L'audiovisual local públic es reivindica

La Llei de Racionalització de l’Administració Local (LRSAL) fixa les competències pròpies obligatòries dels ajuntaments, entre les quals no hi consta la comunicació local, i supedita la resta a l’estabilitat financera del consistori. Està recorreguda al Tribunal Constitucional pels ajuntaments, pel Govern i pel Parlament, si bé és plenament vigent.

"D’entrada, ens va desconcertar –declara Xavier Abelló, president de la Coordinadora de Televisions Públiques Locals i director de TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona– però les conclusions de l’informe sol·licitat als serveis jurídics de la Xarxa de Comunicació Local ens van tranquil·litzar bastant: l’atribució de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual televisiva als municipis ve avalada per la Llei de la televisió local per ones terrestres. Els ajuntaments tenen la competència i no els ho pot prendre ningú”.

Per exercir-la amb garanties, però, s’han de tenir els recursos. I avui són escassos. “L'’LRSAL va encendre la llum d’alerta –admet Manel Ramon, president de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals i director d’ Amposta Ràdio”. “La majoria dels regidors han estat col·laboradors de la ràdio, al marge del càrrec. Tots la veuen com una eina necessària”, afirma Josep Bayo, director de Ràdio Arenys, la degana de les ràdios municipals. “L’austeritat és norma –remarca Jordi Martí, director de Canal Blau, la marca audiovisual municipal de Vilanova i la Geltrú. Abans hi havia més alegries, però la confiança en el mitjà es manté intacta”.

Compromís inequívoc

Enmig de tantes incerteses, el municipalisme ha volgut renovar el compromís inequívoc. L’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la Generalitat han expressat en una declaració conjunta que la comunicació local pública és indispensable i que els recursos que s’hi destinen més que qualificar-los com a “despesa”, s’han d’entendre com una “inversió” en un servei públic d’informació cap als ciutadans.

La reivindicació de les fortaleses és el millor dels antídots. Segons Miquel Herrada, director de la plataforma audiovisual multimèdia Cugat.Cat, sorgida de la històrica Ràdio Sant Cugat, “els recursos que hi destinen els ajuntaments són una inversió perquè afavoreixen la participació ciutadana, indispensable en un moment de crisi de legitimitat de les institucions”.

Des de fa vint anys, cada diumenge, puntualment a les 11.30h i fins a les 14h, s’obre El Dominical de Ràdio Arenys, una autèntica institució de la ràdio local conduïda pel veterà periodista Enric Sierra. “Sense El Dominical, Ràdio Arenys no seria el que és. És més, si deixés d’emetre’s, la gent se’ns tiraria a sobre”, s’exclama Bayo. És un exemple viu de l’impacte de l’audiovisual local. “La comunicació local està bastant consolidada. Tenim sobredosi d’informació generalista i els continguts de proximitat només els donem nosaltres –reivindica Ramon. Els treballadors estan fent un esforç considerable per adaptar-se als nous temps”.

Riscs de futur

La comunicació local té futur, si bé es tracta d’un camí complex i ple de riscs. “ El futur és Internet. No hem d’esborrar d’on venim, però hem d’anticipar-nos al canvi, perquè correm el risc d’arribar massa tard –alerta Herrada”. La constel·lació creixent de finestres obliga a produir continguts més versàtils i a viralitzar-los a través de les xarxes socials. “En general, la reconversió ja s’ha fet i els projectes que segueixen tenen raó de ser, encara que vivim una etapa de transició –reconeix Abelló. Ens hem de posar les piles. Sobretot ens calen continguts propis que motivin els nostres espectadors”.

Aquesta temporada 29 televisions locals han emès l’espai d’actualitat castellera Dosos amunt i fins a nou diades castelleres en directe, produïdes per la Xarxa en col·laboració amb TAC12, Penedès tv i Canal Blau. “Un exemple –reflexiona Abelló– que avala la cooperació entre televisions, que parla d’identitat pròpia”, que neix avalada per les colles i que té un retorn social immediat com ho demostren les felicitacions i també les crítiques expressades a les xarxes socials”. “El mitjà estrella del futur serà Internet i la televisió per IP –conclou Alsina– i si sap ser el mirall del que passa al seu voltant, la televisió local té una llarga vida”.