• Doncs no era cert

    Adrián Caballero
    -
    8 juliol, 2019

    “Ni la gent ha parat de llegir en paper ni llegeix menys a Internet”. Així de contundents es mostren des de redaccions de mitjans de comunicació com Panenka o Jot Down, els quals fan una aposta clara pel periodisme reposat i de lectura llarga, fins i tot a Internet. L’analítica web mostra, alhora, que si bé una gran part de les visites a mitjans duren menys d’un minut, existeix un 40% d’usuaris que estan disposats a passar una estona llegint sempre que, és clar, la informació o el reportatge ho mereixin.

    Nicole Honeywill

    A principi dels 2000, l’expert en usabilitat web Jakob Nielsen defensava que qualsevol de nosaltres llegeix diferent davant una pantalla respecte a com ho fa al paper. És el que ell anomenava patró en F: els nostres ulls escanegen les planes web dibuixant amb la mirada aquesta lletra.

    Des d’aleshores, s’ha estès la creença que els usuaris, com a conseqüència d’això, no llegeixen a la Xarxa.  Així, els mitjans de comunicació han apostat per continguts més curts i, sovint, han deixat la profunditat i l’anàlisi per a les publicacions en paper.  Ara bé, és veritat això? Llegim menys quan es tracta de publicacions en línia?

    Javier Díaz Noci, professor de Periodisme digital a la Universitat Pompeu Fabra, creu que, “en realitat, llegim més”. Coincideix amb Jakob Nielsen, això sí, en afirmar que ho fem de manera diferent. “Segurament, la lectura a Internet és més fragmentada, és un escaneig més que una lectura lineal profunda”, afirma. Díaz Noci considera, però, que “quan aquesta lectura aconsegueix captar l’atenció de l’usuari” és possible que es produeixi una lectura en profunditat, més pausada i de llarga durada.

    Les dades d’alguns mitjans caracteritzats per aquest tipus de periodisme confirmen la hipòtesi. “Les nostres estadístiques diuen una d’aquestes dues coses: o els usuaris dediquen molta estona a llegir la revista... o es queden adormits a sobre del teclat”, bromeja Carles Foguet, director de Comunicació de Jot Down.

    Les estadístiques de l’auditoria de mitjans OJD mostren que aquesta revista nativa digital té una audiència de 700.000 usuaris únics al mes que passen, de mitjana, nou minuts al web. Per posar aquesta darrera dada en context, un estudi del grup Nielsen Norman, entitat dirigida per Jakob Nielsen que es va publicar el passat estiu, afirma que un 55% de les visites a mitjans dura 15 segons aproximadament. “El lector de Jot Down no és algú casual, que s’ensopegui amb els articles i entrevistes, sinó que sembla reservar-se una estona per poder llegir-los amb calma”, analitza Foguet. Des del mitjà, apunten que precisament l’èxit dels primers mesos en digital va acabar portant les actuals versions en paper a una revista trimestral i a un format smart que elaboren en col·laboració amb El País.

    Més lector, més fidel

    Però no només es tracta d’un grup reduït d’usuaris el que llegeix en profunditat mitjans com Jot Down. Les dades a nivell agregat també dibuixen un consumidor d’informació cada cop més interessat en l’anàlisi i la lectura en profunditat. “Sí, la gent cada cop llegeix més a Internet”, confirma des dels Estats Units, Lauryn Warnick, responsable d’estratègia digital de Chartbeat.

    Aquesta startup, emprada pels mitjans nord-americans i alguns d’europeus, analitza el comportament de tots els usuaris i subscriptors de cada mitjà. Amb aquesta quantitat ingent de dades, han presentat en els darrers mesos diferents informes que xifren en al voltant d’un 40% el volum de persones que habitualment llegeixen articles en profunditat.

    Així, alguns reivindiquen que “la gent llegir, llegeix”. Així s’expressa Carles Foguet. “Estem llegint tot el dia: a l’ordinador, al mòbil... una altra cosa és discutir què i com llegeix la gent a Internet”, apunta. “La gent no llegeix igual en digital que en paper, si bé això no significa que no puguin interessar-se pel que tu, com a mitjà, els ofereixes”, puntualitza Marcel Beltran, editor web de Panenka, mitjà esportiu que es caracteritza per un estil reposat i que està sent recompensat pel públic des que va sortir vuit anys enrere. “Els nostres lectors passen, de mitjana, tres minuts en cada article i aquesta és una dada que augmenta constantment”, assegura.

    L’estudi del grup Nielsen Norman confirma la tendència. Una història llarga capta el doble d’atenció que una història curta (123 segons enfront 57, tot i no aclarir què entenen els autors de l’estudi per història llarga i curta). Els visitants que tornen a un mitjà, a més, ho fan amb visites de prop de cinc minuts, és a dir, quasi el doble que quan no eren fidels al mitjà.

