PLÀCID GARCIA-PLANAS
A la guerra, cap periodista no hi va obligat. O, almenys, això és el que he vist en el meu entorn -català i espanyol- en tres dècades de professió. I allà comença la responsabilitat: en un mateix, no en el mitjà per al qual es treballa. Ser conscient del fet que és una guerra, del nostre propi límit físic i psíquic. Ser conscients que l'experiència no és garantia que tornarem tal i com vam anar (Julio Fuentes o Miguel Gil feia molts anys que hi treballaven) i que els periodistes moren com moren els nens, les dones o els soldats abatuts per error des de les seves pròpies files.
S'hi pot anar més o menys preparat. L'Exèrcit espanyol organitza regularment jornades per a corresponsals de guerra, assequibles. En el cas de
La Vanguardia, el mitjà en el qual treballo, l'eventual atenció mèdica o psicològica posterior està inclosa en l'assegurança privada que paga als treballadors. No crec que a la resta de mijtans "clàssics" sigui massa diferent.
El problema és que avui, hi ha més professionals freelance que de plantilla cobrint guerres. La majoria joves. La majoria bons. I són ells, els que les cobreixen del tot descoberts, els que defensen la nostra trinxera.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari