Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.
Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?
1 d’octubre
Convocatòria dels premis Rahola.
La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona obren la convocatòria de la cinquena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local. Els treballs han d’haver estat publicats, emesos o difosos entre l’1 de desembre de 2012 i el 31 de desembre de 2013, i es poden presentar fins al 10 de gener de 2014. Més informació a www.premiscarlesrahola.cat.
2 d’octubre
1 de setembre
Opinió poc paritària.
3 d’agost
The Boston Globe , venut per setanta milions de dòlars.
El passat 14 d’octubre, va morir aquest reconegut fotògraf mallorquí a causa d’un infart cerebral a Barcelona als setanta-un anys. Nascut a la població mallorquina de Llucmajor (Mallorca, 1943) i de formació autodidacta, Catany –que vivia a Barcelona des dels anys seixanta– va ser considerat per la revista Life com un dels 100 millors fotògrafs del món. Autor d’unes dues-centes exposicions, va començar a exposar el 1972, i el 1987 es va donar a conèixer amb el seu treball “Natures mortes” amb el premi al millor llibre del festival Primavera Fotogràfica. El 1991, el treball
El periodista i escriptor sabadellenc Josep Costajussà va morir el 4 d’octubre als setanta-nou anys després d’una llarga malaltia que no per això el va privar de practicar l’activitat periodística, que exercia des dels divuit anys. S’havia format com a llicenciat en Dret i professor mercantil, i professionalment es va dedicar al món del tèxtil. Apassionat per la història i amb una clara vocació periodística, des de molt jove, es va dedicar a escriure sobre la seva ciutat i, en particular, sobre l’àmbit de l’esport. Col·laborador del
Josep Lluís Suelves Naya va morir de càncer el 3 d’agost. Natural de Sabadell, els inicis en el periodisme van ser al ja desaparegut diari Correo Catalán. De la premsa escrita, va passar a la televisió. El 1985, s’incorporà a TV3, on va desenvolupar diversos càrrecs, com cap de secció de Societat i cap d’Assignacions, departament des d’on coordinava l’equip de reporters de la cadena. A TV3 també va ser editor del 3/24.
Per quart any consecutiu, una sèrie de fotògrafs han elaborat un calendari solidari per a l’Inout Hostel (
Globus Punxats
Wilfredo Espina
La Garbera edicions, 2013
227 pàgines
Opisso (1903-1912)
Josep Maria Cadena
Àmbit Serveis Editorials, 2013
555 pàgines
De reinas a ciudadanas
Medios de comunicación, ¿motor o rémora para la igualdad?
Juana Gallego
Editorial Aresta
309 pàgines
