• Francesc Ponsa

    Des del primer número de Capçalera, publicat l’abril del 1989, han passat poc més de trenta-sis anys. En aquestes tres dècades i mitja, els diversos continguts de la revista evidencien la transformació que ha viscut la professió periodística. Els principals canvis són els tecnològics, però també n’hi ha d’altres, com la variació dels hàbits de consum, la pèrdua d’atenció dels receptors, la caiguda de la publicitat o el desprestigi dels periodistes. Per contra, el que es manté immutable, tot i el pas dels anys, és la precarietat de la professió.

    Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Historiadors i periodistes retroalimenten una narrativa que detalla el present assentant els fets del passat. Dues professions que molts cops es necessiten

    L'entorn en línia actual ofereix nous nínxols laborals als periodistes. No sempre arriben a constituir un negoci lucratiu, però sovint es converteixen en un revulsiu per a la carrera dels seus autors

    La nova llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local obre una sèrie d’interrogants. Però l’aval renovat del municipalisme i la complicitat diària dels ciutadans ha difuminat força l’alarma inicial d’un sector sacsejat per la crisi que reivindica el seu futur.
    Els vídeos de les decapitacions del grup terrorista obren un debat a les redaccions. Les cruels imatges estan provocant canvis en les línies editorials dels mitjans de comunicació.
    Al llibre "El futuro digital", dos dels màxims responsables de Google reflexionen i analitzen la transformació de la professió en els propers anys. Reproduïm extractes de l'obra d' Eric Schmidt i Jared Cohen.
    Cinc exdegans del Col·legi de Periodistes reflexionen sobre el paper de la premsa durant els vint-i-tres anys del govern de Jordi Pujol i el seu popular “ara no toca”. Aquest és un extracte de les seves reflexions.
    Fa més de quaranta anys que fa periodisme. A El País, on des de 1982 ha ocupat diferents llocs de responsabilitat, ha assumit la direcció de la nova versió digital en català, que neix en un context polític complex en el qual els mitjans de comunicació juguen un rol força determinant.
    El Centre de Formació del Col·legi de Periodistes compta, des de fa un any, amb un nou tipus de curs que es pot seguir des de qualsevol lloc. Es tracta dels webinars, un recurs d’educació a distància interactiu que als Estats Units fa temps que s’aplica amb èxit, però que a casa nostra tot just es comença a conèixer.
    El 9 novembre de 1989, els berlinesos posaven un punt i a part a la història d’Europa. En unes hores, queia el mur de Berlín, primer pas per a la reunificació alemanya i avantsala de la desfeta comunista. Vint-i-cinc anys després, no només ha canviat el món, també el periodisme.

    Els editors de premsa escrita –un dels sectors més tocats per la crisi– admeten entendre les queixes laborals, però asseguren que les rebaixes salarials a les redaccions han estat el darrer recurs. I afegeixen que si es consoliden les previsions de creixement potser ja s’haurà tocat fons i, per tant, les retallades podrien ser història.

    El periodista britànic Mike Holderness és editor del web London Freelance, membre d’honor del sindicat de periodistes britànic (nuj, en anglès) i màxim responsable del grups d’experts sobre drets d’autoria de la Federació Internacional de Periodistes.
    La combinació de set anys de crisi econòmica amb la consolidació del nou paradigma digital ha deixat un panorama desolador per al periodisme català i espanyol. Una situació amb redaccions més petites i un augment dels freelance que es mouen en un mercat desregulat.