    Aquests lectors fidels interactuen amb el mitjà molt més que la mitjana. Des de Chartbeat, expliquen que la interacció amb les notícies és, juntament amb el temps d’estada, els elements d’anàlisi de la fidelitat i de la “qualitat” del lector. “Els lectors que passen més minuts en un mitjà tenen entre un 54% i un 59% més de possibilitats de tornar-hi”, diu Warnick, que també apunta que els lectors que aposten per contingut curt no tenen un alt índex de fidelitat.

    Mantenir l’esperit

    Aconseguir aquesta fidelitat, però, no és fàcil. Tant des de Jot Down com des de Panenka recomanen centrar-se en els temes, en allò que es vol explicar. “Si la història és bona i el periodista té les eines per treballar-la en tota la seva complexitat, no hi ha problema a concedir una extensió major al treball”, afirma Marcel Beltran. “D’una altra manera, es quedaria només en la superfície d’allò que es vol explicar”, afegeix. A Jot Down la visió és molt semblant. “Sempre hem dit que no publiquem continguts llargs pel simple fet que siguin llargs, sinó perquè són bons”, afirma Foguet.

    Mantenir l’esperit del mitjà és l’altra clau que subratllen des d’aquests mitjans. “Intentem que els continguts que publiquem al paper i al web estiguin tallats per un patró similar, sobretot pel que fa a l’enfocament periodístic i a la redacció dels textos”, assegura Beltran, qui afirma que l’objectiu d’això és que, sigui en el format que sigui, el lector trobi “la mateixa essència”.

    Al cap i a la fi, els mitjans que aposten per aquest model periodístic són conscients de com d’important i únics són els lectors. “Entenem que el lector de Jot Down no és representatiu del conjunt d’usuaris”, reconeix Foguet, qui creu, però, que tant el seu mitjà com altres publicacions han demostrat “que hi ha una demanda que, probablement, estava latent perquè no trobava els continguts que volia consumir a la Xarxa”. Segons Warnick, el fet que les redaccions siguin conscients de la “particularitat” dels seus lectors, “és molt positiu”. “Entendre qui són els teus lectors, permet conèixer com llegeixen i, doncs, com desenvolupar una relació amb aquesta audiència basada en les seves característiques”.

    Tornar als orígens

    D’igual manera que, en els darrers temps, diferents experiències han demostrat que la gent sí que paga per contingut a Internet, en els darrers anys, també s’ha transformat el comportament del lector a Internet. “La poca gent a la qual consultàvem a l’inici ens alertava que ho estàvem fent tot al revés”, recorden des de Jot Down, celebrant que, entre els fundadors de la revista, cap d’ells provenia del sector, quelcom positiu en aquest cas.

    Preguntats per si veuen els seus mitjans com una aposta atrevida en l’actual context de la professió, tant Beltran com Foguet ho neguen. “El que seria realment atrevit fóra intentar explicar segons quines històries en només quatre paràgrafs, sense posar-les en context, sense oferir diferents punts de vista o sense recolzar-se en dades i infografies”, conclou Beltran. “No tenim la sensació d’estar fent res nou ni revolucionari, sinó precisament allò que el periodisme venia fent des de sempre, però que amb la irrupció de les noves tecnologies es va deixar de fer”, denuncia Foguet.

    Amb Internet, doncs, el que cal és aprofitar els aspectes positius i no variar aquesta essència de la qual parla també Beltran. “Malgrat que no hi ha limitació d’espai, no fem més gran els articles perquè sí”, apunta incidint en el fet que allò que busquen és la màxima qualitat. “A les entrevistes és encara més evident. El nostre format ens permet aprofundir en facetes dels personatges que a les entrevistes convencionals queden forçosament fora”,  afegeix.

    Tot i potser no ser revolucionari, el periodisme de llarga durada, i molt més atemporal, suposa un repte més en l’actual context de cerca del model de negoci. Malgrat experts com Díaz Noci alerten que potser el long journalism “no serà clau per aconseguir subscriptors”, sí que aporta una nova opció de cara a uns usuaris que, segons aquest professor de la UPF, demanden més contingut personalitzat i serveis paral·lels.

    Sigui com sigui, el que es confirma és que la gent sí que llegeix a Internet. Ho fa diferent respecte al paper, tot i això, les dades confirmen aquest 40% d’usuaris que consumeix habitualment peces periodístiques que requereixen l’atenció durant minuts. Adaptar-se al format sense perdre l’essència del mitjà sembla la clau per tenir èxit en una aposta pel periodisme en profunditat. Com diu Foguet, aquesta aposta “fins avui, sembla que funciona. Demà ja veurem”. 

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari