Des del primer número de Capçalera, publicat l’abril del 1989, han passat poc més de trenta-sis anys. En aquestes tres dècades i mitja, els diversos continguts de la revista evidencien la transformació que ha viscut la professió periodística. Els principals canvis són els tecnològics, però també n’hi ha d’altres, com la variació dels hàbits de consum, la pèrdua d’atenció dels receptors, la caiguda de la publicitat o el desprestigi dels periodistes. Per contra, el que es manté immutable, tot i el pas dels anys, és la precarietat de la professió.
La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia especialitzat en política internacional i excorresponsal a Washington valora la diplomàcia de l'era Trump.
Trump s'enfronta als periodistes com mai abans ho havia fet cap mandatari nord-americà, mentre molts ciutadans reforcen la confiança en els mitjans
A final de febrer es va celebrar a Madrid una jornada en la qual es va debatre i analitzar el fenomen de les notícies falses, així com l'impacte en el periodisme i la societat
Els mitjans de qualitat estan sent relegats pels missatges populistes i les notícies falses. Davant d'això, cal que el periodisme uneixi forces per intentar convèncer als ciutadans que, ara per ara, prefereixen la propaganda més barroera
Els periodistes, com no podia ser d'altra manera, s'han organitzat per intentar destriar el gra de la palla
Periodistes i ciutadans, dues cares de la mateixa moneda, davant el fenomen de la postveritat. És culpa de l'emissor que emet la informació? O bé és el receptor, que no ha sabut descodificar?
El fenomen de les informacions falses que es propaguen massivament per Internet com si fossin certes ha provocat que molts ciutadans es creguessin un gran nombre de mentides
La designació de la postveritat com a "paraula del 2016" va encendre el debat sobre aquest fenomen. Els crítics amb la paraula asseguren que es tracta de les mentides de tota la vida
Lluís Pastor, director de l'eLearn Center de la UOC i autor de Periodismo zombi en la era de las audiencias participativas (Editorial UOC, 2010) reflexiona sobre les pràctiques del periodisme digital
El debat sobre una possible taxa de dret d'ús de la ràdio i la televisió a Catalunya mostra un camí ple d'inconvenients. El cànon torna a plantejar-se després que el Llibre Blanc de l'Audiovisual de Catalunya sostingui que la corporació necessitaria uns 137 milions addicionals
Un equip d'investigadors crea un algoritme per identificar els trols amb un 80% de fiabilitat
Els mitjans digitals afronten els comentaris tòxics amb diferents estratègies. Encar ningú ha aconseguit aplacar del tot els trols
