Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.
“La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.
Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.
La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.
Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.
Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.
L’històric periodista esportiu, José Félix Pons, va morir la matinada del 19 de març a l’edat de vuitanta anys. Va ser el narrador en català del primer partit de futbol televisat, un Leipzig-Barça de la recopa d’Europa que va acabar amb victòria blaugrana. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, el 27 de juny de 1932, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a RTVE, primer a RNE i després a Televisió Espanyola.
El periodista Agustí Fancelli i Pardo va morir el passat 2 de febrer a Barcelona, víctima d’un càncer, als 55 anys. Era un professional polifacètic, llicenciat en Periodisme i musicòleg amb estudis portats que va fer a Bolonya. Des de 1996, treballava al diari El País del qual era redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona. Besnét d’italià, mantenia molta afecció pel país dels avantpassats paterns. Fancelli escrivia també sobre política al diari. Les cròniques, titulades
El 27 de novembre, moria a Figueres als setanta-sis anys el periodista gironí Emili Casademont i Comas víctima d’una anèmia. Professionalment, Casademont va protagonitzar després de la Guerra Civil les primeres emissions en català de Ràdio Popular de Figueres i va formar part dels equips de redacció de mitjans com Vida Parroquial i Canigó. Les cròniques sobre Dalí o sobre els famosos que visitaven la Costa Brava tingueren ressò internacional perquè es van publicar al diari Ya de Madrid, a la revista francesa
El periodista català Xavier Batalla mor a Barcelona el 13 de desembre als seixanta-quatre anys, víctima d’un càncer. Va treballar als diaris El Correo Catalán, Diario de Barcelona i El País. Des de 1986, va entrar a treballar a
1 d’abril
La Xarxa prescindeix de Rodríguez Picó.
La Xarxa està prescindint de tots els programes de la seva graella radiofònica elaborats per productores i ara la retallada entre altres afecta el principal espai d’aquesta temporada Picó.cat, que presentava Alfred Rodríguez Picó. També queden fora de la graella l’espai de gastronomia La cuina de Carbó, amb Mireia Carbó, l’agenda cultural Amunt i avall, amb Virtu Morón i l’espai Sapiència, que presenta Mònica López.
2 d’abril
4 de març
Joana Bonet, directora de Prisa Revistes.
La periodista Joana Bonet ha estat nomenada directora gerent de Prisa Revistes. Periodista i llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, Bonet ha exercit el periodisme en els principals mitjans de premsa, ràdio i televisió. Ha dirigit les revistes Woman i Marie-Claire. Entres els projectes de Bonet, hi figuren els de renovar continguts, potenciar la creativitat i estendre les marques de les esmentades revistes.
5 de març
1 de febrer
Nou representant d’ABC a Catalunya.
La Girona pecadora
Gerard Bagué
Llibres del Segle, 2013
174 pàgines
La marinada sempre arriba
Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb
Lluís Foix
Columna, 2013
254 pàgines
Periodismo narrativo
Cómo contar la realidad con las armas de la literatura
Roberto Herrscher
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012
335 pàgines
Espriu, transparent. Biografia
Agustí Pons
Raval Edicions SLU, Proa, 2013
763 pàgines
L’Estat ecològic
Una proposta per a l’estat català del segle XXI
Santiago Vilanova
Editorial Base, 2013
268 pàgines
