Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.
Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?
Sàpiens Publicacions ha editat la col·lecció "Història del periodisme de Catalunya. En aquest espai, reproduïm extractes d'un dels capítols, concretament el dedicat a les revistes (Les revistes. Diversitat i especialització). Escrit per Núria Simelio, professora de la UAB i doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació, s'hi repassa la trajectòria de diferents publicacions.
Els verificadors de dades, un perfil a les redaccions tan important en alguns països com inexistent i desconegut a casa nostra. Internet ha tornat a posar sobre la taula la professió que va viure l'època daurada als anys cinquanta, de la mà de revistes com The New Yorker o Der Spiegel.
La taula sobre els estudis universitaris va evidenciar la necessària actualització a què s'ha de sotmetre l'educació superior. Les facultats que formen els periodistes del futur han de reinvertar-se.
Els directors dels diaris reflexionen sobre els problemes i els avantatges de la societat digital. En una taula del Congrés de Periodistes, van debatre sobre la crisi econòmica i el futur dels rotatius.
Luis Collado, directiu de Google, va analitzar durant el sisè congrés de periodistes com la multinacional i els editors han canviat l'enfrontament per la col·laboració.
Hi ha una manera de fer periodisme que aposta pels temes treballats a fons, amb mitjans que, econòmicament, depenen dels lectors, que eviten tota dependència política o econòmica i que han sorgit gràcies a fundacions, micromecenatges o cooperatives.
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, sorprèn els assistents amb el peculiar model del setmanari satíric francès.
Andreu Buenafuente i Mònica Terribas conversen i reflexionen sobre la professió en el sisè congrés de Periodistes. Van comentar, amb humor i seriositat, aspectes que preocupen a la professió com les pressions polítiques o les noves tecnologies.
El periodista i expert en mitjans digitals Dan Gillmor va obrir el sisè congrés de Periodistes i va fer una crítica dura als mitjans nord-americans per la cobertura de la campanya electoral de Donald Trump.
El sisè congrés de Periodistes va abordar els reptes actuals de la professió i va presentar l'actualització del Codi Deontològic. Va ser un dia intens, amb quatre-cents inscrits, quaranta ponents i quasi dotze hores de feina i reflexió.
El Pla Nacional de Fotografia, que recull moltes demandes del sector i estava força aturat mesos enrere, sembla reactivar-se. Casos com el de l'arxiu Centelles o el del fotògraf Manel Armengol han evidenciat la necessitat d'una actuació.
Ha canviat allò substancial del periodisme davant l'allau de novetats que ha comportat el paradigma digital? Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, reflexiona al respecte en aquest article.
