El Col·legi de Periodistes i l'Oficina Antifrau reflexionen sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció

L’Oficina Antifrau de Catalunya i el Col·legi de Periodistes van celebrar ahir a la tarda la “Jornada sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció”, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’objectiu ha estat debatre el tractament de les informacions sobre la corrupció als mitjans de comunicació,analitzar els factors que n’afecten la qualitat, objectivitat i pluralitat, i reflexionar sobre el grau d’independència amb el qual treballen els periodistes. La sessió s’ha articulat a través d’una taula rodona en la que han intervingut diversos professionals de la comunicació i acadèmics per tractar el tema des de diferents prismes.La jornada parteix de la preocupació d’ambdues institucions quan constaten la percepció ciutadana d’un nivell de corrupció elevat a Catalunya i a l’estat espanyol és una constant des de fa anys. 

“La independència, la transparència, la integritat dels mitjans i l’absència de biaixos informatius esdevenen elements determinants per assegurar-ne l’adequat funcionament i l’assumpció de la funció social que han de dur a terme en una democràcia consolidada”, va manifestar el director d’Antifrau de Catalunya. 

En el marc de la taula rodona, moderada per la periodista Gemma Nierga i en la qual hi varen participar els periodistes Salvador Alsius, Mónica Terribas, Pere Masip i la politòloga Anna Maria Palau, es va tractar la independència dels mitjans de comunicació i el tractament que fan de la corrupció des de diversos prismes.

El doctor en periodisme, Pere Masip, va posar de relleu, en el transcurs de la seva exposició, que “els països on hi ha menys percepció de la corrupció són els que tenen menys concentració de mitjans” i va afegir que “un del principals problemes que tenen els periodistes és dins dels propis mitjans amb la propietat d’aquests”.

D’altra banda, la politòloga Ana Maria Palau, que ha realitzat una investigació comparativa sobre el tractamentde les notícies de corrupció en mitjans escrits, va manifestar la necessitat de crear un organisme independent de control dels mitjans de comunicació a l’estat espanyol. Palau va afegir que “la tendència dels mitjans de comunicació de dependre de la publicitat és un factor que trencarà la influència política sobre aquests”.

En aquest sentit, el periodista Salvador Alsius va alertar que “l’estructura empresarial dels mitjans de comunicació ofega les actituds ètiques dels periodistes” i va ressaltar, però, que “les actituds individuals dels periodistes són altament ètiques”.

Alsius i la periodista Mònica Terribas van coincidir en la defensa del paper de servei públic que han d’exercir tots els mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. Terribas va recordar que els mitjans públics de Catalunya sí que disposen d’un mecanisme de control i va afegir que els mitjans privats, però, no disposen d’aquest control i, en ocasions, no tenen un compromís com a servei públic que són.

En darrer terme,Terribas va concloure que “actualment, no existeix el periodisme d’investigació, ja que no s’inverteix en la professió  i la corrupció estransforma en un espectacle efímer.” La periodista va advertir que “la pressió per les audiències fa perdre capacitat d’anàlisi dels mitjans de comunicació”.

La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, vaser l’encarregada de cloure la primera Jornada que organitzen de manera conjunta ambdues institucions i vareivindicar “més periodisme i més codi deontològic a nivell individual i responsabilitat a les empreses periodístiques per combatre la corrupció i garantir la independència dels mitjans de comunicació”. Bonet també va remarcar la necessitat d’actuar davant la continuada precarització de la professió periodística i també de les empreses periodístiques. Bonet també va posar de relleu que “és bàsic i fonamental educar a les noves generacions des de l’escola per poder usar els mitjans de comunicació amb esperit crític”. I va posar l’alerta en el risc de no poder realitzar un relleu generacional periodístic per les jubilacions anticipades que s’estan produint.