Des del primer número de Capçalera, publicat l’abril del 1989, han passat poc més de trenta-sis anys. En aquestes tres dècades i mitja, els diversos continguts de la revista evidencien la transformació que ha viscut la professió periodística. Els principals canvis són els tecnològics, però també n’hi ha d’altres, com la variació dels hàbits de consum, la pèrdua d’atenció dels receptors, la caiguda de la publicitat o el desprestigi dels periodistes. Per contra, el que es manté immutable, tot i el pas dels anys, és la precarietat de la professió.
La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme de la UPF, i Daniel Venteo, historiador i museòleg, analitzen com, ja abans de la premsa moderna, la Guerra de Successió va fer de la lletra impresa una nova arma de les guerres modernes.
Josep Maria Martí ha finalitzat el mandat com a degà del Col•legi de Periodistes. Abans d’abandonar el càrrec, ha deixat les seves reflexions en aquesta entrevista -amb una periodista col•legiada i un que no ho és- en el que analitza, sense estalviar crítiques, l’estat de la professió.
1 d’octubre
Convocatòria dels premis Rahola.
La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona obren la convocatòria de la cinquena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local. Els treballs han d’haver estat publicats, emesos o difosos entre l’1 de desembre de 2012 i el 31 de desembre de 2013, i es poden presentar fins al 10 de gener de 2014. Més informació a www.premiscarlesrahola.cat.
2 d’octubre
1 de setembre
Opinió poc paritària.
3 d’agost
The Boston Globe , venut per setanta milions de dòlars.
El passat 14 d’octubre, va morir aquest reconegut fotògraf mallorquí a causa d’un infart cerebral a Barcelona als setanta-un anys. Nascut a la població mallorquina de Llucmajor (Mallorca, 1943) i de formació autodidacta, Catany –que vivia a Barcelona des dels anys seixanta– va ser considerat per la revista Life com un dels 100 millors fotògrafs del món. Autor d’unes dues-centes exposicions, va començar a exposar el 1972, i el 1987 es va donar a conèixer amb el seu treball “Natures mortes” amb el premi al millor llibre del festival Primavera Fotogràfica. El 1991, el treball
