Des del primer número de Capçalera, publicat l’abril del 1989, han passat poc més de trenta-sis anys. En aquestes tres dècades i mitja, els diversos continguts de la revista evidencien la transformació que ha viscut la professió periodística. Els principals canvis són els tecnològics, però també n’hi ha d’altres, com la variació dels hàbits de consum, la pèrdua d’atenció dels receptors, la caiguda de la publicitat o el desprestigi dels periodistes. Per contra, el que es manté immutable, tot i el pas dels anys, és la precarietat de la professió.
La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
2 de març
Marc Marginedas, alliberat.
El periodista d’El Periódico de Catalunya Marc Marginedas, segrestat durant sis mesos a Síria, arriba al voltant de les set de la tarda en un avió de la Força Aèria Espanyola a l’aeroport del Prat de Barcelona, després de ser alliberat. Marginedas va ser segrestat per militants jihadistes, el 4 de setembre, en un control de carretera als voltants de la ciutat de Hama, a l’oest de Síria.
4 de març
Mazcuñán, president de la nova Demarcació col·legial.
1 d’abril
Martí, Biarnés i Marroyo, Creu de Sant Jordi.
La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a Josep Maria Martí, fins fa poc degà del Col·legi de Periodistes. Martí és doctor en Ciències de la Informació, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector de la cadena ser a Catalunya. A part de Martí, també es concedeix el guardó a dos fotoperiodistes com Joana Biarnés i Ignasi Marroyo.
Premi Internacional de Periodisme per a corresponsals segrestats.
2 de febrer
Nova etapa a La Mañana .
El diari degà de Lleida, La Mañana, enceta una nova etapa amb la nova empresa editora Holder Solutions SL que s’estrena en l’àmbit del grup amb un nou equip directiu del diari. Josep Ramon Ribé és el nou director del rotatiu, mentre que Ignasi Calvo n'és el nou gerent.
3 de febrer
La plantilla de TV3 torna a la vaga.
1 de juliol
La Generalitat aprova l’impost audiovisual.
3 de juny
Lluís Foix, premi Quim Regàs.
El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) rep al Parlament el Premi Quim Regàs de Periodisme. El jurat ha guardonat una trajectòria dilatada en què hi destaquen els vuit anys que va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres i tres anys a Washington. Ha estat director, director adjunt i subdirector de La Vanguardia.
Pedro J. Ramírez presenta llibre a Lleida.
1 de maig
Esther Tapia, directora de Revistes de Zeta .
El Consell d’Administració del Grupo Zeta nomena la periodista Esther Tapia Sanz nova directora general de l’Àrea de Revistes per competir en el mercat de les noves tecnologies i incentivar les empreses. Tapia és enginyera de Telecomunicació per la Universitat de Saragossa. En disset anys d’experiència, ha treballat a Telefónica, Hachette Filipacchi i a la xarxa social financera Unience.
2 de maig
Lectura ràpida
Arriben a Internet i als ginys els sistemes digitals de lectura ràpida. Spritz, per exemple, col·loca les paraules del text l’una darrere de l’altra, a gran velocitat, en un espai predeterminat de la pantalla i això elimina la cerca de paraules que fem amb els ulls (un 80% de l’esforç en llegir). Speed Reader, Speed Read inspired by Spritz i A Faster Reader són aplicacions que també ofereixen lectura ràpida.
Model iTunes
Komoroid, la presentadora del futur?
www.miraikan.jst.go.jp/en/press/docs/20140609_E.pdf
Al Japó, agraden molt els androides (robots amb aparença humana) i treballen en el seu desenvolupament des de fa anys. A Tòquio, el Miraikan (National Museum of Emerging Science and Innovation) ha incorporat ara a Komoroid un prototip de presentadora televisiva robòtica controlada informàticament. Komoroid es mou, gesticula i llegeix notícies en diferents idiomes.
