Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.
Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?
L’històric periodista esportiu, José Félix Pons, va morir la matinada del 19 de març a l’edat de vuitanta anys. Va ser el narrador en català del primer partit de futbol televisat, un Leipzig-Barça de la recopa d’Europa que va acabar amb victòria blaugrana. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, el 27 de juny de 1932, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a RTVE, primer a RNE i després a Televisió Espanyola.
El periodista Agustí Fancelli i Pardo va morir el passat 2 de febrer a Barcelona, víctima d’un càncer, als 55 anys. Era un professional polifacètic, llicenciat en Periodisme i musicòleg amb estudis portats que va fer a Bolonya. Des de 1996, treballava al diari El País del qual era redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona. Besnét d’italià, mantenia molta afecció pel país dels avantpassats paterns. Fancelli escrivia també sobre política al diari. Les cròniques, titulades
El 27 de novembre, moria a Figueres als setanta-sis anys el periodista gironí Emili Casademont i Comas víctima d’una anèmia. Professionalment, Casademont va protagonitzar després de la Guerra Civil les primeres emissions en català de Ràdio Popular de Figueres i va formar part dels equips de redacció de mitjans com Vida Parroquial i Canigó. Les cròniques sobre Dalí o sobre els famosos que visitaven la Costa Brava tingueren ressò internacional perquè es van publicar al diari Ya de Madrid, a la revista francesa
El periodista català Xavier Batalla mor a Barcelona el 13 de desembre als seixanta-quatre anys, víctima d’un càncer. Va treballar als diaris El Correo Catalán, Diario de Barcelona i El País. Des de 1986, va entrar a treballar a
1 d’abril
La Xarxa prescindeix de Rodríguez Picó.
La Xarxa està prescindint de tots els programes de la seva graella radiofònica elaborats per productores i ara la retallada entre altres afecta el principal espai d’aquesta temporada Picó.cat, que presentava Alfred Rodríguez Picó. També queden fora de la graella l’espai de gastronomia La cuina de Carbó, amb Mireia Carbó, l’agenda cultural Amunt i avall, amb Virtu Morón i l’espai Sapiència, que presenta Mònica López.
2 d’abril
4 de març
Joana Bonet, directora de Prisa Revistes.
La periodista Joana Bonet ha estat nomenada directora gerent de Prisa Revistes. Periodista i llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, Bonet ha exercit el periodisme en els principals mitjans de premsa, ràdio i televisió. Ha dirigit les revistes Woman i Marie-Claire. Entres els projectes de Bonet, hi figuren els de renovar continguts, potenciar la creativitat i estendre les marques de les esmentades revistes.
5 de març
1 de febrer
Nou representant d’ABC a Catalunya.
La Girona pecadora
Gerard Bagué
Llibres del Segle, 2013
174 pàgines
La marinada sempre arriba
Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb
Lluís Foix
Columna, 2013
254 pàgines
Periodismo narrativo
Cómo contar la realidad con las armas de la literatura
Roberto Herrscher
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012
335 pàgines
Espriu, transparent. Biografia
Agustí Pons
Raval Edicions SLU, Proa, 2013
763 pàgines
L’Estat ecològic
Una proposta per a l’estat català del segle XXI
Santiago Vilanova
Editorial Base, 2013
268 pàgines
