• Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Alberto Gómez

    La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.

    Laura Saula

    Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?

    L’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics del 2012, impulsat per l’Observatori crític dels mitjans Media.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, incideix en tots aquells temes que els mitjans de comunicació per una raó o altra no solen abordar.
    La creixent precarització del periodisme, la pressió de la publicitat, la dependència de les subvencions i el desmantellament dels equips d’investigació dels diaris no permeten crear les condicions idònies perquè els mitjans investiguin els creixents casos de corrupció.
    Gràfic amb dades de l'estudi.
    Pablo Rey Mazón, científic visitant del MIT Center for Civic Media de Boston, ha analitzat les portades dels principals diaris espanyols per valorar si, en funció de la tendència ideològica de cadascun d’ells, la informació sobre corrupció destaca més uns casos que altres.
    El periodisme, per un costat, i les trames corruptes, per l’altre, han avançat molt en la manera de treballar. La irrupció i consolidació del periodisme de dades permet als professionals treballar d’una manera més eficient a l’hora denunciar la corrupció a petita i gran escala.
    El microcenatge és un fenomen a l’alça en la professió. Aquí repassem algunes de les empreses des de les quals es pot proposar projectes periodístics.
    El finançament de projectes mitjançant petites aportacions econòmiques de diferents persones es perfila cada dia més com una realitat que creix en àmbits diversos, entre aquests els professionals de la informació.
    Foto: Oriol Clavera
    La comunicació política dóna feina a periodistes que no sempre militen en les formacions per a les quals treballen. Esclavitzats per l’actualitat, han de lidiar amb els mitjans mentre sovint pateixen la incomprensió dels seus.
    La creació de mitjans de comunicació i la utilització de les noves tecnologies han servit als pobles indígenes per fer-se més visibles, reivindicar-ne els drets i denunciar els abusos. En aquest sentit, el poble nasa a Colòmbia és tot un referent.
    Santiago Nadal es va convertir, el 1944, en el primer professional de la informació empresonat pel franquisme per un article a Destino en què defensava postures aliadòfiles, contravenint la germanofília del règim. Quasi seixanta anys després, recordem la figura de Nadal.
    Revolució dels Clavells (Foto: Paco Elvira)
    La mort accidental de Paco Elvira el 31 de març va deixar el fotoperiodisme català sense un dels seus referents. Fidel al seu estil, compromès i polifacètic, Elvira havia après la professió anant per tot el món i l’havia transmès als seus alumnes.
    Malgrat la crisi i els problemes dels mitjans de comunicació, el periodisme d’investigació es manté actiu gràcies a centenars de projectes petits i grans, locals o internacionals.
    El Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local revela la manca de transparència dels ajuntaments catalans.