. Va treballar a Los Sitios, Diari de Girona i les revistes Recull i Celobert. També va exercir de corresponsal a la Costa Brava sud per a l’
El veterà periodista esportiu, Carmelo Moncayo va morir el passat 21 de juny a vuitanta-sis anys. Nascut a la navarresa localitat de Tudela, va arribar a Lleida als pocs mesos de vida. La seva mort ha causat un profund disgust en el món de l’esport i en general a tot Lleida. Des dels primers temps, va estar vinculat al diari La Mañana. Moncayo va compaginar la feina a la banca amb l’ofici de periodista esportiu en diversos mitjans, entre aquests Ràdio Lleida Cadena SER. Durant seixanta-cinc anys va ser el corresponsal d’
El 30 de juliol va morir a Tortosa un dels periodistes històrics de les Terres de l’Ebre, el periodista i sacerdot Josep Gonell Solsona, víctima d’una llarga malaltia. Havia arribat a Tortosa el 1964 procedent del Maestrat. Sociòleg i periodista, va ser un dels primers corresponsals que va escriure sobre la polèmica central nuclear dos anys abans de la posada en marxa. Amb Joaquim Roglan van destapar la greu contaminació que provocava la planta d’Erkimia a Flix. Fidel seguidor del Concili Vaticà II, va compaginar el treball periodístic amb el pastoral.
Nascut a Ceuta el 1946, Emilio López Valls va morir el 27 de juny a Barcelona, víctima d’un infart. Aquest periodista i advocat, va exercir la tasca professional en diversos mitjans de comunicació. Així, va dirigir els informatius a Radio Nacional de España a Catalunya en els difícils temps de la Transició. Amb la seva experiència va formar molts informadors de l’agència EFE. Les primeres aparicions a la televisió van ser a Televisió Espanyola a final dels anys 80. El 1996, va ser escollit president de l’Associació Professional, Lliure i Independent (APLI).
El 26 de maig moria als cinquanta-vuit anys aquesta periodista nascuda a Barcelona el 1954 que treballava a TV3 des de 1984, on va ser redactora d’Informació política i de Catalunya des dels orígens de la cadena catalana. Els seus companys de TV3 li van dedicar un escrit de condol i de record on es podia llegir que “la mort de la Sara no només deixa un buit profund als companys de Política i de Cap de setmana de TV3, també el deixa a tota la professió de Catalunya i a tota la professió periodística. El país necessita de gent rebel, crítica, inconformista, polèmica i contestatària com ella.
Blocaire d’èxit
http://dish.andrewsullivan.com
Un cas per animar els emprenedors. A principi d’aquest any, el comentarista i escriptor Andrew Sullivan, nascut a Anglaterra, establert als Estat Units i amb una llarga experiència a diaris i revistes, va orientar el bloc The Daily cap a un sistema de pagament: 20 dòlars l’any. A final de juny, ja tenia més de 27.000 subscriptors. Al bloc treballen una desena de professionals que escriuen sobre política, societat i cultura.
En aquell temps, tots els estudiants de Periodisme volien ser corresponsals estrangers i, a més, tots volien ser Josep Maria Massip, el llegendari corresponsal del diari ABC a Washington. Era un professional d’un prestigi enorme.
