El periodista calero Josep Martí va seguir les passades eleccions americanes com a corresponsal de La Vanguardia. Es va recórrer 21 estats de l’Amèrica rural que és on Trump té milions d’adeptes i va defugir les grans ciutats i les més conegudes, per tal d’entendre el fenomen del trumpisme. Martí no volia aterrar a les ciutats que ja coneix i que l’imaginari col·lectiu europeu rememora quan parlem dels Estats Units: Nova York, San Francisco... perquè, segons Martí, «afavoreixen la confusió d’Europa i els Estats Units que tot i un oceà pel mig són europeus».
Martí considera que els corresponsals ens transmeten a aquest costat de l’oceà una narrativa demòcrata «perquè en el cas de les eleccions americanes l’ofici confon desig amb la realitat» i «la nostra feina no és canviar les coses, la nostra tasca és explicar les coses. Fer l’esforç d’allunyar-te de la narrativa; a tu no t’hi va res (com als americans) o en segona instància, per això t’has d’abstenir de quin és el teu desig. Que guanyen demòcrates o republicans, al teu lector li interessa què passa», va valorar Martí.
Segons les dades que va presentar el periodista calero, un 70% de la població americana pensa que els periodistes no diuen la veritat i que treballen per a interessos de tercers, per la qual cosa «menyspreen la tasca periodística i li donen la mateixa credibilitat que a un tuit fet per qualsevol». Segons Martí, el fet que tothom puga emetre la seua opinió i que el periodista haja perdut autoritat es deu que ara la comunicació efectiva dona prioritat a l’emotivitat més que a la raó: «quan abans era sols el condiment de l’amanida. Ara, l’emotivitat ha pres el protagonisme», ha afegit. Davant d’aquesta alteració de les regles del joc, segons el corresponsal, i hi té cabuda el joc brut a les xarxes socials. Ara bé, el periodista considera que si les xarxes triomfen és perquè «hi ha un substrat receptiu», hi ha algú més receptiu a comprar allò que venen les xarxes.
El periodista va decantar la balança com a possible soci per l’Amèrica de Trump «perquè és democràtica», per davant de la Xina, amb un règim que retalla les llibertats, entre altres les quals les de premsa.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari